divendres, 16 de setembre de 2016

Salut i Revolució

Deixeu-me dir en nom d’ICV que ha estat un privilegi poder treballar i militar al costat d’algú tan especial com el Dario. Pels més grans de la nostra organització política algú discret, fidel, lleial, sempre disposat. Per la nova generació un pou de saviesa, de tendresa, d’optimisme, de bonhomia, un exemple.
No hi havia reunió ni assemblea a Lleida en la que no el veiéssim arribar puntual amb el seu bastó carregat d’experiència. L’home que s’asseia en un banc a la plaça de Ricard Vinyes entussiasmat a escoltar com els joves del 15M aprenien a fer política. Per als que hem tingut responsabilitats ja sigui com a càrrecs públics o bé en la direcció del partit us asseguro que res era igual si no teníem la seva aprovació, ni que fos amb un cop de cap o de bastó tot i que normalment sempre tenia les paraules exactes, una referència històrica encertada per saber que sí, que anàvem bé. Si ell deia que endavant respiràvem fons i ens arremangàvem. Et trobarem a faltar Dario.
Segur que la nostra organització no ho ha fet pas tot bé però si en alguna cosa s’ha caracteritzat positivament és per saber llegir el moment històric i això no hagués estat possible sense la perspectiva dels militants com en Dario. Ni sense la cultura política del PSUC de la qual tu en vas formar part des de l’any 1963 com a membre del seu Comitè Local. El teu Estimat PSUC (Carme Cebrián) que tant rellegies i enyoraves amb l’orgull de saber que havíeu fet les coses ben fetes.
Quan vaig començar a militar recordo que en veure’m per ICV com un cavall desbocat em deies: “amb tu hi tenim una Passionària aquí a Lleida”. -Què més voldria Dario!- Et deia jo i reies amb aquella rialla de complicitat i d’home bo que sabia recolzar els més joves i donar-los força com ningú. Si després d’anys al costat de gent com tu els més joves hem pogut heretar ni que sigui un bocí de la teva cultura política, ja ens podem donar per satisfets. Ens hi esforçarem Dario.
La cultura de la gent humil i senzilla com tu que treballaves en una barberia, una estafeta que duies amb destresa on hi reparties el Mundo Obrero, on s’hi feien els contactes importants en la clandestinitat del PSUC durant el franquisme. Sempre hem dit que ets un militant de base sense gaires pretensions però en aquella barberia te la jugaves tot i que tu sabies tenir els falangistes a ratlla, un barber sempre mereix respecte dels homes que hi posen la pell a les seves mans. Mans treballadores d’un home que lluitava per la justícia social i pels drets dels més vulnerables, pels drets de la classe treballadora. T’estimem i t’estimarem sempre Dario.
63 anys de militància política, als que sabem el que representa, només ens pot despertar admiració i respecte que és el que avui i aquí et volem fer arribar des del més jove fins al més gran. Sempre t’acomiadaves amb un –Salut i Revolució!- perquè eres conscient que amb la República no n’hi havia prou, cal que una república sigui d’esquerres i revolucionària i per això eres on eres i per això, som on som. Tu encarnes la llibertat, la igualtat i la fraternitat i del teu exemple en beurem sempre.
Camarada, amic, company, pare, germà, padrí, tiet... bon viatge, sempre et durem amb nosaltres. Ni un pas enrere ni per prendre impuls i fins la victòria sempre!

Cap comentari: