dimecres, 13 de març del 2013

De dona actual a dona clàssica

Aquesta és la resposta a la carta d'Àngels Fernández publicada al Segre i a la Manyana:

Sra. Àngels Fernández,
Gràcies per la seva carta i el seu temps. La seva és una interpel·lació plena de prejudicis tot i que vull pensar que vostè actua de bona fe i que està preocupada perquè com a política jove que sóc pugui recórrer un llarg i productiu camí. Entenc i comparteixo que repenjar-se excessivament en la política per viure no és desitjable per mi ni per ningú i molt menys per la nostra democràcia.
Les dones polítiques que vostè descriu certament totes elles són funcionàries. Algunes les admiro com a polítiques, altres no. La majoria a més treballen dins l’ensenyament, fet que per mi les honora a totes perquè és una professió difícil. Entenc la seva dedicació a la política perquè no està escrit que a la vida només hi hagi lloc per una sola vocació.
Si més no hi ha molts tipus de professionals que aporten i donen molt servei a la nostra societat que no han estat mai tan valorats ni reconeguts perquè no exerceixen les professions clàssiques. La nostra sociologia ha canviat molt i sortosament ara les especialitats són múltiples i molt variades.  M’ha entristit que vostè com molta gent hagi caigut en el mateix parany antiquat de sempre i que no reconegui més professions més enllà del funcionariat.
Sóc Llicenciada en Filosofia, tinc un màster en intervenció i investigació en contexts multiculturals, un altre becat per la UE en ciències polítiques. També he cursat el DEA en Sociologia i tinc pendent fer una tesi doctoral que he sacrificat i aparcat per dedicar-me a la política. La meva il·lusió li asseguro que és reprendre-la però el servei públic a través de la política m’absorbeix més de cinquanta hores setmanals. Però no es preocupi, a pesar de la meva formació i dels sis idiomes que parlo també he tingut temps per cotitzar a la Seguretat Social durant més de quinze anys. He treballat i estudiat alhora com molts joves d’aquest país. Malauradament els que venen darrera meu ja no poden fer ni una cosa ni l’altra, pensa criminalitzar-los a ells també per no tenir una professió clàssica? Sigui conscient que un 90% de gent jove estaran condemnats per sempre més a la inestabilitat i precarietat laboral. Jo lluito des de la política i al carrer per a que això no sigui així.
La meva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre en la intervenció  i investigació de les persones migrades i la cooperació fins l’any 2009. Certament no sóc funcionària, com tampoc ho són el 95% dels treballadors i treballadores del nostre país i no per això es pot dir que no tinguin professió. Ara bé, ser funcionari/a no treu que una persona s’acabi repenjant en el món de la política, en conec molts i moltes que a pesar de tenir una plaça a l’administració no tenen pas cap intenció de tornar-hi.
Li demano respecte i confiança en una professional que eventualment exerceix la política i que tot just acaba de començar i que no té cap interès en allargar la seva experiència excessivament. Així mateix, és del tot injust que digui que jo he tret profit de les manifestacions a les que he anat, no va ser aquest el motiu pel qual més de cent companys/es de partit em van votar democràticament com a candidata ni tampoc el motiu pel qual m’han votat els més d’onze mil ciutadans/es a les passades eleccions. Li asseguro que aquest és un llarg i dur procés de selecció, el més difícil que he realitzat mai. Més enllà de competències professionals cal tenir competències personals que com vostè, no tothom està disposat a valorar.