dimarts, 29 de març de 2011

Els salvapàtries del PP

Ja són aquí, ja han arribat! Menys mal, em sento molt més alleugerida des que el senyor Garcia Albiol ha passat per Lleida i ha deixat anar els seus superpoders arreu del casc antic i al llarg del carrer del Nord. Des que han visitat el barri tot sembla (millor?), hem vist com al seu pas els immigrants es tornaven de color blanc, vestien a la manera occidental d’última moda, els comerços es tornaven boutiques de disseny i els transeünts que abans passaven l’estona al carrer perquè no troben feina, lluïen carteres de pell i corrien atrafegats amb iphones com si fossin homes i dones de negocis milionaris. M’imagino que aquest deu ser el món ideal que els partits d’ultradreta somien.
Llàstima que només es passegin pels barris on habita la immigració durant els períodes pre-electorals i la resta de la legislatura ho deixin tot de la mà de Déu, o el que és el mateix aquí a Lleida, de la mà del senyor Ros. És clar que passejar-se entre tanta “brutícia” i “delinqüència” deu comportar riscs severs com embrutar-se el vestit Armany o les sabates de taló de ves a saber quina marca, pot ser per aquest motiu i perquè saben que en poden treure un rèdit suculent, només venen en campanya.
L’aposta del PP és clara en aquest sentit, en comptes d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana de treballar per una millor convivència entre immigrats i autòctons, aposta per encendre més la metxa  sobretot allà on més crema. Efectivament, la convivència entre diferents no ha sigut mai fàcil, ni abans ni ara, no per aquest motiu cal llençar la tovallola i molt menys culpar-ne només una part, en el cas del PP, sempre la migrada. O és que “els nostres” no tenen comportaments incívics? Sembla que des que ha arribat la immigració tenim dret a exculpar-nos de tots els mals, la santa ultradreta ens vol fer veure que tots els autòctons som models impol·luts de conducta davant els nouvinguts.
No fa massa de tornada a casa amb l’autobús vaig ensopegar al passadís del mateix auto amb alguna cosa que sobresortia del terra (fet que em passa sovint per despistada). En el moment d’asseure’m, la senyora que seia al meu costat em va dir “és que aquests immigrants mos hu fan tot malbé, no sé pas aun arribarem, los hi dixen fer tot!”.
Exactament no sé que té a veure la protuberància del terra de l’autobús amb la immigració però aquella senyora em va deixar clar que la xenofòbia no es cultiva en la part racional del cervell sinó en l’emotiva. Certament l'odi als immigrants és tot víscera, car ve de la por, del neguit i del propi instin d’autoprotecció més que no pas de les pròpies vivències.
I d’això els senyors/es del PP en saben molt, saben perfectament que si volen que la ciutadania se’ls escolti han de tocar la víscera, fer remoure la por que tot ésser humà té a dins, fer trontollar l’instin i no pas fer-los entrar en raó. Explicar per què els immigrants són necessaris per al nostre sistema econòmic i que la diversitat cultural és riquesa en si mateixa, o que els nostres propis també falten als valors democràtics, comporta massa temps i massa esforç cerebral. Justament el que el nostre món actual, no està disposat a fer.
Senyora Manso i senyor Garcia: si volen salvar pàtries fomentant lleis en contra dels immigrants i aconseguir que aquests tinguin més respecte per les ordenances municipals, no ho facin passejant els tipets davant una càmera de televisió, comencin a arromangar-se diàriament com fan moltes administracions municipals, associacions de veïns, ongs i entitats de barri que treballen des de la sensibilització; la mediació de conflictes; la formació en llengua catalana o castellana; en projectes d’inserció sociolaboral, entre altres iniciatives que també surten del budells dels propis conciutadans, o és que només són conciutadans/es seus aquells/es que tenen una opinió xenòfoba sobre la immigració? No existim els i les que no tenim por dels immigrants? A mi personalment els que em fan por i aconsegueixen apunyalar el meu baix ventre amb el seu cinisme, no són ni el Rashid, ni el Vasile, ni la Nadia... són vostès.

Cap comentari: