dimecres, 13 de març del 2013

De dona actual a dona clàssica

Aquesta és la resposta a la carta d'Àngels Fernández publicada al Segre i a la Manyana:

Sra. Àngels Fernández,
Gràcies per la seva carta i el seu temps. La seva és una interpel·lació plena de prejudicis tot i que vull pensar que vostè actua de bona fe i que està preocupada perquè com a política jove que sóc pugui recórrer un llarg i productiu camí. Entenc i comparteixo que repenjar-se excessivament en la política per viure no és desitjable per mi ni per ningú i molt menys per la nostra democràcia.
Les dones polítiques que vostè descriu certament totes elles són funcionàries. Algunes les admiro com a polítiques, altres no. La majoria a més treballen dins l’ensenyament, fet que per mi les honora a totes perquè és una professió difícil. Entenc la seva dedicació a la política perquè no està escrit que a la vida només hi hagi lloc per una sola vocació.
Si més no hi ha molts tipus de professionals que aporten i donen molt servei a la nostra societat que no han estat mai tan valorats ni reconeguts perquè no exerceixen les professions clàssiques. La nostra sociologia ha canviat molt i sortosament ara les especialitats són múltiples i molt variades.  M’ha entristit que vostè com molta gent hagi caigut en el mateix parany antiquat de sempre i que no reconegui més professions més enllà del funcionariat.
Sóc Llicenciada en Filosofia, tinc un màster en intervenció i investigació en contexts multiculturals, un altre becat per la UE en ciències polítiques. També he cursat el DEA en Sociologia i tinc pendent fer una tesi doctoral que he sacrificat i aparcat per dedicar-me a la política. La meva il·lusió li asseguro que és reprendre-la però el servei públic a través de la política m’absorbeix més de cinquanta hores setmanals. Però no es preocupi, a pesar de la meva formació i dels sis idiomes que parlo també he tingut temps per cotitzar a la Seguretat Social durant més de quinze anys. He treballat i estudiat alhora com molts joves d’aquest país. Malauradament els que venen darrera meu ja no poden fer ni una cosa ni l’altra, pensa criminalitzar-los a ells també per no tenir una professió clàssica? Sigui conscient que un 90% de gent jove estaran condemnats per sempre més a la inestabilitat i precarietat laboral. Jo lluito des de la política i al carrer per a que això no sigui així.
La meva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre en la intervenció  i investigació de les persones migrades i la cooperació fins l’any 2009. Certament no sóc funcionària, com tampoc ho són el 95% dels treballadors i treballadores del nostre país i no per això es pot dir que no tinguin professió. Ara bé, ser funcionari/a no treu que una persona s’acabi repenjant en el món de la política, en conec molts i moltes que a pesar de tenir una plaça a l’administració no tenen pas cap intenció de tornar-hi.
Li demano respecte i confiança en una professional que eventualment exerceix la política i que tot just acaba de començar i que no té cap interès en allargar la seva experiència excessivament. Així mateix, és del tot injust que digui que jo he tret profit de les manifestacions a les que he anat, no va ser aquest el motiu pel qual més de cent companys/es de partit em van votar democràticament com a candidata ni tampoc el motiu pel qual m’han votat els més d’onze mil ciutadans/es a les passades eleccions. Li asseguro que aquest és un llarg i dur procés de selecció, el més difícil que he realitzat mai. Més enllà de competències professionals cal tenir competències personals que com vostè, no tothom està disposat a valorar.

diumenge, 3 de març del 2013

Sancionar les dones no és la solució

De vegades la justícia quan menys t’ho esperes i menys hi confies et pica l’ullet. Com aquella mala relació que voldries deixar però de tant en tant et t’encén una altra espurna d’il·lusió i et fa pensar que pot ser sí, aquest cop sembla que anem en la bona direcció però ca!, res més lluny d’això.
Els desafortunats burka que fa més de dos anys omplien planes de diaris avui ja no són notícia davant els múltiples casos de corrupció, els espionatges i les tombarelles econòmiques del país. Aquells que simulaven estar tan preocupats per la dignitat de les dones musulmanes amagant la seva intolerància sota la prohibició del vel integral, ara ja no els treu el son el seu suposat maltractament. Senzillament suen del fals feminisme en el que s’emparaven. Les boques de desenes de tertulians de televisió que pretenien amb poca gràcia ser experts en la matèria, han callat perplexes davant la darrera sentència del Tribunal Suprem. Cop d’efecte dels magistrats revocant les modificacions de les ordenances que prohibien l’ús del vel integral en dependències municipals i la no identificació en els transports públics amb sancions de fins a sis cents euros.
Durant l’any 2010 aquelles que vam defensar que era una bestiesa que es prohibís a les dones que són usuàries del vel integral entrar als espais municipals, i en cas de fer-ho sense identificar-se multar-les, vam ser escridassades mediàticament. Vam empassar saliva quan el PP, CiU i sobretot el PSC de Lleida, pioner en la normativa contra l’ús del vel integral, ens donava lliçons de dignitat i solidaritat amb les dones musulmanes. Òbviament es tractava d’una mesura populista, preelectoral i electoralista que atacava de forma directa la comunitat musulmana, una mesura plena de prejudicis i que fomentava la superioritat de la cultura dominant per sobre de la comunitat àrab cada cop més nombrosa i empoderada a Lleida.
L’origen d’aquesta martingala recordem que es remunta a una moció de PxC a Vic fomentada per CiU i que pretenia prohibir l’ús del vel al carrer. En tractar-se d’una mesura anticonstitucional, l’Alcalde de Lleida Àngel Ros, va treure’s del barret la modificació de les ordenances municipals per castigar encara més aquelles dones que segons ells eren “maltractades per la seva comunitat masclista i obligades a fer ús d’aquest vestuari”. Lògica marciana.
Però avui el Suprem argumenta que l’Ajuntament no té competències per limitar un dret fonamental com és la llibertat religiosa tot i que (compte!) deixa oberta la possibilitat de regular-ho per llei si així ho considera oportú el poder legislatiu. El més interessant de la sentència però és que l’Ajuntament de Lleida argumentava que el vel integral “pertorbava la tranquil·litat i la convivència del municipi en la realització d’activitats quotidianes”. Certament veure quatre vels integrals pel carrer (no n’hi havia més!) provocava comentaris i sornes però mai ni una sola batussa, ni una sola confusió. Mai hem vist ningú que utilitzi un vel integral per atracar una joieria. Per sort el sentit comú ha imperat en la sentència que diu que “la realitat d’aquesta pertorbació (...) està mancada d’una demostració convincent per constatació sociològica”. Respirem.
Si bé encara no hi hagut temps per a les reaccions a Lleida, estic segura que el senyor Ros li donarà el tomb a la sentència. Coneixent aquest Alcalde i l’afany per portar fins a les últimes conseqüències allò que s’ha proposat encara i que equivocadament, se’ns penjarà la medalla i ens dirà en un futur tal dia com avui que ell va ser el precursor d’una llei per prohibir l’ús del vel integral, una llei que el PP estudiarà i abraçarà amb ganes. Els partits que es reconeixen com a demòcrates però haurien de pensar-s’ho dues vegades perquè que no hi ha més dolç per un feixista de PxC que poder ficar el dit a l’ull per llei a la comunitat musulmana. No els donin aquest gust.