divendres, 4 de maig de 2012

Un futur hipotecat per a la Vall de Tost

Fa uns dies la bona gent de Lo Riu Roig de l’Alt Urgell ens va convidar a la Vall de Tost per a que coneguéssim de ben a prop el futur que els espera. Veient com n’està d’avançada la qüestió diríem que el futur no és pas de color verd esperança ni verd natura, sinó més aviat d’un gris polsós que és el color que prendrà la Vall de Tost quan sigui sobrexplotada per l’empresa Knauf.
Aquesta associació no va sorgir d’una voluntat “nimbista” sinó que els seus objectius sempre han estat marcats per una volició de promoure accions que permetin el desenvolupament de Ribera d’Urgellet, respectant-ne el seu ric patrimoni, i defensant el territori de qualsevol projecte agressiu. Per tant és un associació creada en positiu i que pensa en alternatives d’activitat econòmica a banda de protegir-se d’empreses agressives per al territori, en aquest cas una empresa alemanya, els beneficis de la qual, en cap cas aniran a parar a la gent de la vall.
Aquesta ja és una zona de per se prou castigada per indústries relacionades amb la construcció i pateix una concentració d’abocadors i de graveres que no han comportat prosperitat ni riquesa per a la Ribera d’Urgellet i sí una progressiva destrucció del paisatge a banda de les molèsties de camions, brutícia, sorolls i el pitjor de tot, les voladures.
La gent de la vall és com el seu paisatge, homes i dones fetes a si mateixes i governades per elles mateixes però per desgràcia massa sovint intervinguts i espoliats per empreses externes i per alcaldes que es deixen festejar i hipotequen la terra pensant que els hi pertany.
Ara, la multinacional alemanya ha demanat permís per explotar durant trenta anys prorrogables (podrien ser seixanta), 622 hectàrees de la solana de Tost. Els anys es poden anar perllongant fins que s’exhaureixi el guix i tot quedi ben erm. Fins quan haurem de patir aquest tipus de sistema econòmic? Aquesta mentalitat de que la terra no té cap valor per si mateixa i que el que cal són empreses i inversions estrangeres sense mesurar-ne l’impacte?
Podríem fins i tot arribar a escoltar l’empresa i l’administració que vol regalar-li els permisos, si en època de crisi i austeritat aquesta activitat econòmica dugués llocs de treball o tingués un impacte econòmic positiu per a la comarca però és que ni tan sols a aquest argument es poden aferrar.
Si aquesta guixera l’administració no l’atura i no hi ha voluntat política per refrenar-la, les conseqüències per al medi natural seran greus i les conseqüències per al desenvolupament d’altres activitats econòmiques com la ramaderia, l’agricultura, el turisme rural de qualitat que ja hi existeixen a hores d’ara, també seran negatives. Desapareixeran espècies de flora i fauna endèmiques i les persones que hi viuen veuran ermades les seues pròpies feines. Calen més evidències per donar recolzament als bons propòsits de Lo Riu Roig i dir no a aquest improperi?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Seria bo que qui ho ha d'aprovar s'acostés a la zona i veiés les coses com tú les has vist.
Si es tira endavant la guixera, tots els que ara hi sóm, marxarem...serà una llàstima.
Gràcies guapa!

Anònim ha dit...

Gràcies per veure que a la vall de Tost hi caben altres possibilitats que les extractives.

Anònim ha dit...

Gràcies per veure que a la vall de Tost hi caben altres possibilitats que les extractives.

Sara Vilà Galán ha dit...

Gràcies a vosaltres anònims/es, si no m'haguessiu obert els ulls amb aquesta càlida acollida, no ho hagués pogut veure...