divendres, 14 de setembre de 2012

De la sobirania nacional a l'alimentària

Darrerament és difícil poder donar una bona notícia però em va plaure que el diari Segre destaqués que Lleida és territori capdavanter en producció ecològica (a pesar dels peròs i de les rialles que sempre ha causat aquest sector). Hem sabut per la memòria econòmica del Consell Català de Producció Agrària Ecològica que la nostra província representa més del 55% de la superfície de cultiu verd i el 50% de les granges i que l'ecològica ja és el 15% de la producció total. L'inconvenient però és que només un 40% d'aquesta producció es consumeix a Catalunya mentre que la resta va a fora.
Pot ser és hora que els catalans/es comencem a fer més salut i a cuidar-nos si volem que la transició cap a l'autogovern no ens enxampi massa afeblits! Queda demostrat doncs que la producció (agrícola i ramadera) creix i també creix el sentiment de sobirania alimentària al pas que creix la sobirania nacional. Fa quatres dies reivindicàvem un poble sobirà, net d'imposicions foranes i clamàvem pels nostres drets com a ciutadanes lliures que som. Avui també cal reclamar la necessitat d'una sobirania alimentària autòctona, lliure de transgènics, pesticides i herbicides! No només les elits tenen dret alimentar-se bé i saludablement sinó que les classes més populars també ho necessiten, més tenint en compte que per la precarietat de les seves feines són sempre les que gasten una pitjor salut. El fet que proliferi i creixi la competitivitat de la producció ecològica inevitablement farà que els preus també es popularitzin sense que per això els productors hagin de perdre-hi necessàriament i si les coses es fan ben fetes.
I dic "si" perquè la tendència de la PAC és fomentar les grans superproduccions de poca qualitat i de molta tirada deixant-ne als petits productors fora d'òrbita, tot el contrari del que necessita l'agricultura sana i de qualitat. Però avui podem dir ben fort que hi ha esperança! Gràcies a molta pagesia convençuda i valenta hem vist que crear un sistema en paral·lel mentre la UE ens fa la guitza, és possible. La filosofia kilòmetre 0 i de proximitat són una realitat que augmenta gràcies a la informació i formació de la gent, no només en tècniques agrícoles ecològiques sinó també en valors, humanitat i respecte cap als altres. Sembla que tot va lligat ja que en aquest sector que respecta la biodiversitat i també la salut dels consumidors/es, també es treballa amb l'ètica, la responsabilitat social i la competència lleial entre productors. És per tant, tot un món agrícola diferent al convencional al que cal estar amatents i al que cal aproximar-se cada cop més. El futur del sector agrari forçosament haurà de ser pioner en aquesta tasca social ja que de la seua conscienciació, la dels consumidors i els governs, en depèn que acabem ingerint una Fuji infectada de la Xina amb gust de fusta o una verd donzella lleidatana plena de nutrients i sabors melosos que ens ajudi a afrontar la nova Catalunya amb més energia i salut. Bon profit!

Cap comentari: