Un mar de flors m’envaeix el pit
quan de la terra humida i fresca d’aquesta nit
se’n desprenen olors d’infància dolça.
Dolça com tu, com les teves mans suaus,
alegria de les teves rebudes al tornar a casa.
Terra contundent i ferma com la teva mirada.
Si pogués abraçar i retornar-me les teves carícies
Si pogués tocar la mel del teu ésser una altra vegada
Els teus ulls plorosos, el teu patiment per les meves delícies
per cada un dels meus moviments en fals,
no fan de tu una iaia sinó una dolça maràvia
Quanta llum desprèn el teu plor,
quant d’amor has deixat en el meu llit,
quan després de la pluja d’aquesta nit,
m’has bressat amb ta dolça veu sàvia
