divendres, 14 de gener de 2011

Separar els/les diferents té conseqüències greus

Voldria fer referència a un article que vaig llegir en premsa local aquesta setmana sobre la nova consellera d’educació Irene Rigau que em va eriçar els pèls, talment com pel•lícula de terror d’aquelles que són tan realistes que podrien ser veritat i per això fan tanta por. En l’article s’hi feia referència a la segregació per sexes a l’escola, qual pràctica considero realment rància i d’extrema perillositat social. No s’hi pot frivolitzar gens en aquest tema doncs es tracta d’un dels molts factor tipus que promocionen el sexisme en la nostra societat i desemboquen posteriorment en tragèdia de la qual ningú després se n’explica les causes. Sí, parlo sense retòrica de violència masclista, la qual prové d’una tradició patriarcal que origina la incomprensió mútua entre sexes, batalles eternes entre sotmeses i poderosos perpetuades pels models de consumisme actuals. Les pràctiques segregacionistes, només fan que allunyar-nos els uns dels altres i en cap cas ajuden a normalitzar la nostra convivència.

En ésser preguntada la recent aterrada consellera d’educació sobre què pensava en referència a les escoles que separen per sexes, la totalitat de les quals són concertades o privades, ella respongué sense embuts que hi estava a favor i que per tant, amb diners públics (corresponents a tots/es les contribuents), es pensa donar suport a aquest tipus d’iniciatives privades o semiprivades. Res de nou tampoc, és el que tots els partits van votar a favor excepte ICV, pel que vam ser insistentment criticats.
Si amb això no n’hi ha prou, atents al rigor científic de la resta de la resposta: continua explicant la consellera, que “li sembla” que és veritat que els nens treuen diferents resultats acadèmics i que tenen pitjor rendiment que les nenes, pel que considerava justificada la seva opinió i el seu suport alhora de segregar-los, no obstant per poder estar-ne segura “faria encarregar un estudi” que ho justifiqués. Mama, por.
D’entrada la consellera no sap que la segregació per sexes no és un debat nou i que per tant d’estudis sobre el tema en surten deu quan aixeques una pedra, no parlo dels nacionals només, que també hi són. Sense anar més lluny recomano a tots els que continuen justificant la segregació sexual “Fracàs escolar? La Solució Inesperada del Gènere i la Coeducació” d’en Daniel Gabarró, actualment un dels millors pedagogs de casa nostra.
Diu la seva recerca, que efectivament els resultats acadèmics són dispars entre sexes per raons de comportament. Els nens es porten més malament a conseqüència d’un model de masculinitat masclista que entorpeix el seu rendiment acadèmic. I sí, s’obtenen millors resultats quan se separen els nens de les nenes, però aquest millor rendiment no es deu a la segregació de per si sinó perquè els nens/es que van a escoles privades (que són les que segreguen) solen ser de classe alta, i els nens adinerats sempre han tingut millors resultats perquè tenen entorns d’estudi molt més favorables.
Però com amb tot, això no funciona amb les classes mitjanes o baixes i es demostrat per postres que instituts públics com el Guindàvols de Lleida, que apliquen un model mixt de coeducació, públic a més, obtenen millors resultats acadèmics en l’alumnat masculí que l’Arabell o el Terraferma. Però més enllà de les dades i la ciència, és que només hem de valorar el rendiment acadèmic? I els bons valors?, els que ens permeten ser tolerants o conviure amb els/les diferents? Es tracta de fer màquines productives o també bones persones? Amb això no vull dir que en els col•legis privats no s’hi ensenyin bons valors però d’entrada aquestes nenes i nens que només conviuen amb persones del seu mateix sexe, viuen 6 o 8 hores al dia en una situació totalment il.lusòria que no es correspon a la realitat social. Els serà molt més difícil acceptar doncs el i molt menys “la diferent”, quan hi hagin de conviure.
Canviant de tema, crec recordar que la crítica als estudis encarregats pel govern tripartit fou un dels factors desgastants més utilitzats per CIU, a dues setmanes de govern, encara no, ja comencem a veure encarregaments d’estudis innecessaris, i el que és pitjor, amb les conclusions fetes abans de que comencin. És clar que a mi no m'estranya gens, allà els que van escoltar els cants de les CIUrenes que deia el company Pané.
Rabietes polítiques a part, toca agafar d’una vegada aquest bou per les banyes que no corre de lo lligat que està per les cordes de la LEC, i dur-lo al Tribunal Constitucional, ara que està tan de moda precisament o en el seu defecte al tribunal de Drets Humans. Vaig forta, ja ho sé, però no dèiem tots/es amb llàgrimes als ulls el dia 25 de novembre que s'havia de ser contundent amb les causes dels sexismes? Doncs comencem pel principi, per l'educació. Aquest article és per tant, una crida a totes les entitats que es dediquen a promoure la no discriminació entre sexes per tal que ens pronunciem de forma contundent amb una única veu, forta i clara.




5 comentaris:

Patricia Rocha Antonelli ha dit...

¿Estamos entrando en el ciclo oscurantista de la historia?
¿Es posible que todo esto me recuerde a la política de los programas del partido nacional socialista de Hitler? Es posible que personas inteligentes tengan que gastar su recurso tiempo en volver a defender lo que ya debería estar sobradamente consolidado. La gente inteligente tendría que usar su tiempo en crear nuevas cosas, no en tener que rebatir las estupideces de los que viven fuera de la realidad social. En fin tendremos que volver a luchar por mantener al menos una parte de lo conseguido. VEnga a perder el tiepo para explicarle a esta señora que los hombres y las mujeres son iguales etc, ¿es que no fue al cole?

Anònim ha dit...

Tot i estar bàsicament d'acord en el missatge de l'escrit, li voldria preguntar, en el context de l'article, el motiu pel qual en la comparativa dels resultats dels centres apareix el Claver, donat que és una escola que fa 35 anys que treballa amb coeducació.

jpuyol ha dit...

Sí sembla clar que els col·legis privats o concertats li interessen poc, però crec fonamental estar ben informat dels temes que una persona publica en la premsa, li recomanaria que la propera vegada que vulgui escriure sobre educació, immigració o papiroflèxia, abans estudii el tema.

Josep Mallol ha dit...

Benvolguda Sara, sóc en Josep Mallol Gurgui, professor de matemàtiques i astronomia del Col·legi Claver de Raimat (concertat, no privat, per cert) des de fa 26 anyets. Tal i com ha dit el nostre director, m'uneixo a la invitació que ens vinguis a conèixer, si alguna vegada sents un xic de curiositat.
Gràcies per l'atenció
Cordialment
Josep

Sara Vilà Galán ha dit...

Benvolguts senyors,
Només informar-los que ja he demanat disculpes en tots els mitjans de premsa local per escrit, tan a la directiva, als usuaris/es com al personal docent que conforma el Claver. Ha estat una confusió de noms i sí,reconec que no conec en profunditat els centres de Lleida, però no està mai de més començar-m'hi a introduir, així és que agraeixo aquesta invitació tan amable que em fa el sr. Mallol. Aquesta errada però no desmereix la resta d'argumentacions del meu article sobre segregació sexual. Li puc ben assegurar que pel que fa a gènere i immigració he estudiat i força, segurament no sóc pas la que en sé més, tampoc ho pretenc. De nou reitero les meves disculpes, entenc que no fa gens de gràcia aquesta errada d'articulista novella, la propera vegada m'hi fixaré més.