dijous, 27 de novembre de 2014

Un sí crític a la Llei d'Acció Exterior

La llei d'acció exterior és la primera llei en la que he pogut participar i la meva sensació és quelcom com "m'ho imaginava més gran". Algun dia hauríem de reflexionar com fem les lleis però ara toca reflexionar sobre el contingut d'aquesta llei.
Aquesta no és una llei incorrecta ni inoportuna, ans al contrari, és una llei molt necessària. Després de l’Estatut del 2006 i adquirir noves competències era un mandat elaborar un articulat propi però cal recordar que no és amb aquesta llei que s’inaugura la política d’acció exterior del Govern sinó que ja existia la llei 18/1996, de relacions amb les Comunitats Catalanes de l'Exterior, la Llei de Cooperació i la Llei de Foment de la Pau 21/2003.
La nova llei regula el que ha estat la feina de la Generalitat en molts àmbits de l’acció exterior, ja sigui dins o fora de la Unió Europea i reconèix la tasca de les organitzacions no governamentals. També suposa que la Generalitat tingui l'obligació de donar suport a tots els actors internacionals de Catalunya que sovint treballen en solitari i sense els recursos adequats.
Malgrat haver donat suport a aquesta llei de forma genèrica ens queden uns quants serrells. De fet encara no entenem perquè en la nova llei d’acció exterior es recullen les dues primeres però no la Llei de Foment de la Pau del 2003, tot i haver-ho demanat explícitament fins al final, no ens n’hem sortit. Sospitem que després de tanta retallada ideològica en projectes de cooperació ara és el torn dels nostres avenços en cultura de pau.  
Des d'ICV-EUiA ens enorgullim de la llei de foment de la pau, primer perquè va ser una batalla en solitari al Parlament (no al carrer) des de 1991 (guerra del Golf) fins al 2003 i sobretot perquè és la que ha complementat la tasca de la societat civil catalana i la que ha fomentat una cultura de pau a Catalunya i a les seves institucions. La cultura de pau per la que tots ens autofelicitem quan sortim al carrer cada any a reivindicar els nostres drets sempre de manera pacífica i festiva.
També compartim les observacions d’Amnistia Internacional respecte al projecte de Llei pel que fa a la manca de transversalitat  i protagonisme dels Drets Humans (DDHH) i que cal que els DDHH siguin una línia estratègica de l’acció exterior catalana, i en això hem mirat d’incidir.
Així per exemple en el Capítol II de Relacions amb Altres Governs, Organitzacions Internacionals i Xarxes de Cooperació Territorial doncs promovem els DDHH i la internacionalització de les empreses en el mateix apartat però això no queda relacionat de forma explícita ni vol dir que interaccionin necessàriament. Quan es parla d’impulsar el potencial internacional de l’economia catalana, estimular el creixement de les exportacions, atraure inversions... no es diu que a aquestes empreses catalanes que s'externalitzen o bé internacionals que s’estableixen aquí se’ls exigirà el compliment dels drets humans o se’ls exigiran condicions.
Dos exemples per il·lustrar el que intento explicar: Unión Fenosa comprada per Gas Natural, empresa catalana, el seu principal accionista: La Caixa. Aquesta companyia vol imposar a la força a pesar de l’oposició del poble les seves centrals hidroelèctriques, provocant desplaçaments de població del Departamento de San Marcos. Aquesta empresa està sent denunciada per múltiples entitats i persones a Guatemala que lluiten per les seves males praxis i estafes als seus clients. És per aquesta raó que el Frente de Resistencia en Defensa de los Recursos Naturales i la Comisión Internacional de Juristas ens van venir a veure al Parlament per denunciar a aquesta situació i què ens demanaven? Que les nostres empreses els deixin viure en pau, que s’aturi el procés de persecució i criminalització de les organitzacions que resisteixen contra aquest model econòmic depredador del territori. I què més ens demanaven?  El compliment de la legislació internacional en matèria de drets humans i de drets dels i les indígenes.
Pel que fa a atraure inversions i nous projectes empresarials: no s’especifica el mètode, per tant, sembla que tot s’hi val. Així per exemple que s’ha fet per atreure inversors per dur endavant un projecte com Barcelona World? Rebaixar la qualitat de les nostres lleis o modificar-les a gust de l’inversor, rebaixant els seus impostos mentre els de la classe treballadora augmenten o llençant per terra el nostre propi model turístic. La llei ens protegeix de Governs que són capaços de rebaixar els nostres drets per atreure inversions? Aquesta llei garanteix el comportament ètic de les empreses catalanes que es deslocalitzen? Si no ho fa, i no preveu sancions, crec que hem perdut una oportunitat substancial.
Altres lleis d’acció exterior a nivell europeu tenen dispositius polítics i jurídics necessaris per controlar  les actuacions comercials i econòmiques a l'exterior i per això és pel que volem lluitar ara. Volem que aquesta llei no sigui el final de cap procés, ni un tràmit per poder dir que hem complert amb l’Estatut del 2006. Volem que sigui el principi per tal de que la ciutadania i els partits puguin exigir responsabilitats als seus actors internacionals.
Així doncs des del nostre grup hem mirat d’incidir sobretot en els aspectes de coherència pel que fa al respecte de DDHH en països tercers, és a dir, allò  que fa el Govern de la Generalitat en aquests moments i que ja no compleix d’entrada pel que fa a la internacionalització de les empreses o bé amb els seus acords bilaterals. Com els acords amb Israel per exemple, a qui no s’exigeix responsabilitat ni compliment de DDHH pel que fa a l’ocupació de Palestina i amb qui per cert ja s’incompleix el principi rector d) que parla de “la transparència en l’actuació dels poders públics”. Recordem que al juny CiU va votar en contra de la publicació d’acords presos en el viatge del president Mas a Israel acompanyat dels 30 empresaris catalans.
Altres aspectes en els que hem volgut contribuir són la responsabilitat mediambiental i el reforç de les relacions amb Occitània i el reconeixement i impuls de l’occità perquè entenem que s’ha d’impulsar el català i l’occità al mateix nivell perquè ambdues són llengües cooficials. Hem incidit en la participació de la societat civil i les comunitats catalanes a l’exterior tot i que no n’hi ha prou, hem introduit la necessitat de reconèixer la importància de la diplomàcia ciutadana, és a dir, la que exerceixen els ens no governamentals. També en recuperar més centralitat del Parlament per a que aquest pugui supervisar la tasca de Govern, no obstant no ens n’hem sortit de que el Pla Estratègic d’aquesta acció exterior sigui votat al Parlament, sí debatut. Tot ho hem fet gràcies a l'acompanyament i l'ajuda de les entitats catalanes que es recullen en l'Acord Nacional per l'Acció Exterior, impossible sense la seva contribució.
El nostre vot favorable a la nova Llei d’Acció exterior ha estat un sí amb reserves per tot el que hem esgrimit i perquè no acabem de refiar-nos del compliment d’aquesta llei per part de l’actual Govern (en tenim proves evidents) però hem cregut que pot ser sí serà respectada pels futurs governs que vindran i perquè el seu text, encara i que resulta a cops ambigu, també enforteix les nostres competències com a nació que som i com a futur Estat que volem ser.
Aquesta llei és la base d’una primera estructura d’Estat en matèria d’acció exterior que demostra que no calen llistes unitàries per construir-lo, al Parlament i a la societat civil hi ha una majoria prou àmplia en aquests moments per fer tot allò que sigui la nostra voluntat. Com deia Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

1 comentari:

Pau ha dit...

Sols vull dir que et felicito per la teva tasca. Ahir et vaig escoltar a la seu de ICV de l'Hospi i em va agradar molt el que vas explicar.
En algunes coses podríem no estar d'acord, però sols per la manera d'enfrontar els problemes i de resoldre'ls, no per la base dels mateixos.
Personalment he vist moltes coses, no com activista com tu sinó com viatger, encara que m'involucres molt intensament, fins i tot massa.
Un no pot quedar al marge de certes coses. Si ho fes malmetria la seva salut mental o es convertiria en un malparit.
Reialment no podem circumscriure el problema sols en la societat israeliana sinó que penso que és una cosa molt més profunda i que afecta a la naturalesa del ser humà.
Quant un ha vist certes coses entén que una societat es reveli amb les armes, per cert provades a altres conflictes. Ho entén i fins i tot hi participa, perquè és molt difícil quedar-se de braços creuats, recreant-te en la bondat del oprimit.
No ho podem limitar a Palestina o Kurdistan. Tots els continents tenen la seva Palestina, sigui més petita o més gran. Cachemira, Congo, Timor fins fa poc, Myanmar, el altiplà o la selva peruana, on l'esclavització és pa de cada dia; Xexenia, ara mateix Ucrania, fins i tot Mèxic, on comunitats senceres viuen empresonades.
En tot cas una abraçada. I perdona, perquè ahir vaig tenir que sortir escopetejat.