dilluns, 28 de maig de 2012

In nomine patri Angel Ros

Tot just després de l’Aplec i amb cara de ressaca, els que encara mantenim el privilegi de tenir una feina, hem anat a treballar, amb un cansament més acusat que el del divendres segurament. Per desvetllar-nos però, ni cafè ni punyetes, res més efectiu que agafar el Segre per seguir la vida i miracles d’Àngel Ros.
Així mentre la setmana passada el veiem entaforat en una avioneta, aquesta cop l’hem descobert assegut al costat del Bisbe amb una vara a la mà, posant per sobre el protocol abans que els valors de la laïcitat o el que li pertoca a una institució pública d'aquest país que es declara constitucionalment aconfessional. El paer en cap ha quedat ben retratat com a conservador catòlic que és, ja que a pesar de que el PSOE ha fet per primer cop des de fa anys un moviment d’esquerres, el nostre Alcalde no s’hi ha volgut sumar, i ara diu que no presentarà ni recollirà cap moció per a que l’Església pagui l’IBI ni altres taxes que li correspondria com un contribuent més de l’Estat. Després ens faran creure que no tenim diners a l’administració i que ens hem d’estrènyer el cinturó!
El 31 de desembre es va fer efectiu el Reial Decret per augmentar l’IBI a la ciutadania posant-hi l’excusa de la crisi de rerefons però això no és així per a l’Església catòlica, la qual probablement sigui el propietari immobiliari més important del país, més que algunes empreses de la construcció. Les institucions eclesiàstiques a més, gaudeixen de la mateixa prestació de serveis públics i es ben sabut que ara mateix els ajuntaments estan patint les conseqüències d’una baixada d’ingressos important que no els permet sufragar les dificultats econòmiques que avui pateixen moltes famílies. No voler-li cobrar l’IBI a l’Església catòlica davant la política d’austeritat que patim per part del PP i de CIU, és un insult a la ciutadania d’aquesta ciutat.
Amb el cobrament de l’IBI a l’Església es calcula que es podrien recaptar més de 3.000 milions d’euros arreu de l’Estat, som conscients de quants quiròfans, CAPs i serveis sanitaris s’haguessin pogut mantenir amb tres mil milions? És només un exemple per no parlar de l’educació i dels centres escolars.
En primer lloc cal instar al Congrés dels Diputats a que dins la Llei d’Hisendes Locals suprimeixi el punt on s’eximeix de l’IBI a l’església catòlica i altres confessions religioses, les quals tot i que no solen ser propietàries dels seus locals, també han de pagar, per descomptat. El mateix han de fer els partits polítics que són propietaris de béns i immobles, contribuint amb la part que els correspon i d’una manera escalonada, a l’administració pública de tots. Que cadascú pagui en funció del que té i si hi ha una institució que té i molt en aquest país, no és ni més ni menys que l’Església catòlica.
També seria necessari que el senyor Ros, demani a l’Estat que es deroguin els acords amb la Santa Seu, especialment i en aquest cas el d’Assumptes Econòmics i que la Paeria elaboriés un cens dels béns i immobles rústics i urbans que estan censats i registrats a nom de l’església catòlica i altres confessions i així, avaluar el cost que suposa  per als lleidatans/es que aquestes institucions no estiguin pagant el que els pertoca.
Senyor Alcalde, m’és igual si li porta la contrària al seu partit “suposadament” laic però el que no m’és igual és que les seves creences religioses i particulars estiguin interferint en la presa de decisions que han d’afavorir el conjunt de la ciutadania de Lleida. Primer de tot els ciutadans/es i després la seva fe.

Cap comentari: