divendres, 12 de juny de 2015

Pintures Rupestres del Cogul en marxa

Ahir quan agafava el tren cap al Parlament a les 8:00 sabia que m'esperava un matí de bogeria però que alguna cosa important podia passar. Efectivament, a les 10:00 havia des ser present a la comissió d'agricultura però també havia d'estar pendent del que passava a la sala 4 a la comissió de cultura. 
En una sala havia d'atendre a les diferents organitzacions agràries que venien a explicar-nos el seu posicionament sobre la Llei d'Interprofessionals Agràries, llei que més endavant quan s'aprovi, si ho aconseguim, us explicaré amb detall l'exèrcit Pancho Villa que tenim al govern. Vosaltres sabeu de què va la llei? Doncs un 95% de les organitzacions agràries tampoc, crec que ni el mateix govern sap quins beneficis té (i els té!) ja que no ha publicat un trist powerpoint sobre la mateixa. 
En fi, us prometia explicar-vos la fita important assolida ahir al Parlament i això tenia lloc a l'altra sala. Mentre discutia sobre la importància de que els catalans tinguem les nostres pròpies interprofessionals sobre la raça bruna, la meva companya Dolors Camats (que també fa de diputada matxaca quan toca) era a la comissió de cultura, mirant d'endarrerir el debat sobre la nostra Proposta de Resolució per posar en funcionament el Centre d'Interpretació de les Pintures Rupestres del Cogul. 
Dues hores de compareixences i debat agrari pendent de que la Dolors em digués quan havia de sortir i fer els 100 metres llisos d'una sala a una altra. A les 11:50 vaig rebre l'avís, "la teva proposta es debat en 10 minuts", i un altre whats a sota "perdó, en 3 minuts" (emoticona de preocupació, d'aquella amb el cap blau), hòsties! Córre Vilà. Vaig sortir esprintant cap a la sala 4 deixant tots els estris a la sala 1, hi entro tot just un minut abans que el president de la Comissió de Cultura em donés pas per presentar la proposta. 
Em faltava l'aire però tot indicava que avui l'aprovaríem i seria un dia joiós per al Cogul i per a les Garrigues, per extensió també per al territori. Valia la pena... -Vilà, concentra't-. Mig ofegada vaig tartamudejar perquè era tan important que les Pintures del Cogul tinguessin un Centre d'Interpretació digne, no em vaig haver d'esforçar gaire perquè el company Jaume Moya havia escrit una excel.lent exposició de motius quan treballàvem la proposta amb tècnics experts i sobretot amb la bona gent del Cogul i el seu entranyable alcalde desmemoriat Jaume Mor. 
Malgrat tot vaig fer-me pesada en deixar paleses dos emocions: en primer lloc la meva indignació perquè La Roca dels Moros és l'únic conjunt de Catalunya que no gaudeix d'un Centre d'Interpretació, ni de personal professional ni d'un sant remei de Déu a diferència dels dos altres grans conjunts del Montsià i del Priorat. En segon lloc el meu agraïment a la gent senzilla del Cogul, al seu alcalde i a l'Associació d'Amics de les Pintures Rupestres del Cogul per haver susbtituit amb tanta dignitat, la feina que la nostra administració no ha sabut fer durant dècades. 
Un cop més triomfa la mobilització de la gent, sumada a la feina institucional, si m'ho permeteu un tàndem perfecte que ens ha possibilitat guanyar unes quantes batalles al territori durant aquesta legislatura. 
Anècdota: quan vaig acabar la meva intervenció demanant suport a tots els grups per impulsar la Roca dels Moros, la senyora Carina Mejías de C'S em va voler fer una brometa "has dit moros, ara faré un comunicat dient que la representat d'ICV ha dit moros", no vaig poder riure més aviat volia plorar, ella pensa que ser moro és alguna cosa negativa. Li vaig dir "ets tu qui fa una mala interpretació de la paraula moro", no va contestar. 

Cap comentari: