diumenge, 3 de novembre de 2013

#CapPlatBuit

Aquest mes la comunitat educativa, la ciutadania,  s’ha mobilitzat arreu del territori català i especialment, arreu del territori lleidatà contra la injusta LOMCE, la qual vol minar encara més els nostres drets lingüístics i culturals com a poble i com a nació. La injustícia però ens ataca per partida doble i el menyspreu cap a la comunitat educativa ens ve per part de l’administració espanyola però també del Govern de la Generalitat i sovint també dels Consells Comarcals.
A pesar dels esforços de la Consellera Irene Rigau per fer veure que les protestes no anaven dirigides cap al Govern, la realitat del carrer se li imposa cada dia més. Perquè ni els pares, ni les mares, ni els docents són pas gent que hagi caigut ara de la figuera ni a qui se la pugui enredar fàcilment. La consellera és llesta i sap xiular molt bé, però la gent del carrer ho és més encara.
La gent senzilla sap que hi ha mandats del Parlament i de la societat civil catalana que el Govern no acompleix, i no ens val girar el cap cap a Madrid ni cap a la Unió Europea quan parlem de competències que són exclusives del nostre Govern. Per aquest motiu mares, pares, mestres i professors fa poc menys d’una setmana van omplir la Delegació d’Ensenyament de les Terres de Lleida amb plats buits i van asseure’s pacíficament i en senyal de protesta per deixar clar a la Generalitat i al Consell Comarcal que els pertoca a ells, i només a ells, tenir la decència de deixar d’ignorar les necessitats de les nenes i nens que requereixen una beca menjador per la seva situació familiar.
Al Segrià concretament, més de quatre centes famílies que compleixen tots els requisits per les bases de la convocatòria de beques menjador, s’han quedat sense aquest ajut. Una xifra que a Catalunya ascendeix a deu mil famílies. Les protestes a les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran s’han anat estenent i creixent cada dia amb més força. Si fa un any ja havien tocat os, ara ja passem a trinxar l’os amb la serra mecànica deixant els més vulnerables de la nostra societat, els infants, a mercè del “si no hi ha res per menjar a casa, tampoc hi és per menjar a l’escola”.
I què hi diu en tot això el president de la Generalitat quan des del Parlament li preguntem què passa amb les beques menjador? Doncs fa l’orni i respon “que les partides per a les beques han augmentat”. Malgrat la seva cara dura les dades canten per si soles: del 2009 la partida pressupostària a beques menjador ha davallat dels 42,01 milions d’euros a l’actual xifra de 32,20 milions tot i el constant augment d’alumnes (xifres del Departament).
El president del Govern de la Generalitat menteix quan se li pregunta, i menteixen tots els seus seguidors de Govern quan se’ls interpel·la. El 4 de juliol de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció presentada per ICV-EUiA que instava al Govern a afermançar “a través d’un Pla de xoc de garantia alimentària i d’una partida pressupostària oberta, que per al proper curs 2013/14 cap nen/a del nostre país es quedi sense una beca menjador per limitacions pressupostàries”. Així mateix en la mateixa moció s’indica que l’accés a la beca “serà en funció dels barems econòmics i socials actuals de la família del menor”.  Tot just començar el curs vam demanar-li al president que acomplís amb allò que ell mateix havia votat favorablement feia escassos mesos, i el que rebem són mentides i falses acusacions.
Senyor Mas, si volen prendre el pèl i menysprear als Diputats d’ICV-EUiA ja no ens ve d’aquí, però almenys tinguin la decència de no enganyar la ciutadania ni jugar més amb els plats buits dels nens i nenes de les famílies més necessitades d’aquest país. Mentre tant vagin abaixant els impostos a futurs inversors de Casinos, com si els seus diners i contribucions no ens fessin més falta que mai en aquests moments.

Moció ICV-EUiA Beques Menjador
 

Cap comentari: