dimarts, 23 d’octubre de 2012

Cap a la dignitat social i nacional!

No és cap sorpresa si dic que la intenció de la coalició ICV-EUiA a Lleida és la de recuperar l’escó per la circumscripció que es va perdre en les últimes eleccions al Parlament de fa dos anys.
És possible que la davallada d’ICV en part fos merescuda, certament només qui governa s’equivoca, qui no ho ha fet mai, no es podrà equivocar mai. ICV va tenir errors al territori que hi van ajudar però francament la ponderació d’aquests errors van tapar amb escreix la gran majoria d’encerts impulsats pel Departament de Medi Ambient i Interior. Encerts que passaven per augmentar l’habitatge social i fer-ne una llei o endreçar els PEIN i espais naturals de la nació com no ho havien estat abans. El codi ètic de la policia era imprescindible per evitar càrregues repressives, així com les càmeres a les comissaries.  Com a dona valoro a més la feina feta amb el protocol de prevenció de violència masclista. De tot això que va ser tan criticat i que amb el temps s’ha vist tan necessari, ja res en queda amb l’actual Govern.

Després de tot però les perspectives són bones, doncs en aquesta curta legislatura i un cop feta la renovació interna i els DAFO’s corresponents,  l’afiliació a ICV s’ha incrementat en més d’un 20%, a més, la presència de la coalició al carrer ha estat constant, al costat de moviments socials i de la gent que pateix, també impulsant nous moviments unitaris si calia. Val a dir a més que molts dels nostres militants fan part d’alguna entitat social i comparteixen la seva militància amb ICV.   
ICV ha fet en aquests dos anys un treball continuat al territori amb els conflictes mediambientals, empresarials i socials com ara el tancaments de CAPs, la privatització de serveis hospitalaris, les participacions preferents, els desnonaments, els sometents i els permisos per a plantes de biomassa insostenibles que ICV ha portat al Parlament de Catalunya en forma de Propostes de Resolució o preguntes. No teníem diputat però amb l’oficina parlamentària al carrer hem fet de transmissor i hem donat veu a aquests  problemes i inquietuds que moltes organitzacions i plataformes del territori han demanat a la coalició. Hem donat resposta a totes les peticions que les entitats i les persones del carrer ens han fet però també hem anat a buscar-les encara i que no ens hagin trucat. A voltes (poques) aquestes propostes han acabat sent aprovades per unanimitat, d’altres hem aconseguit que el Govern se senti vigilat i es replantegi malifetes i massa sovint se’ns ha ignorat, però això és el que implica no tenir majoria parlamentària. Treballar a ICV és un treball de picar pedra, de formigueta i de constància per al que cal tenir un tarannà i una fe especials. A diferència d’altres partits, tenim una experiència notable en l’activitat parlamentària i en la gestió de conflictes al territori que ens garanteix una continuïtat de la feina i una estabilitat. Ara mateix som el veritable vot útil d’esquerres, oberts a totes les coalicions possibles tant dins com fora del Parlament i aspirant a fer un gran front d’esquerres on hi càpiga tothom i on si cal, renunciarem al nom com ha fet amb Bildu.
En temes de sobirania nacional la postura és molt nítida, ICV deixa molt clar el dret a l’autodeterminació i hem estat punta de llança al Parlament amb la nostra proposta de realització de consulta autodeterminista. Proposta a la que CiU no es va comprometre a acomplir durant la legislatura que ve. Hem estat coherents i hem seguit la tradició històrica del PSUC que sempre des de la seva creació ha defensat el dret a l’autodeterminació com a dret irrenunciable d’un poble que se sent sobirà. Lamentem així la indeterminació del PSC tan pel que fa a la manca de discurs d’esquerres com en la seva “fluixera” nacional ja que encara actualment es troben en una confusió interna que traslladen al seu electorat.  Ros i Pere Navarro juguen i jugaran el doble joc nacional durant aquesta campanya, fet que em sembla poc seriós i ambigu. Podria entendre un doble joc en qüestions de territori però mai en un tema tan important i cohesionat com ha de ser el nacional. Catalunya necessitat Estat propi i recuperar el màxim de competències, així com garantir els drets socials i la dignitat de les persones que hi viuen (tan si hi treballen com si no senyor Pujol).
El programa d’ICV encara no es tancat i l’obrim per a que hi participi el màxim de persones individuals així com entitats del territori. El programa també es basa en les jornades que ICV va fer durant la passada primavera anomenades Iniciativa Oberta en la que hi van participar més de vint entitats lleidatanes diferents i  que treballen l’eix nacional, l’alternativa a una economia neoliberal, l’alternativa a les polítiques de destrucció de l’Estat del Benestar i la nova política. Entenent aquesta darrera com una nova forma de fer política amb més participació vinculant i amb més transparència, que lluiti d’una manera definitiva contra la corrupció.
 En aquesta darrera legislatura, ICV ha estat l’única força d’esquerres que ha fet oposició real al govern de CiU al Parlament i que no s’ha cansat de denunciar en cap moment les polítiques ideològiques de desmantellament, ben al contrari. Ni ERC ni PSC, han estat al nostre costat durant aquests dos anys de ruïna social  i no ho han fet perquè esperaven créixer electoralment aproximant-se cada cop més a les polítiques de centre-dreta. És possible que el creixement d’ICV sigui lent però és més estable i fidelitza el seu suport, doncs tenim clar que quan s’abandona l’eix d’esquerres o el nacional i s’és incoherent amb un mateix per electoralismes, les patacades tard o d’hora arriben.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Benvolguda,

ICV-Osona ha penjat avui el següent tuit a twitter:

"ICV Osona ‏@icv_osona
Aquesta tarda a les 17h roda de premsa amb Salvador Milà per anunciar el nostre rebuig al fracking #aturemelfracking #osona“

Cal saludar l’agilitat i rapidesa d’ICV-Osona, que ha reaccionat de manera immediata i urgent contra una amenaça tan salvatge per al territori com és el fracking, tot posicionant-se de manera clara en contra i anunciant mobilitzacions. Per l’abast mundial d’aquesta mena d’activitat, et suposo informada. Es troben amenaçades comarques com Osona però, també, a la Segarra, l’Urgell o la Noguera.

Les preguntes són les següents: davant d’aquest fets, i de l’incipient moviment social en contra, des de ICV a les Terres de Lleida teniu previst reaccionar i posicionar-vos en termes similars als companys d’Osona? Teniu previst, de manera similar, convocar de manera immediata i urgent una roda de premsa a la Segarra, a l’Urgell o a la Noguera, amb alguna personalitat d’un nivell similar al de l’ex-conseller Milà (o ell mateix)?

Gràcies
David