divendres, 13 de juliol de 2012

Estabornida...

Encara no sé si he sortit de l’estaborniment després del fatídic 11 de juliol amb les mesures del govern de l’Estat anunciades per Mariano Rajoy.  A migdia i amb un sol que trencava el ciment de la ciutat de Lleida anava escoltant la ràdio mentre mica en mica i a mesura que s’anaven llistant les punyalades se m’anava paralitzant el cervell i em creixia la indignació. Una sensació de saturació per la quantitat de mesures, cada una d’elles més impopular i populista  a les que es fa cada cop més difícil donar una resposta àmplia.
Aquesta manera de fer és la doctrina del xoc de la qual en parla la periodista canadenca Naomi Klein (2007), que consisteix en aprofitar desastres actuals com la crisi econòmica per impulsar mesures que en altres circumstàncies mai serien acceptades pel poble. Rajoy a més de fer servir la crisi com a excusa per sagnar-nos una mica més també ha desviat l’atenció cap a les instàncies europees per no assumir les pròpies responsabilitats que té ell com a president i dirigent del govern.
Cap de les mesures recitades entre retallades i augments d’impostos tenen a veure amb una sortida viable de la crisi econòmica, amb la creació d’ocupació ni la pressió fiscal a gent que guanya milions d’euros, sinó que només empitjoren encara més les condicions de vida dels que ja passem penúries per arribar a final de mes (reducció de l’atur, cuidadores de dependents, suprimir bonificacions per a pimes, encariment de l’IVA...) i tot per a què? Per a que altres països com Alemanya es puguin berenar especulativament la nostra economia mentre ells creixen i nosaltres ens anem enfonsant cada cop més en la misèria.
A pesar del que digui la Troica europea, el govern estatal encara decideix quines mesures adopta per estalviar, Europa ens demana austeritat sí però no determina en quins sectors ni en què. És per aquest motiu que entre aquestes mesures el PP ha decidit colar-ne una de feixista: eliminar la pluralitat democràtica dels ajuntaments. Una reforma ideològica cada cop més propera al franquisme que no pas a la democràcia que voldríem.
Eliminar un 30% de regidors/es d’ajuntaments (en zones rurals molts d’ells/es hi posen diners de la butxaca en comptes de cobrar-ne); reduir sous i posar contra les cordes els funcionaris, suposa atacar les administracions locals que estan donant la cara i suportant els problemes diaris que les famílies tenen en la seva vida quotidiana. Fixeu-vos que en cap cas es parla d’eliminar ni càrrecs de confiança ni personal polític que no ha estat elegit democràticament pel poble. Òbviament al PP no li interessa pas fer això ja que d’aquests en tenen un feix i no sabria pas on col·locar-los.
Es tracta doncs de reduir a la mínima expressió els partits petits dels ajuntaments per fomentar un bipardisme municipal sagnant, endevinin quins partits en surten guanyant amb aquesta reducció. Què passa senyors del PP, els fa por que arribi la Syriza espanyola? Malauradament però no ens enganyem, aquesta mesura sabem que serà aplaudida per molta gent desinformada.
M’entristeix el menysteniment i la ignorància de la gent cap a la nostra democràcia imperfecta i coixa sí, però molt més democràtica que la de molts països africans i orientals al cap i a la fi. Que això sigui tan encoratjat per una majoria és l’espurna que fomentarà irremeiablement un altre cop el feixisme, que com hem vist en altres països europeus és un fantasma que creix i sobrevola novament el continent. Podem tornar enrere i caure en errors del passat, i tant si hi podem tornar! Només cal que la nova generació els oblidi o els ignori.
El més bonic de tot és que enmig de tanta merda, hi ha gent que continua creant petits comerços i empreses cooperatives i responsables, també gent jove que continua treballant per reinventar una democràcia participativa i més directa. Una democràcia que  encara no hem tingut oportunitat de veure mai i que hauria de ser el nostre futur, una democràcia que ens permeti elegir constantment i on els nostres representants siguin mers executors de les nostres eleccions. Podem i hem d’acabar amb els privilegis dels polítics però si acabem amb la política, l’alternativa és el feixisme. Reciclem-la.

Cap comentari: