dimarts, 19 de gener del 2010

No hi vull ser al mapa

Diu el Conseller Nadal que qui no té un aeroport, no és al mapa. De quin mapa parla? Jo que sàpiga a la cartografia hi som tots. Amb aquest eufemisme el que deu voler dir és que qui no té un aeroport no compta, i ja hi tornem a ser... no compta per a qui i per a què? I torno a suposar que es tracta en el fons de comptar de cara al comerç internacional, al turisme que ve d'altres països i que vol venir a veure les nostres meravelles paissatgístiques, que amb aquest pas no per massa més temps conservarem, i les escultures de ferro tan lletjes que hi ha a la plaça Blas Infante de Lleida. Quina manera de veure el creixement i el progrés tan provinciana!!!! (el que compta és tenir, tenir i tenir tot el que tenen els demés). Ens elluernem amb els models de creixement de països més "desenvolupats" que el nostre, segurament per que no entenem el que diuen en anglès, ni en francès ni en alemany... si no us ben asseguro, que arrencaríem a córrer.

Sembla doncs que d'aquesta crisi finalment no n'aprendrem res. Tornem a donar importància al model de creixement de grans capitals, treure profit i benefici de les nostres terres destruint el territori, convertint-lo en hectàrees de polígons industrials i carreteres, infaestructures més dedicades a l'automòbil que no pas al transport públic, i amb el turisme a més propiciem que algú vingui a aixafar-ho tot una mica més i fer desaparéixer la fauna i la flora tal i com ha succeït a la Costa Brava, al Mar Roig, a les Catarates del Niàgara, que ja són un parc temàtic.

Ara hem d'exportar tots els nostres productes, entrar al mercat capitalista per tal de continuar essent els responsables i contribuir encara més a que altres països més desafavorits que no són a la roda ni poden fer-se aeroports, continuint sense poder treure el cap. I pel que fa a la nostra ciutadania de segona, i em refereixo a la classe mitjana-baixa, que no ho oblidem, és la renta per càpita que abunda pels voltants de Lleia, qui podrà invertir en polígons aeronàutics a la vora del nou aeroport? Qui podrà fer negoci de restauració i serveis? Doncs les pimes ho tenen ben complicat sense crèdit ni benefici ara com ara. Altra vegada veurem com les grans empreses i les multinacionals més conegudes s'apoderen del sector. Aquestes velles i conegudes empreses podran crear mercat de treball per als veïns/es de la zona aeroportuària, és cert, però quan arribi una nova crisi capitalista què en farem d'aquests treballadors? Altre cop a patir gana.
Aquests 94 milions d'euros haguessin estat una bona inversió econòmica en el sector de l'ensenyament que ja fa temps que trontolla i amuntega els nens/es en barracons, i que alhora crea trevall segur. En la infraestructura de trens i transport públic. En la llei de dependència que per fi reconeix el treball de les persones que tenen familiars dependents al seu càrrec, en definitiva l'Estat del Benestar. També en el sector de les energies renovables que a més de tenir cura del nostre entorn i del planeta crea llocs de treball segurs i perdurables. I en una llarga llista de possibilitats que ofereix el mercat sostenible... Personalment, jo no hi vull ser en aquest mapa del capital insegur i injust que aquesta esquerra dubitosa aplaudeix amb tanta eufòria.

7 comentaris:

joan miquel ha dit...

Si i no

Tens raó Sara en el que dius, però al meu entendre, no la tens tota.

L’aeroport no ha de ser cap factor de provincianisme ni de insostenibilitat, ans al contrari hauria de servir per ajudar a donar feina i fixar la gent del territori. Actualment patim unes taxes d’atur esgarrifoses i difícilment crearem llocs de treball pels aturats, però aquesta instal·lació hauria de servir per potenciar el turisme rural, que a les nostres comarques i a les del Pirineu, té que ser el vertader referent turístic i no el de la neu i les futures olimpiades; també l’aeroport ha de servir per donar impuls a la comercialització d’aquells productes nostres que es puguin transportar per via aèria (segurament fruita), i així poder evitar els llarga trasllats per carretera, amb el que això significa de despesa energètica i de contaminació.

En el que et dono la raó és en que les expectatives que estan donant de l’aeroport, no contemplen tant aquests paràmetres, si no que el que els hi interessa potenciar son els viatges “low cost” per generar unes necessitats bastant prescindibles per la població i per portar gent a les pistes d’esquí, i tornar-les a la seva destinació. Si l’aeroport es pot mantenir, amb els paràmetres primers en un raonable dèficit, crec que haurà valgut la pena. Deficitaris ho son pràcticament tots, com també ho és el transport públic.

Sara ha dit...

Amic Joan. Pensar que l'aeroport reactivarà tot l'atur de Lleida crec que és posar-hi massa optimisme. Els aeroports regionals tendeixen a tancar, a banda de per deficitaris, per que estan plagats de línies low cost que contaminen l'espai aeri molt més que el que suposa el transport de la nostra fruita per carretera fins l'aeroport més proper, que és el de Reus. No és sostenible tenir un aeroport cada 100 km, ni econòmica ni ecològicament. A més et demanaria que fessis un cop d'ull al tipus de responsabilitat social corporativa utilitzen les companyies low cost. Concretament la responsabilitat 0: la de l'explotador del treballador, del medi ambient i de l'entorn municipal en general, sense cap tipus escrúpols. La nostra economia necessita una reactivació, és cert, però l'aeroport i les intervencions capitalistes amb mitjans i empreses irresponsables, tal i com explicitava, no era la solució. Crec que en el meu article ja en donava unes quantes de ben sostenibles.

joan miquel ha dit...

En el meu comentari parlo d’ajudar l’economia, mai he pretès dir que l’aeroport és la solució al problema de l’atur... a fe de món!

Els aeroports regionals tanquen alguns i se n’obren d’altres i encara se n’obriran més tot depenent de l’ús que se’ls hi doni; si la seva activitat es dedicar-se a transportar bestiar (perdó, vull dir persones), clarament aquesta activitat forçosament haurà d’anar a la baixa, doncs els temps de viatges bons, bonics i barats, s’està acabant; però si el que es pretén es especialitzar-se i optar per comercialitzar productes peribles, tal vegada tingui alguna possibilitat de tirar endavant; la llàstima es que actualment a Catalunya no tenim cap aeroport que pugui dedicar-se al transport de mercaderies, dons Barcelona i Girona no preveuen aquesta possibilitat i el de Reus, que en un principi, al passar de mans militars a comercials, si que es preveia la seva especialització, però ràpidament les companyes de baix cost i la industria turística del país no ho va permetre i actualment no està, ni previst ni destinat a eixos menesters, cosa que si es contemplava en un principi pel d’Alguaire, tal com sembla ser que van els esdeveniments cada vegada ho veig més difícil.

Temps al temps o bé haurem de parlar d’ocasió perduda?

thisissobeautiful ha dit...

Moi aussi no vull estar al mapa com a destinatari d'avions caiguts o d'algún que altre misil balistic. L'aeroport está destinat a rebre aeronaus destinades al desguas, per aixó el nostre 'govern' va comprar les terres de la finca de Tabac a Vall Companys -pagant deu vegades el que va pagar l'oligarca- per fer-hi una deixalleria de xatarra volant.
Turistes? Fruita? Anda ya!! Aixó es somiar truites, propaganda oficial en deiem no fa gaire.
Per cert, Sara, m'agrada llegir el que escrius, te pasió, es plé de vida.

Sara ha dit...

Gràcies Josep Maria, els teus comentaris també me'n donen de vida. A veure quan tornem a coincidir i sinó pot ser un dia d'aquests et passo a veure, crec que ets dels pocs especímens que queda que se'ls pot anar a veure sense avisar, qual cosa em sembla lloable, llàstima que us aneu fent grans i deixeu pocs successors...

Anònim ha dit...

Hola, la veritat és que quan a fet alguna cosa el conseller Nadal, amb una mica de lógica.
Tothom de Lleida sap, que Alguaire és el poble que fa més vent de tota la cormarca del segrià, la veritat és que tal i com van dir, està situat en un punt estrategic.

Cool in Quiet ha dit...

Bufff. Parlo sense ser-hi, parlo sense conèixer la realitat de la comarca ni de la zona. Trobo un pèl arriscat haver posat un aeroport a Lleida, però per un altre cantó penso que pot ser un bon punt de partida per a moltes coses. Estic d'acord amb el que diu el Joan Miquel.
M'agradaria que féssiu per un moment una reflexió de com l'AVE ha beneficiat o ha malmès l'economia, el turisme o el que us vingui a la ment a Lleida. Possiblement, molta gent estava en contra en dia de la construcció d'aquesta infraestructura. No vol dir que hagin canviat d'opinió, però mirem si s'ha guanyat o perdut, ara que ja fa un temps que córrer. Doncs una mica passa igual amb aquest aeroport. Pot ser un bon punt de partida per reactivar una economia i reduir taxes d'atur. Entenc quan parleu de les noves empreses que es poden crear arran de l'aeroport poden ser multinacionals, però en definitiva poden portar valor. Ara toca mirar la creativitat de cada individuu i intentar beneficiar-se de la situació donada, ja sigui creant una empresa que treballi directament per a l'aeroport, o ja sigui creant cases rurals o el que sigui. És també un bon moment per emprendre negocis i d'especialitzar-se al voltant d'aquesta infraestructura. A vegades, jo no hi veig fronteres a la terra i si mireu aquest mapa http://www.aena.es/csee/Satellite?pagename=Aeropuertos/Page/MapaAeropuertos on surten els aeroports oficials d'Aena (el de Lleida és de la Generalitat, no de l'estat español), veureu que des de Barcelona fins a Saragossa o Osca, no hi cap més aeroport. Això vol dir que ven buscat, tota aquesta gran àrea de 100 o 150 km a la rodona es poden beneficiar.
No tot té per què estar a Barcelona, però clar, amb les poques línies obertes que hi ha ara en aquest moment, les destinacions són molt limitades, però els usos de la pista poden ser infinits, encara que per mercaderies, sembla ser que l'aeroport d'Igualada és el que donarà cobertura juntament amb els vols privats a aquestes necessitats.
Dono la raó a la Sara amb que es podrien gastar els diners en altres coses possiblement més necessàries, però, com sempre, i per desgràcia, s'ha de mirar el conjunt de les coses. Tant de bo n'hi hagués per a tots de diners per a poder acontentar a cada individuu.
Per la Generalitat, vulguem o no l'aeroport ha estat una inversió, i ara ja construït i funcionant, ja no valen les crítiques, ara sols falta treure-li un rendiment.