Declaracions institucionals contraproduents

El dijous 24 de juliol els diferetns grups del Parlament de Catalunya van voler aprovar una declaració que demanava l'alto el foc a Israel i Palestina per aquest ordre. Alguns mitjans han criticat ICV-EUiA per impedir que aquesta declaració fos aprovada per unanimitat i llegida al ple del Parlament, especialment els mitjans que expliquen els bombardejos sobre Gaza com una defensa d'Israel (La Vanguardia, Ara, El Singular etc ...). ICV-EUiA es va negar a donar suport a aquesta declaració per moltes raons que desenes d'entitats i moviments socials també comparteixen. Entitats que treballen des de fa anys incansable i favorablement per als drets del poble palestí i per a que el Govern de la Generalitat abandoni les seves relacions polítiques, econòmiques i culturals amb Israel, (moviment BDS i No Més Complicitat amb Israel).

El grup d'ICV-EUiA coincideix en una part de la declaració sobretot pel que fa referència a "garantir el compliment de les resolucions de les Nacions Unides, el respecte dels drets humans i una sortida al bloqueig de Gaza. També per descomptat veu important que "el Parlament respecti les conclusions de la sessió especial celebrada al Consell de Drets Humans de l'ONU sobre les violacions de drets humans i del dret humanitari".
Malgrat aquesta coincidència no vam signar sobretot pel primer paràgraf de la declaració on es tractava el conflicte d'una forma neutral i equidistant. Pensem que els parlaments i els governs d'occident no poden mantenir-se neutrals davant una situació que no és ni equidistant ni es pot resoldre en igualtat de condicions considerant ambdues parts igualment culpables. Concretament aquesta intenta posar sobre el mateix pla i comparar "l'ofensiva de l'exèrcit israelià" amb "els atacs dels grups armats palestins", fet que resulta força indignant per la seva desproporció. Les declaracions neutrals que hem escoltat per part de la comunitat internacional en cap moment han frenat la violència per part de l'exèrcit d'Israel cap al poble palestí sinó tot el contrari. Aquest tipus de declaracions solen reforçar l'eterna i falsa excusa d'Israel, "el dret a defensar-se".

La declaració descriu amb força eufemismes un alto el foc que satisfà els còmplices del sionisme (CiU i PP). D'aquesta manera "l'escalada de violència” no té lloc “al Pròxim Orient" com descriu en el text, sinó a Palestina. Cal dir les coses pel seu nom.
Un altre dels eufemismes que podem trobar-hi és que el que l'exèrcit israelià comet sobre Gaza "és una ofensiva". Gairebé ens resulta una burla parlar en aquests termes tenint en compte que els més de mil morts palestins i cinc mil fertis només tenen una descripció possible: una massacre. Irònicament mentre se signava la declaració del Parlament per part dels altres partits, inclosa la CUP, l'exèrcit israelià bombardejava una escola de la UNRWA on van morir 16 persones i 150 més han estat ferits, la majoria d'ells nens i nenes.

La història demostra que les negociacions per la part del Govern d'Israel són fictícies i inexistents per tant no hi ha res a "reprendre", com demana la declaració, sinó que el Govern israelià ha de complir obligatòriament amb les resolucions de les Nacions Unides de 1948 i 1967 així com amb els acords d'Oslo signats el 1993 sense excuses ni més demora.

Segons els companys internacionals que es troben ara mateix a Gaza, "aquest tipus de declaracions són contraproduents perquè solen ajudar a netejar la imatge dels partits que donen suport a Israel però en realitat si ens mantenim neutres davant la injustícia ens postulem al costat de l'opressor i això no ens és de cap ajuda en aquests moments". Aquestes són paraules de Manu Pineda, president de l'associació Unadikum, el qual es troba ara mateix a la Franja de Gaza i des que va començar l'operació Marge Protector d'Israel, uns mesos més tard de que s'aconseguís un Govern d'unitat per part de les forces palestines.

Així mateix els moviments pro-palestins coincideixen, igual que ICV-EUiA, en que les intitucions no han de caure en el parany de signar aquest tipus de declaracions si el que realment volen és ser d'utilitat al poble palestí. Els moviments socials i les entitats recorden que el més útil que poden fer les institucions i parlaments, és pressionar perquè els seus governs trenquin les relacions econòmiques, polítiques i culturals amb el Govern d'Israel i sumar-se així a les accions que sí que són efectives com les del moviment BDS.

Sembla doncs que de nou es compleix la premissa de que només el poble salva el poble, cap declaració institucional que faci olor a neutralitat pot empènyer el Govern israelià a moure's de la seva posició ni un centímetre.

Mala Llet

Davant el comunitat de CCOO sobre la meva manca de coneixements de l'empresa de Mollerussa que pertany al grup Lactalis i manca de coneixements del territori... 
És absolutament cert que no conec el territori a la perfecció i tampoc sóc cap experta en temes d'alimentació, crec que per ser polític cal sobretot tenir coherència, ètica i la intel.ligència suficient per ser conseqüent amb el que es defensa. Em sap greu l'acarnissament i la manca de respecte del seu comunicat així com l'acarnissament dels mitjans que els ha faltat temps per publicar que sóc una ignorant. Tot sense contrastar cap tipus d'informació (no m'ha trucat ningú) i sense contrastar si el comunicat de CCOO donava dades certes sobre el percentatge de productors catalans als que se'ls compra llet, i sembla a més que tampoc explica gaire bé el concepte de PROXIMITAT ni la relació entre Président, El Castillo i Puleva.

L'empresa El Castillo de Mollerussa, que va fer fallida al 2009, va ser comprada per la multinacional francesa Lactalis. En paraules de la enginyera agrònoma Montse Escutia "Lactalis és la major multinacional mundial del sector dels productes làctics. L’empresa, propietat de la família Bésiers, va anar comprant altres empreses fins a convertir-se el 2011 amb la compra de la italiana Parmalat en la major empresa del sector. A Espanya també ha aplicat la seva política d’expansió amb la compra d’empreses com Puleva o El Castillo. Com a multinacional el seu objectiu és aconseguir el màxim benefici i per això s’ha vist involucrada en diferents conflictes amb productors i sindicats que l’acusen de pagar preus injustos… L’any 2011 va portar a judici, i va perdre, a ramaders membres del sindicat francès Confédération Paysanne on els exigia 14.000€ pels danys ocasionats durant les protestes del 2009 pels preus de misèria que la multinacional pagava als productors. A Espanya els sindicats han denunciat que Lactalis és una de les empreses que pitjor paga la llet amb pràctiques abusives…El 2012 el nom de l’empresa va sortir relacionat amb el cas de corrupció destapat a Galicia i conegut com a cas Campeón, on alguns membre de la trama van mediar per a que l’Institut de crèdit gallec Igape atorgués una subvenció milionària a la multinacional. 

La història ens ha demostrat que els grans grups lleters, entre els que destaca Lactalis, han jugat poc a favor del productors als que han collat sempre que han pogut obligant-los a sobreviure amb preus de misèria. Malauradament avui dia resulta molt complicat saber el veritable origen de la llet que consumim el que dificulta que els consumidors puguin triar per l’opció que els sembli social i ambientalment més justa.

Aquest exemple, que ha generat certa polèmica pel fet que la llet Président que es consumeix aquí s’envasa a les instal·lacions de la llet El Castillo a Mollerussa, ens ha de fer reflexionar sobre les dificultats que el món globalitzat suposa pel consumidor responsable. Que un arbre no ens faci perdre de vista el bosc. El problema no és l’origen de la llet que hi ha dins del tetrabrik que comprem. El problema és si l’empresa que ha comprat la llet ha pagat un preu just als ramaders i si la seva activitat empresarial permet que els beneficis es reparteixin de manera justa entre tots els actors de la cadena."

Sentim molt que els treballadors de Puleva CCOO no hagin volgut indagar més enllà dels números que l'empresa o empresari en qüestió els ha volgut fer creure i sentim que hagin estat manipulats pel mateix. Nosaltres sempre defensarem els treballadors i treballadores, siguin de l'empresa que siguin amb ungles i dents si cal, però no podrem defensar mai que la multinacional Lactalis sigui una empresa de proximitat per molt que compri simbòlicament a alguns ramaders catalans. 
En primer lloc perquè rebenta preus i explota el sector ramader i en segon lloc perquè és impossible verificar si la llet Président que arribava al Parlament prové de productors catalans, espanyols, francesos, italians, orient mitjà, amèrcia etc… només cal veure l'abast de la multinacional i que la legislació no obliga a especificar e l'etiquetatge de quin productor prové la llet. 
ICV en cap cas va proposar que la llet del Parlament s'hagués de substituir per Llet Nostra, no tenim majoria parlamentària i si ens haguessin donat a triar segurament haguéssim elegit Pastoret, Sibilló o fins i tot munyir quatre vaques al Parlament. Si ho prefereixen ens poden titllar de somiatruites però mai de no saber el que volem i de no conéixer o saber distingir un ou d'una castanya: els assegurem que sabem apreciar, com a bons consumidors que en som, entre produte de proximitat i producte de multinacional que no té gust de res ni deixa valor afegit al territori.