Aquest mes la comunitat educativa, la ciutadania, s’ha mobilitzat arreu del territori català i
especialment, arreu del territori lleidatà contra la injusta LOMCE, la qual vol
minar encara més els nostres drets lingüístics i culturals com a poble i com a
nació. La injustícia però ens ataca per partida doble i el menyspreu cap a la
comunitat educativa ens ve per part de l’administració espanyola però també del
Govern de la Generalitat i sovint també dels Consells Comarcals.
A pesar dels esforços de la Consellera Irene Rigau per fer veure que les
protestes no anaven dirigides cap al Govern, la realitat del carrer se li
imposa cada dia més. Perquè ni els pares, ni les mares, ni els docents són pas
gent que hagi caigut ara de la figuera ni a qui se la pugui enredar fàcilment.
La consellera és llesta i sap xiular molt bé, però la gent del carrer ho és més
encara.
La gent senzilla sap que hi ha mandats del Parlament i de la societat
civil catalana que el Govern no acompleix, i no ens val girar el cap cap a
Madrid ni cap a la Unió Europea quan parlem de competències que són exclusives
del nostre Govern. Per aquest motiu mares, pares, mestres i professors fa poc
menys d’una setmana van omplir la Delegació d’Ensenyament de les Terres de
Lleida amb plats buits i van asseure’s pacíficament i en senyal de protesta per
deixar clar a la Generalitat i al Consell Comarcal que els pertoca a ells, i
només a ells, tenir la decència de deixar d’ignorar les necessitats de les
nenes i nens que requereixen una beca menjador per la seva situació familiar.
Al Segrià concretament, més de quatre centes famílies que compleixen tots
els requisits per les bases de la convocatòria de beques menjador, s’han quedat
sense aquest ajut. Una xifra que a Catalunya ascendeix a deu mil famílies. Les
protestes a les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran s’han anat estenent i
creixent cada dia amb més força. Si fa un any ja havien tocat os, ara ja passem
a trinxar l’os amb la serra mecànica deixant els més vulnerables de la nostra
societat, els infants, a mercè del “si no hi ha res per menjar a casa, tampoc
hi és per menjar a l’escola”.
I què hi diu en tot això el president de la Generalitat quan des del
Parlament li preguntem què passa amb les beques menjador? Doncs fa l’orni i
respon “que les partides per a les beques han augmentat”. Malgrat la seva cara
dura les dades canten per si soles: del 2009 la partida pressupostària a beques
menjador ha davallat dels 42,01 milions d’euros a l’actual xifra de 32,20
milions tot i el constant augment d’alumnes (xifres del Departament).
El president del Govern de la Generalitat menteix quan se li pregunta, i
menteixen tots els seus seguidors de Govern quan se’ls interpel·la. El 4 de
juliol de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció
presentada per ICV-EUiA que instava al Govern a afermançar “a través d’un Pla
de xoc de garantia alimentària i d’una partida pressupostària oberta, que per
al proper curs 2013/14 cap nen/a del nostre país es quedi sense una beca
menjador per limitacions pressupostàries”. Així mateix en la mateixa moció
s’indica que l’accés a la beca “serà en funció dels barems econòmics i socials
actuals de la família del menor”. Tot
just començar el curs vam demanar-li al president que acomplís amb allò que ell
mateix havia votat favorablement feia escassos mesos, i el que rebem són
mentides i falses acusacions.
Senyor Mas, si volen prendre el pèl i menysprear als Diputats d’ICV-EUiA
ja no ens ve d’aquí, però almenys tinguin la decència de no enganyar la
ciutadania ni jugar més amb els plats buits dels nens i nenes de les famílies
més necessitades d’aquest país. Mentre tant vagin abaixant els impostos a
futurs inversors de Casinos, com si els seus diners i contribucions no ens
fessin més falta que mai en aquests moments. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada