diumenge, 1 de novembre de 2015

Una delegació d'obervadors a Turquia

Una delegació de Catalunya i del País Basc ens trobem a Agri, a l'est molt llunyà de Turquia aprop de la frontera amb Armenia i Iran. Som aquí per fer d'observadors durant les eleccions presidencials de l'1 de novembre i no per gust sinó perquè l'any passat durant les eleccions municipals van haver-hi serioses denúncies de frau electoral, la ciutat d'Ankara va protagonitzar la denúncia més coneguda on el principal partit de l'oposició d'Erdogan, el CHP, va perdre les eleccions per molt poc, la Comissió Central Electoral va determinar repetir eleccions en 6 localitats, una d'elles Agri.
Hem vingut convidats per l'HDP (Partit Democràtic dels Pobles) que és una recent coalició pro kurda en la que s'integra el BDP i la que més ha patit el frau electoral pel suport que va obtenir a les eleccions municipals del 2014 però també ara que per primera vegada va obtenir representació al parlament turc amb 80 diputats durant les eleccions del mes de juny d'aquest mateix any. Aquest resultat va fer perdre la majoria absoluta amb la que està acostumada a governar l'AKP, el partit d'Erdogan, impossibilitant la formació de govern per manca d'entesa amb el principal partit de l'oposició. Davant l'ascens dels partits pro kurds ara hi ha temor de possibles fraus electorals especialment en ciutats d'interior menys habitades o menys conegudes i per tant menys freqüentades per periodistes i ulls forasters.
Laila Zana, diputada 1991 i empresonada per parlar en Kurd a la Gran Assemblea
Després d'un dia de viatge Barcelona-Istambul, Istambul-Agri, arribem poc dormits i esgotats a Agri i de seguida ens venen a buscar a l'aeroport i fent gala de la seva hospitalitat els assistents del president del partit HDP a Agri ens conviden a sopar i ens porten a un hotel força luxós per la zona però de 30€ la nit, gens car.
La delegació catalana és poc plural perquè aquest cop només inclou l'esquerra radical fins i tot hi ha una bona representació del moviment llibertari, hi duem periodistes i polítics, la majoria amb looks molt alternatius cadascú a la seva manera però tots amb un mateix objectiu d'acudir a la crida per la solidaritat internacional, la que ha de vetllar per obtenir un resultat clar i nítid en les eleccions sense manipulacions i som testimonis intrèpids disposats a denunciar incompliments de la llei electoral on calgui.
La influència d'una societat islamitzada ens porta a un segon sopar en una espècie de restaurant de carretera amb bungalous que és dels pocs llocs on serveixen alcohol, ho fan en petits grups cadascú en un bungalou on dins només hi ha una taula parada i un estufa econòmica d'aquelles d'abans. Allà els que ens han vingut a buscar i que seran els nostres xofers i assistents durant aquests dies comencen a fer les introduccions i dissertacions sobre el poble kurd però també fan preguntes, tenen curiositat per saber qui són aquests diputats tan estranys que no van amb corbata, porten un costat del cap rapat i tot d'anelles penjant de les orelles, dels nassos i de les celles. Així d'entrada no fem gaire cara “d'observadors internacionals seriosos”.
Diu l'assistent del president de l'HDP a Agri, un home de bigot negre i espès que parla suau i molt dolç amb una mirada tendra, que el seu projecte és un món sense fronteres on hi càpiguen totes les minories ètniques i religioses i que el seu no és només un projecte kurd i per als kurds sinó que també serveix per a la resta de turcs, vinguin d'on vinguin, “cal acabar amb l'Estat centralista i opressor”, conclou.
De fet és cert el que diu l'assistent i amic del bigot, en les darreres eleccions això es reflecteix perquè per primer cop els que no són kurds ètnicament comencen a sentir-se identificats amb HDP. Aquest projecte tan bucòlic resulta aterrador per al partit d'Erdogan, que en comptes de reconsiderar la seva estratègia cap als kurds i seduir-los amb propostes d'inclusió el que fa és aplicar en més mesura la repressió i la pressió socials contra aquell que s'apropa a l'HDP.
Quan els preguntem quin creuen que ha de ser el paper de Europa, els EUA o Rússia en el reconeixement del poble kurd i la lluita contra el Daesh, no hi ha gestos de complaença: “tant Europa, els EUA i Rússia apliquen la doble moral amb nosaltres, per una banda fan veure que ens ajuden a frenar l'Estat Islàmic però després no ens ajuden amb el reconeixement que necessitem dins de Turquia i amb la lluita contra la repressió de l'Estat turc. L'ajuda armamentística dels EUA és necessària i la de Rússia també però sabem que Rússia s'hi posa perquè vol deixar clara la seva força per sobre de l'OTAN, no hi ha un pam de net en cap d'ells però els necessitem”.
Ajuntament d'Agri
La Gunes és turca molt atractiva que viu a Tàrrega, és qui a més de traduir del turc (no del kurd) al català i viceversa, interpreta brillantment tots els discursos d'uns i altres perquè coneix bé la política a Turquia, coneix les relacions internes i externes, els moviments migratoris i a més és marxista. Ella diu que en realitat “no tenim un problema del poble kurd, tenim un problema de repressió i de violència per part de l'Estat turc i per acabar amb el problema de l'Estat turc, Europa hi hagués pogut fer molt més”. No sé si amb això es referien als diferents intents de Turquia de formar part de la Unió Europea que van ser un cop i un altre rebutjats, les seves tendències polítiques em fan dubtar sobre la seva voluntat de ser en aquesta Europa dels antipobles, més aviat es devien referir a la manca de condemnes públiques pels diferents atemptats contra el poble kurd. L'anís i la cervesa turca durant el ressopó van omplir la resta de la conversa i els buits que ens vam deixar.
Dissabte 31, esmorzar copiós a l'hotel i ens trobem al hall, allà esperem als nostres xofers i amics de HDP i fan una hora tard, és normal, si et queixes de l'hora et diuen que “són mediterranis igual que tu” i llavors un pensa que tampoc n'hi ha per tant, tot i que no sé si al llunyà est són tan mediterranis, hi veig les muntanyes nevades d'Armenia a poca distància i fa un fred que pela el nas a les llebres.
Al Col.legi d'Advocats d'Agri espero trobar-hi un discurs més objectiu, un gremi que sempre ha sovintejat la dreta i segurament menys proper als interessos polítics del HDP però malgrat mantenir la imparcialitat no poden fer més que denunciar l'incompliment reiteratiu de la Llei Electoral 298 i mostrar-se indignats per la repressió i la violència de l'Estat. Ells són defensors dels drets humans i prou. El president del col.legi ens explica sense embuts que l'incompliment i el frau electoral només es pot deure a que AKP no vol perdre l'hegemonia fins ara mantinguda arreu però no se n'adona que la resposta a aquesta repressió i conducta antidemocràtiques només provoca més suport per als partits kurds, “des de les eleccions municipals del 2014 fins les eleccions presidencials que se celebren ara és on hem tingut més episodis de violència”. El Col.legi d'advocats ens adverteix de 4 tipus d'incompliments de la llei electoral que podrem observar de ben segur demà:
1) La politització dels presidents de col.legis electorals: generalment aquests no són mai d'esquerres i si ho són solen ser denunciats per frau (fins a 23 casos oberts), els presidents poden exercir pressió sobre els ciutadans per a que no votin HDP, especialment si són de municipis petits, i si volen poden acompanyar-se d'un policia armat per intimidar més encara
2) Excés de presència policial i militar. Segons la llei no es poden apropar a més de 15 metres del col.legi sobretot si van armats però amb el pretext de guardar seguretat per als presidents de mesa i vocals es passejaran tot intimidant els ciutadans amb la seva presència
3) Concentració de col.legis electorals: alguns municipis petits no tindran col.legi electoral i es concentrarà en algun poble veí impossibilitant que molta gent que no té mitjà de transport no pugui desplaçar-se ni votar. La llei prohibeix aquest tipus de concentracions electorals d'un sol col.legi per a diferents muncipis
Missatge de la Junta Electoral Turca
4) Des del govern es va fer explícit que no es permetria presència de ciutadans a l'interior dels col.legis ni abans ni després de votar per evitar que aquests facin d'observadors, hi ha hagut casos en que a l'hora del recompte fins i tot es fa fora als apoderats, això la llei tampoc ho permet. Més que no permetre-ho sembla que hi ha un buit electoral respecte als observadors
En reunions diferents durant el dia la Confederació de Sindicats de Funcionaris i l'associació pels Drets Humans IHD ens corroboren de nou les paraules dels professionals del Col.legi d'Advocats i reblen el clau explicant el cas d'un company funcionari que ha perdut el lloc de treball com a professor per haver estat president d'un col.legi que va ser denunciat per frau. Tots els presidents de col.legis electorals són funcionaris, i quan et toca ser president de col.legi electoral ho has de fer per força, no hi ha baixes mèdiques que valguin, tant és així que una metgessa del Sindicat de Serveis Sanitaris ens mostra un SMS de la Comissió Central Electoral avisant de que no poden emetre cap baixa a presidents de col.legis, fent saltar pels aires així qualsevol criteri mèdic.
Els fraus i incompliments electorals són també corroborats pel mateix alcalde d'Agri, un històric de la lluita democràtica del poble kurd. L'any 1991 va ser diputat amb 17 diputats kurds més integrats en una llista d'un partit socialista que ara ja no existeix. D'aquests 17 diputats 4 van acabar a l'exili i 4 més a presó per denunciar la crema de municipis kurds. Ell descriu Agri com una ciutat de matances i patiments, de fet la ciutat és força grisa i no hi hem vist gaires somriures. Diu l'alcalde “som aquí per acabar una història de violència amb una victòria política”, es queixa de la desigualtat de tracte que tenen els municipis on governa l'oposició a l'AKP i etziba “l'Estat ens ha deixat com un fill orfe”.
Malgrat la il.lusió i els bons resultats que genera darrerament l'HDP les limitacions per fer política municipal són grans, manquen competències i recursos perquè el govern de Turquia és un dels més recentralitzadors, ara a més l'AKP amenaça amb una reforma constitucional hiperpresidencialista per acabar-ho d'adobar. Tot i les esperances en les que avui viuen molts kurds el projecte autogestionat, feminista i pacifista d'Öcalan encara haurà de ser pacient i esperar perquè la victòria de les eleccions no suposarà un canvi immediat en la vida de la gent i alhora el partit que ara governa tampoc s'ho pensarà dues vegades a endurir cada cop més la violència i la repressió, recolzant-se com de costum, amb els seus aliats internacionals que són les nostres democràcies occidentals, mudes davant de tanta opressió contra el poble kurd.



Cap comentari: