dimecres, 18 d’abril de 2012

Incongruències militars

Un cop coneguts els nous pressupostos Generals de l’Estat ens adonem que pel que fa al Ministerio de Defensa la reducció del pressupost és de tan sols un 8% mentre que la mitjana de reducció de despesa per als altres ministeris és d’un 17%. Tenint en compte com n’ha sortit de beneficiat aquest ministeri respecte a la resta d’administracions estatals, encara entenc molt menys aquest sobtat tancament de l’Acadèmia Militar de Talarn.
La clausura de l'acadèmia suposa deixar a l’atur prop d’unes 800 persones del Pallars Jussà i Sobirà i també en queden repercutides les empreses proveïdores d’aquesta activitat. Un autèntic trasbals i punyalada drapera per al territori. Per si no en teníem prou amb la destrucció d’ocupació civil ara resulta que també ens afecta la militar, a pesar de les gràcies que entre tots/es els hem rigut durant molts anys (em refereixo òbviament als diners públics invertits en despesa militar). Aquest impacte tan nefast per a la comarca és una lamentable notícia certament i és urgent que la Generalitat actuï per mirar de mantenir l’acadèmia almenys durant un temps més mentre busquem una altra solució.
No sorprendré a ningú si dic que l’activitat militar no ha estat mai sant de la meva devoció i crec que  ha estat un error basar la política de desenvolupament econòmic en aquest sector pel que ara més que mai en rebem les conseqüències. Però si per alguna cosa positiva ens ha de servir això és per aprofitar l’oportunitat d’endegar sectors econòmics més segurs i estables al nostre territori, com puguin ser l’agricultura i ramaderia ecològica de proximitat amb transformació agroindustrial de valor afegit; les energies renovables distribuïdes; el sector serveis; la cultura; el turisme rural de qualitat (i no la merderada de l’Eurovegas); les empreses esportives; les cooperatives i un llarg etcètera de possibilitats que no semblen interessar gaire a l’administració autonòmica i estatal.  
El cert però és que ara com ara, del tancament d’aquesta acadèmica en depenen els salaris i l’activitat econòmica de la bona gent, i per aquest motiu toca mantenir-la durant un temps més fins que no es generin nous filons d’ocupació en aquesta zona de l’Alt Pirineu. És del tot lloable per tant, la iniciativa de les administracions pallareses que conjuntament amb els departaments de la Generalitat corresponents, volen afanyar-se a trobar una alternativa laboral a aquestes persones que es veuen avenir un futur immediat ben negre.
De solucions per aprofitar i reconvertir les instal·lacions de l’acadèmia en una activitat econòmica més nostrada i segura, n’hi ha.  Ara bé, cal posar fil a l’agulla i òbviament cal posar-hi molta voluntat política. Així per exemple aquestes instal·lacions podrien donar servei a futurs policies, bombers o estudiants i serveis d’esplai de molts tipus. Estic segura que de volició política no en manca per part de les administracions locals de la zona però dubto que la tingui la Generalitat i l’Estat veien els seus plans d’actuació inexistents per a la creació de nova ocupació. Uns plans que com bé sabem, en aquests moments només estan centrats en destruir llocs de treball a través de la reforma laboral i les retallades, a fi i efecte, de satisfer la indiscutible i implacable voluntat dictatorial dels mercats.

Cap comentari: