divendres, 14 de febrer de 2014

Transparència sobre el Segarra Garrigues

D’un temps ençà són molts els articles a premsa, periodistes i ciutadans (el País, Diario.es, Europapress, Grup Llull, Araponent, La Veu de la Segarra…) que parlen del sobrecost del Canal Segarra Garrigues i de la manca de transparència en la gestió del mateix. Tots aquests articles ens expliquen que deu anys després de l’inici de les obres, la Generalitat s’ha replantejat forçosament el projecte. És una evidència que l’obra pública més cara de Catalunya després de l’AVE, ha afrontat nombrosos problemes financers, mediambientals i socials. Negar-ho a hores d’ara és fer el ridícul.

Resultat: a dia d’avui el CSG només rega prop de 3.000 hectàrees i actualment la desviació pressupostària és del 81%, és a dir, una obra de 1.069 milions d’euros pot acabar tenint un cost final de 1.928 milions, o més. Segons aquests mateixos articles, però també segons tècnics de diferents departaments de la Generalitat, experts i persones que han estat enquestades, sembla que davant la manca de viabilitat econòmica del projecte, la Generalitat va encarregar al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) un informe per a la seva avaluació. Si més no, a hores d’ara encara se’n desconeixen els resultats, però el que és més greu és que diversos diputats de CiU i el Govern n’hagin negat la seva existència i ens menteixin quan se’ls pregunta pel seu contingut. Per què? Què amaga aquest informe que no es vol que sigui conegut pels propis pagesos, regants i contribuents en definitiva?
Des d’ICV-EUiA, ja al setembre del 2013, vam presentar una moció durant el Debat de Política General per demanar aquest mateix informe i una auditoria dels costos del canal que fos el màxim de pública i transparent possible. També qüestionàvem el model agrícola que s’estava generant al voltant del Canal però això ja són figues d'un altre paner. Per cert, la moció no va prosperar a conseqüència dels vots en contra de CiU, ERC, PP i PSC.
Malgrat tot, com que al meu grup som tossuts i insistents de mena, vam presentar la mateixa demanda a la Comissió d’Agricultura (CARPAMN) perquè si la primera no va generar debat, ens vam assegurar que a la segona sentiríem les opinions dels diferents grups polítics forçosament. Els recomano que facin seguiment del vídeo de la comissió d’Agricultura del dia 29 de gener a la web del Parlament, no té pèrdua!
La bona notícia però és que aquest grup que represento va aconseguir que, malgrat el vot contrari de CiU, el Govern ara tingui l’obligació de lliurar l’informe del CADS als grups parlamentaris gràcies a l’abstenció d’ERC (ni als socis han pogut convèncer de la seva inexistència). La dolenta: no vam aconseguir l’auditoria pública que demanàvem, ERC i CiU s’hi van oposar. La resta de grups presents es van abstenir ja que no tenen clar que s’hagi de posar llum i taquígrafs a la despesa que ha generat el CSG: a diferència del de Panamà, la porqueria que s’amaga sota la catifa del nostre canal sí que es percep com a molt propera.
Però ja ha arribat el moment de dir prou. El cop de puny sobre la taula ja ha estat etzibat. Potser molts encara no l’han escoltat, però -no es preocupin-, aviat ho faran. El Govern sap que quan ens ho proposem els catalans i catalanes organitzem plataformes més que empoderades com ho ha estat Aturem el Fracking, com ho és la Plataforma en Defensa del Farfanya o en Defensa de la Tossa d’Algerri. Com ho són les plataformes que rebutgen futures incineradores a Juneda i al Palau d’Anglesola. No dubtin que ja en tenim l’embrió i que ens enfrontarem a aquest pou sense fons que representa el CSG, que en comptes de servir per regar, només serveix per engreixar les constructores i les butxaques dels que el gestionen políticament. En comptes de crear riquesa pel territori, genera futuribles de negoci pels de sempre. En comptes de fer de l’aigua un bé comú, en fa una mercaderia cobejable i especulativa.
Actualment ja hi ha moltes persones de les Terres de Lleida, pagesos/es, regants, regidors/es de la Segarra i de les Garrigues, sindicats, partits, associacions comarcals, territorials i nacionals com Unió de Pagesos; ICV-EUiA; Ateneu Popular Garriguenc; Ecologistes en Acció; Som lo que Sembrem; CCOO; UGT; la CUP i CGT entre d’altres col·lectius, preocupats per la manca de transparència, rigor i honradesa. Transparència per saber on han anat a parar els diners que no estaven pressupostats des d’un bon principi i que gestionats d’una altra manera ara es podrien destinar al funcionament d’aquest sistema de reg.
Des d’ICV-EUiA concretament volem que s’acabi el canal i que s’acabi ja, volem que serveixi per regar sosteniblement, volem que el CSG serveixi per crear un nou model agrícola just i respectuós amb la terra i la salut de les persones, sense transgènics. Volem una renda digna per la nostra pagesia i retenir el màxim de gent possible al territori, era aquest l’objectiu del Canal. Volem que l’aigua no es converteixi en una arma llancívola que es projecti sobre la ciutadania, els municipis i els agricultors, coaccionant-los perquè carreguin sobre les seves espatlles la nefasta gestió i els obscurs viaranys financers.
Senyora Cristina Bosch, diputada de CiU a Lleida, deixi’ns que li diguem que les ombres que tenim els que n’estem farts no són sobre si el Canal era necessari, si és una obra important o no, sinó sobre la seva GESTIÓ, així, en majúscules. Més li direm encara: sobre aquells que l’han gestionat des dels seus inicis fins ara, inclosa l’època tripartit si s’escau. No tenim por perquè nosaltres sabem que no en som els responsables però sí els que en paguem les conseqüències. Volem saber la veritat i l’encalçarem fins on calgui.

Cap comentari: