Bloc Clausurat

Amb aquesta entrada em vull acomiadar d’una etapa vital. Vaig començar aquest blog quan va morir la meva àvia, l’agost de 2009. No hi he escrit mai sobre els meus sentiments sinó sobre política pot ser perquè inconscientment sempre he pensat que a la meva iaia li agradaria veure què faig, qui sóc i com penso, i, sobretot, li agradaria veure com ho comunico al món sense por. Com ella i com la meua mare, m’han ensenyat a viure. 

Disculpeu el discurset, tanco aquest blog en uns moments polítics molt complicats entre DUI i 155.

Gràcies a tots els que m’heu seguit fins aquí.

Sara