Capuletos i Montescos a la Vaga!

Ahir mentre esperava l’autobús sentia parlar unes senyores ben vestides i enjoiades sobre la vaga d’aquest dijous 29. Ja sé que escoltar les converses dels altres no és de bona educació però sovint ets tan a prop que es fa difícil resistir la temptació, sobretot si parlen d’un tema que m’interessa tant per la meva condició política i de classe social.

Les senyores es deien l’una a l’altra que la vaga no serviria per a res més que per fer un dia de festa i que l’adjectiu “vago/a” ja els esqueia bé a les persones que han decidit no anar a treballar per protestar davant la reforma laboral del PP. Em vaig indignar però estava massa cansada per discutir. De la manera què parlaven, també vaig entendre que els seus marit respectius deurien ser empresaris, i per l’ornamenta que duien vaig intuir que no eren petits comerciants precisament sinó empresaris influents de Lleida. Conseqüentment, segurament hagués malgastat saliva per no res.

Aquesta anècdota em va fer reflexionar i em va fer veure que no hem evolucionat pas tant des del segle XIX pel que fa a les diferències entre classes socials. La sociòloga Marina Subirats sap bé del que parlo perquè ella en fa un recull molt acurat en la seva darrera publicació Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Malauradament el discurs de classes ara torna a ser vigent i es torna a fer cada cop més evident amb els efectes de la crisi econòmica. Subirats explica que les classes burgeses cada cop s’empobreixen més i passen a ser treballadores mentre que les treballadores, corren el risc de caure en la misèria més absoluta. Això sí, aquest 1% de classe alta, la propietària del gran capital i la culpable en definitiva d’aquesta crisi, no perd mai ni un cèntim, és més, farà tot el sigui per no perdre’l i òbviament gairebé sempre hi té totes les de guanyar a no ser que entre tots/es els hi plantem cara. No és evident que nosaltres som molts/es més?!

Malauradament les classes treballadores, les més desafavorides, no sempre saben que en aquesta vaga ens hi juguem molt, tampoc sóc conscients de que ens volen imposar una reforma laboral inútil i injusta socialment. Sabem a més que els empresaris juguen amb la por d’aquestes classes, en definitiva, la por dels més febles, dels més desinformats i els amenacen amb el seu lloc de treball en cas de voler sumar-se a la vaga. La mateixa coacció decimonònica de sempre.

Per aquest motiu les classes més informades i formades, que de vegades coincideixen amb les més burgeses (altres no), també és important que se sumin a la vaga i a la manifestació. En definitiva cal que tothom sigui de la classe que sigui, ajudi a paralitzar el país deixant de treballar, d’estudiar, de consumir i demostrant als més poderosos/es, quin és el nostre poder quan ens unifiquem i posem en risc la producció del país.  Si aconseguim paralitzar la producció i l’activitat, per variar no serem nosaltres els coaccionats/es i els acovardits/es sinó aquest 1% de classe alta i el govern de l’Estat. Per un cop a la nostra vida... per què no girem la truita?