dilluns, 25 de novembre del 2013

Sense cooperació no hi ha sortida

El malalt terminal d’aquests pressupostos sens dubte és la pròpia cooperació catalana i l’ajuda al desenvolupament. El pressupost de cooperació encara es redueix en 800.000 euros per al 2014, en total la partida s’ha reduït en més d’un 83% des de l'any 2010, fet que fa tècnicament inviable la Política Pública Catalana de Cooperació al Desenvolupament (l'Agència Catalana de Cooperació-ACCD).
La major part del pressupost dins l’Agència corresponen a personal i funcionament, pel que poc en queda per les activitats i projectes. És a dir, de sis milions gairebé la meitat són per sostenir la pròpia Agència. Sembla doncs que el destí de l'ACCD ja està decidit i que hi ha una agenda clara però no reconeguda pel Govern, es tracta  d’acabar amb la pròpia Cooperació Catalana al Desenvolupament. Ara que és més necessària que mai, ara que hi ha més pobresa que mai, ara que sabem que si no cooperem juntes, no ens en sortirem. 
El pressupost del 2014 només servirà a algunes entitats per pagar deutes però no per continuar la seva activitat. Les ONG catalanes consideren que no hi ha un Pla de treball seriós: " una línia sola d'actuació que serà un Pla general de suport al sector i continuar insistint en la recerca de patrocinis quan no s’ha aconseguit res fins ara", diuen. Certament, fiar la cooperació catalana a la col·laboració de les empreses privades és una quimera, una mala excusa per no fer-hi front des del Govern. Si realment s’ho creguessin s’haurien preocupat de sensibilitzar aquestes empreses sobre la necessitat de cooperar, però no es coneix cap programa públic que ho fomenti. En canvi la desregulació, l’egoisme, l'evasió.. sí semblen ben atiades per aquest mateix Govern.
La Federació Catalana d’ONGs (FCONG) treia un comunicat on expressava molt encertadament que no és cert que aquests siguin uns pressupostos socials, entre les polítiques de solidaritat i defensa dels drets bàsics, la cooperació internacional (i nacional) hauria des ser prioritària, i aquesta no només s'ha desmantellat, sinó que no hi ha cap voluntat de recuperar-la ni d'assumir-la seriosament. De fet tota la retallada recau en la Cooperació per afavorir la suposada "política exterior" del Govern que fonamentalment només gira entorn de dos eixos: la internacionalització de les empreses i el procés nacional.
A nivell territorial la Coordinadora d’ONGs de Lleida i Altres Moviments Solidaris ha estat desmantellada del 2011 al 2013 amb una retallada del 89,15%I si el panorama en general és cru, pel territori és desolador, doncs en el pressupost es reflecteix l'absolutisme pressupostari de Barcelona en front a Lleida. Des del 2010 amb el Govern de CiU, amb el PP com a socis abans, i amb ERC ara, la distribució de la despesa de la Generalitat per demarcació ha estat totalment desequilibrada deixant per Lleida un ridícul 0,07% del pressupost.
Per trencar tòpics sobre la cooperació val a dir que només el 4,55% recau a entitats de fora de Catalunya a pesar del que la ciutadania creu erròniament massa sovint i que al Govern ja li va bé. Però la contradicció més flagrant d’aquests pressupostos recau en que l’augment de la partida per les cinc delegacions  exteriors  de la Generalitat i Diplocat, que  en 1,8 milions el seu pressupost.
Des d’ICV-EUiA mai hem posat en dubte que la Generalitat necessita una política d’acció exterior i unes oficines pròpies. Fins i tot entenem que hi hagi pressupost per Diplocat i per fer entendre al món el procés sobiranista i la necessitat d’una consulta democràtica. El que no entenem de cap manera i ens sembla a més un error gravíssim és que el pressupost augmenti en diplomàcia pública (amb gran quantitat de despesa protocol·lària) en detriment del pressupost de les ONGs catalanes. 
La diplomàcia pública també és part del treball diari de les ONGs, un treball de dimensió civil i ciutadana, que opera coordinadament amb els Governs d’altres països, però el Govern no la vol veure, la desmereix i se n’oblida intencionadament.  Fins i tot se n’oblida de visitar-la el propi President Mas quan va a Israel i no passa per Palestina, ni tan sols a interessar-se pels projectes i els cooperants de l’ACCD (del seu propi Govern).
La cooperació catalana ha estat i és la millor política exterior ja que sovint implica un posicionament clar del nostre país respecte a un conflicte internacional o respecte a l’ajuda al desenvolupament. I això és precisament el que el Govern s’ha volgut carregar. Només les ONG de la FCONG tenen presència o relació amb 103 països i una política d’acció exterior catalana pròpia. Nedar i guardar la roba respecte a altres països en conflicte o negar recolzament a nacions com Palestina,  Colòmbia, Sàhara o Kurdistan creu de debò  el Govern que ens ajudarà a tenir més socis per al procés? Sembla que la seva política d’Acció Exterior es basa en seleccionar un perfil de socis molt particular, països d’economia capitalista que no solen ser precisament els reprimits sinó els repressors d’un sistema internacionalitzat. El conte de la llagrimeta, no ens serveix per justificar l'aniquiliació de la cooperación catalana.


diumenge, 3 de novembre del 2013

#CapPlatBuit

Aquest mes la comunitat educativa, la ciutadania,  s’ha mobilitzat arreu del territori català i especialment, arreu del territori lleidatà contra la injusta LOMCE, la qual vol minar encara més els nostres drets lingüístics i culturals com a poble i com a nació. La injustícia però ens ataca per partida doble i el menyspreu cap a la comunitat educativa ens ve per part de l’administració espanyola però també del Govern de la Generalitat i sovint també dels Consells Comarcals.
A pesar dels esforços de la Consellera Irene Rigau per fer veure que les protestes no anaven dirigides cap al Govern, la realitat del carrer se li imposa cada dia més. Perquè ni els pares, ni les mares, ni els docents són pas gent que hagi caigut ara de la figuera ni a qui se la pugui enredar fàcilment. La consellera és llesta i sap xiular molt bé, però la gent del carrer ho és més encara.
La gent senzilla sap que hi ha mandats del Parlament i de la societat civil catalana que el Govern no acompleix, i no ens val girar el cap cap a Madrid ni cap a la Unió Europea quan parlem de competències que són exclusives del nostre Govern. Per aquest motiu mares, pares, mestres i professors fa poc menys d’una setmana van omplir la Delegació d’Ensenyament de les Terres de Lleida amb plats buits i van asseure’s pacíficament i en senyal de protesta per deixar clar a la Generalitat i al Consell Comarcal que els pertoca a ells, i només a ells, tenir la decència de deixar d’ignorar les necessitats de les nenes i nens que requereixen una beca menjador per la seva situació familiar.
Al Segrià concretament, més de quatre centes famílies que compleixen tots els requisits per les bases de la convocatòria de beques menjador, s’han quedat sense aquest ajut. Una xifra que a Catalunya ascendeix a deu mil famílies. Les protestes a les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran s’han anat estenent i creixent cada dia amb més força. Si fa un any ja havien tocat os, ara ja passem a trinxar l’os amb la serra mecànica deixant els més vulnerables de la nostra societat, els infants, a mercè del “si no hi ha res per menjar a casa, tampoc hi és per menjar a l’escola”.
I què hi diu en tot això el president de la Generalitat quan des del Parlament li preguntem què passa amb les beques menjador? Doncs fa l’orni i respon “que les partides per a les beques han augmentat”. Malgrat la seva cara dura les dades canten per si soles: del 2009 la partida pressupostària a beques menjador ha davallat dels 42,01 milions d’euros a l’actual xifra de 32,20 milions tot i el constant augment d’alumnes (xifres del Departament).
El president del Govern de la Generalitat menteix quan se li pregunta, i menteixen tots els seus seguidors de Govern quan se’ls interpel·la. El 4 de juliol de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció presentada per ICV-EUiA que instava al Govern a afermançar “a través d’un Pla de xoc de garantia alimentària i d’una partida pressupostària oberta, que per al proper curs 2013/14 cap nen/a del nostre país es quedi sense una beca menjador per limitacions pressupostàries”. Així mateix en la mateixa moció s’indica que l’accés a la beca “serà en funció dels barems econòmics i socials actuals de la família del menor”.  Tot just començar el curs vam demanar-li al president que acomplís amb allò que ell mateix havia votat favorablement feia escassos mesos, i el que rebem són mentides i falses acusacions.
Senyor Mas, si volen prendre el pèl i menysprear als Diputats d’ICV-EUiA ja no ens ve d’aquí, però almenys tinguin la decència de no enganyar la ciutadania ni jugar més amb els plats buits dels nens i nenes de les famílies més necessitades d’aquest país. Mentre tant vagin abaixant els impostos a futurs inversors de Casinos, com si els seus diners i contribucions no ens fessin més falta que mai en aquests moments.

Moció ICV-EUiA Beques Menjador