dimarts, 23 d’abril del 2013

La fi del reformisme a ICV

És el primer cop que assisteixo a una Assemblea d’ICV, assemblees del meu partit n’hi ha moltes a diari arreu de Catalunya però per no confondre’ns en donem un altre nom ja sigui consell intercomarcal, comissió executiva, consell nacional etc... totes solen ser obertes a tots els afiliats però és important que el temps dels i les militants (que és voluntari) i els recursos econòmics condeixin alhora de treballar i per això cal fer-ho organitzadament i amb intel·ligència. Òbviament no hi podem ser pas tots i totes en tot moment.
Aquesta 10a Assemblea ho era en majúscules perquè hem canviat estatuts, òrgans, objectius polítics, gestió, representacions i càrrecs  entre moltes altres qüestions. Amb tota transparència puc dir que la trobada a Viladecans (flanc més àlgid de la resistència contra l’Eurovegas), ha anat d’allò més bé, hagués pogut ser diferent i no seria d’estranyar en els temps que corren, però la calma i la serenitat amb la que es fan els canvis en el marc d’aquest partit és francament envejable per qualsevol altra organització sigui política o no (i n’he format part d’unes quantes).
Si això és així és gràcies en part, a la manera de fer dels responsables sortints com han estat Joan Saura, Jordi Guillot, Imma Mayol, Francesc Pané, Jaume Bosch... i tants d’altres que han aguantat estoicament al capdavant en organitzacions nacionals i territorials com la de Lleida, gent que deixa pas a les noves generacions i que amb tots els seus defectes però també amb les seves virtuts han sabut transmetre serenitat, generositat i humilitat per sobre de qualsevol altra manera de fer. Aquesta és la marca del partit, el segell que portem: discussió i debat a dojo, però mai esclata ni la ira ni la gelosia. Generalment el que es deixa dominar per aquests sentiments negatius tard o d’hora acaba per agafar un altre camí perquè la marea verda i roja d’ICV és sòlida i sap encaixar tota la seva diversitat d’opinions, de gènere, d’edats, de tendències, de territoris, de cultures, de llengües... el respecte per la nostra heterogeneïtat i diversitat i prendre-ho com a riquesa més que no pas com a barrera, ens fa més fortes i més sàvies sens dubte.
La desfilada de les persones d’arreu del planeta que han vingut a veure’ns, a compartir les seves experiències, i que hem pogut escoltar han estat un autèntic luxe:  904 delegats i delegades del conjunt d'agrupacions territorials d’ICV a més de representats de formacions polítiques d'arreu de l'Estat, d'Europa i de Llatinoamèrica com IU, Iniciativa del poble valencià, la Chunta Aragonesista, Iniciativa Balears, l'Espazo Ecosocialista Galego, Equo i Aralar, Partit Verd Europeu, Sinistra Ecologia e Libertá, Syriza, Alianza País d'Equador, Partit dels Treballadors de Brasil i del Frente Amplio d'Uruguay, sindicats i moviments socials autòctons. Però el que suposo ens ha fet tots més il·lusió, pel que representa i perquè marca un abans i un després dins la nostra història com a partit: Arcadi Oliveres. Saliveu? Doncs ja sabeu el que heu de fer en properes ocasions.
A ICV i en altres organitzacions si bé recordeu, abans de les eleccions autonòmiques ja es començava a parlar de la necessitat d’un nou procés constituent, de canviar-ho tot emmirallats en Islàndia. Ja fa mesos (i algun any!) que en el si del nostre partit anem cuinant tot un munt de canvis interns i ens preparem per abandonar els corporativismes, per passar a formar part d’una altra massa social. D’un nou PSUC si voleu més modernitzat i adaptat als temps que corren. Un front d’esquerres on hi pugui caber ICV, la CUP, Revolta Global, els moviments socials com el 15M i la PAH, les entitats de territori, els i les desencantades del PSC i d’ERC, la gent de base catalana i la castellanoparlant d’esquerres (que sol ser la més desafavorida). Hom que vulgui ser part reactiva i activa d’aquest nou procés constituent que endegarem per guanyar el nostre Estat propi i la Justícia Social des de tots els racons de la nació.
Ja no ens valen les reformes ni els pedaços, no ens valen les manies i les fixacions pels matisos. Hi ha massa patiment en joc. ICV ha mogut fitxa i aposta clarament pel front comú d’esquerres, la revolució pacífica sense reformismes. Canviem-ho tot de baix cap d’alt. Som-hi?