dimecres, 3 de juny del 2015

Legislatura esgotada

Avui m'he llevat a les 6:45 amb una son infernal, sonambulitzada cap a la dutxa amb els ulls mig tancats encara... Mentre feia la bossa per fer nit a Barcelona m'he begut el café bullint i m'he escaldat la llengua, li he posat menjar al gat que em mirava de reüll acusant-me -ja em tornes a deixar sol altra vegada-. Amb els cabells molls cap a l'estació de tren he agafat l'Avant de les 8:00, a aquella hora ja estàvem per sobre dels 25 graus.
De camí llegint premsa local i nacional per estar al dia me n'adono que els diaris minven al mateix temps que minva el temps restant per fer vacances. Durant el camí dos trucades i 20 whatsaps i obro l'ordinador per consultar uns emails d'urgència. Sóc esclava de la tecnología per treballar i socialitzar-me.
Arribo a Sants i de Sants rodalies fins Arc de Triomf, esmorzar a la cafetería del Parlament (café, entrepà i fruita per mig matí 2,87€), avui a la taula del costat hi tenia els del PSC i m'han fet la típica broma de que "si vull seure amb ells sóc benvinguda a can PSC" (és una broma que fem sovint a parlamentaris d'altres formacions, insinuant que el transfuguisme cap al propi grup sempre és benvingut, altra cosa és que se'n vagi un dels teus, òbviament).
A les 10:00h comença sessió de control al Parlament (nada nuevo bajo el sol), les preguntes dels diputats i les respostes de govern després de 2 anys i 8 mesos de legislatura són del tot previsibles, els periodistes badallen i badalla algun diputat tapant-se la boca discretament, en Mas-Colell s'adorm sense discreció. Podria fins i tot endevinar les respostes i qui les formula pel to i per les expressions de tertulià de TV. Tot i que el ritme parlamentari de plens i comissions ha augmentat consideramblement perquè es vol molt peix al cove abans d'acabar legislatura, l'ambient del Parlament és de legislatura esgotada, de "res a fer", pot ser no val la pena presentar gaires més propostes perquè o bé ens ho tomben o no hi ha temps de tractar-les en comissions però això no evita que el pes de la responsabilitat em caigui a sobre, com em cau a sobre el sostre d'aquest palau borbònic, valgui la metàfora sobiranista.
Els ciutadans a fora estan neguitosos perquè no hi ha acords sobre el tema nacional, ni respostes que solucionin la vida de la gent que pateix, i passen els dies... i cada dia ens deixem un ciutadà de més pel camí. Pot ser ja n'hi ha prou d'això, ja fa massa dies que dura la broma no?, és o no és l'hora del canvi?, hem d'anar juntes? No ho sé, sé que hem d'esforçar-nos per fer un gir a aquestes insitucions opaques, previsibles i endogàmiques amb poc lloc per a la improvisació i per la creativitat individual.
La legislatura que ve ha de ser la legislatura de la gent sens dubte, aquí encara hi ha massa diputat i diputada de família influent i benestant lligada al poder empresarial que bloqueja els interessos de la gent normal com tu i com jo, els interessos del territori. Jo que sóc filla d'un poble desconegut com Rosselló, qui m'ho havia de dir que faria cap al Parlament, per què no ho pots fer tu?
A dins a l'hemicicle m'hi ofego, m'hi falta l'aire, m'hi falta gent com tu per obrir finestres i començar a ventilar el Palau, aquí hi falta il.lusió i ganes de treballar per les persones normals amb problemes reals, vens o què?