divendres, 12 de juny del 2015

Pintures Rupestres del Cogul en marxa

Ahir quan agafava el tren cap al Parlament a les 8:00 sabia que m'esperava un matí de bogeria però que alguna cosa important podia passar. Efectivament, a les 10:00 havia des ser present a la comissió d'agricultura però també havia d'estar pendent del que passava a la sala 4 a la comissió de cultura. 
En una sala havia d'atendre a les diferents organitzacions agràries que venien a explicar-nos el seu posicionament sobre la Llei d'Interprofessionals Agràries, llei que més endavant quan s'aprovi, si ho aconseguim, us explicaré amb detall l'exèrcit Pancho Villa que tenim al govern. Vosaltres sabeu de què va la llei? Doncs un 95% de les organitzacions agràries tampoc, crec que ni el mateix govern sap quins beneficis té (i els té!) ja que no ha publicat un trist powerpoint sobre la mateixa. 
En fi, us prometia explicar-vos la fita important assolida ahir al Parlament i això tenia lloc a l'altra sala. Mentre discutia sobre la importància de que els catalans tinguem les nostres pròpies interprofessionals sobre la raça bruna, la meva companya Dolors Camats (que també fa de diputada matxaca quan toca) era a la comissió de cultura, mirant d'endarrerir el debat sobre la nostra Proposta de Resolució per posar en funcionament el Centre d'Interpretació de les Pintures Rupestres del Cogul. 
Dues hores de compareixences i debat agrari pendent de que la Dolors em digués quan havia de sortir i fer els 100 metres llisos d'una sala a una altra. A les 11:50 vaig rebre l'avís, "la teva proposta es debat en 10 minuts", i un altre whats a sota "perdó, en 3 minuts" (emoticona de preocupació, d'aquella amb el cap blau), hòsties! Córre Vilà. Vaig sortir esprintant cap a la sala 4 deixant tots els estris a la sala 1, hi entro tot just un minut abans que el president de la Comissió de Cultura em donés pas per presentar la proposta. 
Em faltava l'aire però tot indicava que avui l'aprovaríem i seria un dia joiós per al Cogul i per a les Garrigues, per extensió també per al territori. Valia la pena... -Vilà, concentra't-. Mig ofegada vaig tartamudejar perquè era tan important que les Pintures del Cogul tinguessin un Centre d'Interpretació digne, no em vaig haver d'esforçar gaire perquè el company Jaume Moya havia escrit una excel.lent exposició de motius quan treballàvem la proposta amb tècnics experts i sobretot amb la bona gent del Cogul i el seu entranyable alcalde desmemoriat Jaume Mor. 
Malgrat tot vaig fer-me pesada en deixar paleses dos emocions: en primer lloc la meva indignació perquè La Roca dels Moros és l'únic conjunt de Catalunya que no gaudeix d'un Centre d'Interpretació, ni de personal professional ni d'un sant remei de Déu a diferència dels dos altres grans conjunts del Montsià i del Priorat. En segon lloc el meu agraïment a la gent senzilla del Cogul, al seu alcalde i a l'Associació d'Amics de les Pintures Rupestres del Cogul per haver susbtituit amb tanta dignitat, la feina que la nostra administració no ha sabut fer durant dècades. 
Un cop més triomfa la mobilització de la gent, sumada a la feina institucional, si m'ho permeteu un tàndem perfecte que ens ha possibilitat guanyar unes quantes batalles al territori durant aquesta legislatura. 
Anècdota: quan vaig acabar la meva intervenció demanant suport a tots els grups per impulsar la Roca dels Moros, la senyora Carina Mejías de C'S em va voler fer una brometa "has dit moros, ara faré un comunicat dient que la representat d'ICV ha dit moros", no vaig poder riure més aviat volia plorar, ella pensa que ser moro és alguna cosa negativa. Li vaig dir "ets tu qui fa una mala interpretació de la paraula moro", no va contestar. 

dimecres, 3 de juny del 2015

Legislatura esgotada

Avui m'he llevat a les 6:45 amb una son infernal, sonambulitzada cap a la dutxa amb els ulls mig tancats encara... Mentre feia la bossa per fer nit a Barcelona m'he begut el café bullint i m'he escaldat la llengua, li he posat menjar al gat que em mirava de reüll acusant-me -ja em tornes a deixar sol altra vegada-. Amb els cabells molls cap a l'estació de tren he agafat l'Avant de les 8:00, a aquella hora ja estàvem per sobre dels 25 graus.
De camí llegint premsa local i nacional per estar al dia me n'adono que els diaris minven al mateix temps que minva el temps restant per fer vacances. Durant el camí dos trucades i 20 whatsaps i obro l'ordinador per consultar uns emails d'urgència. Sóc esclava de la tecnología per treballar i socialitzar-me.
Arribo a Sants i de Sants rodalies fins Arc de Triomf, esmorzar a la cafetería del Parlament (café, entrepà i fruita per mig matí 2,87€), avui a la taula del costat hi tenia els del PSC i m'han fet la típica broma de que "si vull seure amb ells sóc benvinguda a can PSC" (és una broma que fem sovint a parlamentaris d'altres formacions, insinuant que el transfuguisme cap al propi grup sempre és benvingut, altra cosa és que se'n vagi un dels teus, òbviament).
A les 10:00h comença sessió de control al Parlament (nada nuevo bajo el sol), les preguntes dels diputats i les respostes de govern després de 2 anys i 8 mesos de legislatura són del tot previsibles, els periodistes badallen i badalla algun diputat tapant-se la boca discretament, en Mas-Colell s'adorm sense discreció. Podria fins i tot endevinar les respostes i qui les formula pel to i per les expressions de tertulià de TV. Tot i que el ritme parlamentari de plens i comissions ha augmentat consideramblement perquè es vol molt peix al cove abans d'acabar legislatura, l'ambient del Parlament és de legislatura esgotada, de "res a fer", pot ser no val la pena presentar gaires més propostes perquè o bé ens ho tomben o no hi ha temps de tractar-les en comissions però això no evita que el pes de la responsabilitat em caigui a sobre, com em cau a sobre el sostre d'aquest palau borbònic, valgui la metàfora sobiranista.
Els ciutadans a fora estan neguitosos perquè no hi ha acords sobre el tema nacional, ni respostes que solucionin la vida de la gent que pateix, i passen els dies... i cada dia ens deixem un ciutadà de més pel camí. Pot ser ja n'hi ha prou d'això, ja fa massa dies que dura la broma no?, és o no és l'hora del canvi?, hem d'anar juntes? No ho sé, sé que hem d'esforçar-nos per fer un gir a aquestes insitucions opaques, previsibles i endogàmiques amb poc lloc per a la improvisació i per la creativitat individual.
La legislatura que ve ha de ser la legislatura de la gent sens dubte, aquí encara hi ha massa diputat i diputada de família influent i benestant lligada al poder empresarial que bloqueja els interessos de la gent normal com tu i com jo, els interessos del territori. Jo que sóc filla d'un poble desconegut com Rosselló, qui m'ho havia de dir que faria cap al Parlament, per què no ho pots fer tu?
A dins a l'hemicicle m'hi ofego, m'hi falta l'aire, m'hi falta gent com tu per obrir finestres i començar a ventilar el Palau, aquí hi falta il.lusió i ganes de treballar per les persones normals amb problemes reals, vens o què?