dimarts, 26 de gener de 2010

Pagès/a sense sortida

No és res de nou si us dic que em preocupa la pagesia. Visc envoltada de pagesos i pageses, això traduït a xifres vol dir que en el nostre territori s’hi concentra gairebé el 80 % de l’agricultura de Catalunya, dissortadament no trobem la solució a la seva preeminent extinció, i no és un tema baladí, cal que les administracions s’asseguin d’una vegada i per totes a tractar-lo amb seriositat ja que el sector està abocat a ser un carrer sense sortida, un cul-de-sac. La producció agrícola catalana se’n va en orris.
El sil•logisme es resumeix de la següent manera. Per una banda gairebé ningú vol (sempre hi ha desaprensius als que els hi és igual) que desapareguin aquests homes i dones de mans grosses i fermes, que s’han dedicat durant anys i anys a cultivar la fruita dolça i l’horticultura que ens ha alimentat, per l’altra, els preus competitius a nivell internacional i el fet que puguem menjar fruita i verdura d’arreu del món, fa que els nostres productes no puguin competir amb preus tan baixos i obliga constantment a abaixar els nostres, deixant-los per sota del cost de producció. Això és el resultat del mercat lliure, en el qual l'Estat no pot intervenir-hi, és per aquesta mateixa raó que aquest mercat va acompanyat de l’adjectiu “lliure”. El que sí poden fer L'Estat i la Generalitat en aquesta situació, és donar subsidis per poder anar tapant forats, i ho fan. Malauradament la subsidiarietat només crida al clientelisme, és a dir, a la dependència d’aquests ingressos que mai solen generar nou capital, i per tant, no soluciona el problema d’arrel.
En la darrera dècada la conjuntura de la pagesia ha canviat de la nit al dia, aquests treballadors/es incansables fa temps que no disposen de sous suficientment dignes en comparació al temps i l’esforç que dediquen a la terra. Per aquest motiu, i aprofitant el boom urbanístic, gran part d’ells es van veure obligats a vendre els jornals per fer-ne immobles, més d’un en va treure una bona picossada i es va fer promotor, altres no tan afectats per la “malesa” de la construcció, van triar l’opció de fer-se regidors de l’ajuntament i els més joves, escamats per la inestabilitat del seu sector van optar pel funcionariat i ara són mossos d’esquadra. I dels que han quedat, la majoria s’han anat deixant seduir per les empreses de fitosanitaris que experimenten amb mutacions genètiques i productes químics per poder abaratir els costos de producció, com a resultat avui per avui el seu producte, sol ser de molt baixa qualitat i sovint ratllant la il•legalitat en termes sanitaris.
Si amb això no n’hi ha prou, l’actual i necessària sensibilitat pel medi ambient i per la preservació del medi natural i les espècies animals, també ha fet que hagin hagut de canviar moltes de les seves antigues costums que podrien ser perilloses per a l’equilibri del mateix, i com a resultat s’han encarit encara més els costos de producció ja que les restriccions i les sancions, totalment justificades, segurament no han anat acompanyades de les ajudes suficients que necessita un sector ofegat. A fe de Déu que tenen raó alhora de sentir-se collats, tal i com expressen amb ràbia contra els mossos d’esquadra en les seves manifestacions (s’ha d’estar dolgut per arremetre contra els teus propis fills).
Per altra banda tampoc podem deixar de reclamar la preservació del territori amb el respecte primordial pel medi ambient i la salut de les persones, és també una urgència, doncs cal tenir en compte que l'increment de càncers durant la darrera meitat del segle passat fins avui, ha estat del 60%, és una xifra massa alta per deixar-ho passar i no sospitar de la nostra alimentació, sabent, com dèiem, que hi ha productors darrera que es veuen obligats a rebaixar la qualitat dels seus productes per poder arribar a final de mes. Tot lliga.
Ara, cal apel•lar sense excuses a la vella, anomenada contradictòriament "nova" agricultura, és a dir, l’agricultura que segueix el decurs de les llunes i de les estacions, sense productes químics ni alteracions genètiques, res de nou, l’agricultura tal i com es feia abans però amb eines noves i tecnologia punta. Els moviments ecologistes i slow, no han aparegut per que sí ni per portar la contrària a ningú, tampoc per acusar el petit pagès, qualsevol que vulgui trobar informació sobre els més que justificats preceptes en els que es basen entitats com Slow Food, o Som lo que Sembrem, ho podrà fer de seguida. No obstant, continuen essent moviments socials minoritaris ja que la gran massa social no sap que part de cada un dels productes industrialitzats que engoleix li enverina el cos. Com sempre, darrera de la manca d’informació social sempre hi ha interessos de diners, de grans capitals de directius que s’omplen les butxaques i que formen part de grans corporacions de fitosanitaris i/o farmacèutiques capaces de comprar els mitjans de comunicació, les empreses agroindustrials i als mateixos pagesos/es per fer emmudir la raó, per tal de continuar omplint les seves arques. Però, com podrem convèncer els nostres pagesos/es que s’han de dedicar a aquesta nova agricultura si aquests esforços estan pagats a preus ridículs?
En primer lloc una solució immediata, demanar a través dels nostres ajuntaments més propers que facin que el Departament d’Agricultura aposti d’una vegada i per totes per incentivar l’agroindústria ecològica amb les ajudes que siguin necessàries, no n’hi ha prou amb quatre cursos de formació per als pagesos/es, s’hi ha de fer més inversió, més acompanyament i assegurar que la motivació que el pagès/a té, és l’adequada. Cal que el Departament d’Agricultura, de Sanitat i de Medi Ambient treballin amb una transversalitat i coordinació impecables. Alhora que aquesta iniciativa ha d’anar acompanyada d’una campanya de sensibilització punyent per tal de que els nostres conciutadans i també els pagesos/es (que molt sovint no en són gota conscients), puguin veure amb dades sobre la taula que amb la salut de les persones no s’hi juga. El resultat hauria de ser un augment del consum de menjar ecològic fet a la terra i consumit a Catalunya, sempre i quan limitéssim l’entrada del producte estranger.
Amb aquesta restricció de mercat pot ser els pagesos/es ja no serien terratinents, ni els més rics del poble com solien ser abans, no cal, però si més no podrien viure amb tranquil•litat i afrontar els temporals imprevistos amb una mica més de coixí. Si això no es produeix acabaré per pensar que realment, a les nostres administracions ja els hi va bé que els nostres, siguin pagesos/es sense sortida.

11 comentaris:

Sara Vilà ha dit...

Hole Sara, bon article. I tamb... Mostra'n més...é bon tema has anat a tocar... la pagesia que jo conec és la garriguenca, la qual sí que ha utilitzat Roundup i més merda variada per a augmentar les collites, però que davant la competència d'altres mercats i conseqüent avaratiment de preus no s'ha pogut vendre les terres perquè no hi ha hagut boom immobiliari ni s'ha reconvertit en promotora.

A ulls d'alguns/es això pot suposar un problema, però diria que més aviat és una oportunitat si es gestiona correctament. L'agricultura integrada o ecològica va agafant cos i molts pagesos (dels pocs que queden) accedeixen a cursos de formació sobre el tema. Evidentment, això és així no per una nova consciència ecològica sinó perquè s'ha fomentat a base de subvencions. O sigui, un petit parxe davant un problema de fons: per una banda, els desajustos entre les hores de treball, els costos de producció i les necessàries inversions que s'han de fer cada poc temps; per altra banda, el preu del productes; i finalment, el cost de la vida. Vaige, totalment insostenible, tot i que lo poc que es fa, es fa millor.

Sobre el consum de productes ecològics i/o de qualitat, tinc la impressió que encara és cosa dels que estem més o menys conscienciats amb el tema o de pijos/es que volen distingir-se també amb la seva alimentació. La gent compra verdura que brilla i oli de pipes per a estalviar-se 2 duros. I es que la pela mana, i si no que ho preguntin als d'Ascó.

Sara Vilà ha dit...

Ho ha dit el sr. Albert Vilà de Torrebesses.

thisissobeautiful ha dit...

Cul de sac, es la expresió que defineix l'estat actual del pagés..la pregunta seria com sortir d'un carreró sense sortida...potser girant cua i tornar per on veniem,oi?
Pero resulta que alló que teniem, aquell petit pais, l'hem fet pols per treure-l'hi tot el suc. La fertilitat de la terra esta feta amb la suor del que la conreua...i ara els pagesos van tots amb aire condicionat a la cabina del tractor. Aixó els que encara s'hi dedican, els altres son al bar jugant a cartes o s'han fet mossos d'escuadra, o alguna altra cosa 'rendible' i de paga asegurada.

Sara Vilà ha dit...

Tu sí què ets beautiful!!!!

Sara Vilà ha dit...

Toni Pérez diu...
[acabe de llegir el 'pagès sense sortida' i està molt be. Pense com tu que el problema es el model econòmic i també crec que la possible solució passa per una agricultura tipus ecològica.
Sincerament crec que amb les subvencions i demés, només estan allargant l'agonia d'una generació (per tal d'evitar el conflicte social). Pocs joves entrariem a un negoci tan 'fotut'.
De totes formes no has parlat gens dels pagesos als 'països en desenvolupament' i crec que s'escriu abaratir enlloc de 'avaratir' (però no em faces massa cas... que jo només tenia 3 hores de català al cole... jajajaja)...]

Enric ha dit...

Si, la sortida ecològica en pot ser una (sens dubte la millor per la nostra salut), però crec que també caldria treballar a major escala econòmica i anar una mica més enllà. Em preocupa i no se com podriem resoldre la quantitat de menjar que es tira per propiciar una contenció de preus... algú podria dir que podem fer amb això?

Poder fora bó que es debatis la possibilitat de ser més intervencionistes en el mercat del sector primar i atacar els beneficis de les distribuidores (un taxa més redistibutiva sobre beneficis d'aquest). O dit d'una altra manera, com fem per crear cooperatives distributives i de venda més directa al mercat. A tall d'exemple, a Cambrils els pescadors varen optar per crear una cooperativa i ja venen ells directament al mercat.

Crec que caldria canviar el model de subvenció, no tant per hectàrea i sí més per producció. Però ull, amb uns topalls d'ingresos per subvenció, que no fos que anés a parar quasi tot a la duquesa... que realment no crec que els necessiti els calerons... i viu de la resta!

Sara Vilà ha dit...

Joaquin Giró, ha dit...

{Estimada camperola. M'encanta que descobreixis el benefici de l'agricultura ecol... Mostra'n més...ògica encara que inevitablement va a ser minoritària en una societat global, que respon a impulsos i interessos de les grans multinacionals de l'alimentació i la producció alimentària. Les hortes de Mare de Déu a Logronyo alimentaven elles soles a la ciutat i encara venien a Brussel·les; també permetien que els nostres vells ocupessin el seu temps de forma creativa i productiva i eren un delit visual el passeig entre les mateixes, però l'especulació urbanística les ha fet desaparèixer. Aquell miserable alcalde urbanista ens ha deixat a canvi un tros de parc encementado envoltat de noves construccions i una ribera del riu Ebre sense arbratge. Adios hortes que mai no van necessitar de subvencions sinó que no intervingués una administració còmplice del capital.}

Anònim ha dit...

Hola em sembla molt interesant el que dieu tant vosaltres com la Sara. Pero crec que el problema més gran que te el pagès en aquest moment és el tipus d'alimentació de la societat d'avui en dia, la ignoracia nutricional, la gent es deixa enlluernar pel percentatge de vitamina que porta l'etiqueta del yogurt o per la baixa materia grassa, sense parar-se a pensar si l'origen d'aquella vitamina metabolitzada artificialment. La gent no esmorza una poma ni per postres és menja un prèssec, s'estimen més els bollicaos o yogurts. Aixo juntament amb la fruita que hi ha al supermercats la qual te preus abussius, i no en permet el consum de la gent, fa que el mercat es pari i els preus s'enfonsin.

Pel benefici de la societat agraria crec que l'estat hauria de potencia la exportació, això permetria a les cooperatives i centrals de fruita poder treure uns millors resultats finals, ja que la societat española no vol o no pot, pagar el que costa produir aquell quilogram de fruita.

Maria Glòria ha dit...

hola

Xavier Boix ha dit...

molt interessant aquest article, és fantàstic llegir alguna cosa sobre el món pagès des d'una òptica diferent a la tradicional. Espero seguir llegint moltes més coses teves, que ho tens una mica adormit això eh !! de moment, "per picar-te" et linkaré al meu bloc valen ?

Sara Vilà ha dit...

D'acord Xavi, diguem que m'ha fet tanta gràcia que aquest article tingués tants lectors/es, procedents d'arreu de Catalunya i València (fins i tot algun que viu a Sri Lanka) i tant diferents entre si... que he mort de l'èxit. Però sí, he de fer-ne més, en prometo un per la setmana vinent.
Infinites gràcies!!!!!!!!!!!!!