És temps d'actualitzar
les nostres declaracions de renda i caldrà fer moltes reflexions. N’hi ha que
han ingressat tan poc que n’estaran exempts, i així ha de ser- cal recordar que
aquests tampoc s’escapen de pagar impostos indirectes com l’IVA, combustible,
duanes, mercaderies etc... i ja fan massa-. A altres ens pot tocar pagar o
recuperar allò que ens pertoca depenent de les retencions. Pagar impostos
progressius sempre és un sà costum i la manera sostenible d’aconseguir una
economia de país estable i segura que no depengui dels crèdits ni dels bancs.
Ara bé, com és gestionen aquests impostos? Tothom paga rigorosament de la
mateixa manera?
Les declaracions de renda
són positives perquè a Espanya es fan de manera progressiva, és a dir,
tothom paga o hauria de pagar en funció del que té, qui més té més paga i
viceversa. Malauradament nombrosos informes i alguns tan objectius com els
elaborats pels propis tècnics del Ministerio
de Hacienda y Administraciones Públicas, ens alerten també de que qui més
té, també defrauda més.
Arcadi Oliveres, economista
de prestigi i portaveu del Procés Constituent, ens explicava a la Universitat de Lleida en
una sala repleta de gent, que una quarta part del frau fiscal el comet la
ciutadania quan no declara activitats o paga serveis sense demanar factura o
abonar l’IVA. Cal que prenem consciència de que cada cop que cometem aquests "suposats"
inofensius microfraus, fomentem l’economia submergida i causem entre tots
greus problemes estructurals. És just que el lampista que paga rigorosament els
seus impostos i ho fa tot amb llum i taquígrafs hagi de competir en preus amb
un que no ho fa? Òbviament no. Entenc l’ofec pel que passen tantíssims autònoms
i petites empresàries en aquests moments però hem d'entendre tots
plegats que si volem ser un país desenvolupat, el frau és una de les pràctiques
quotidianes que menys ho permet. Si el problema és que no ens refiem de qui
gestiona els nostres impostos, pot ser també cal que ens repensem d’una vegada
el nostre vot o bé que objectem declaradament.
En aquest cas es faria
efectiva la dita que diu que "com més pobre més honrat," doncs aproximadament el 75%
del frau fiscal prové dels que més diners tenen i per tant els que més es
podrien permetre pagar impostos. Això sí que té delicte. Concretament una quarta
part del frau correspon a bancs com BBVA o Santander que expliquen sense
vergonya que retenen milers de milions en paradisos fiscals; una altra quarta part del frau
pertany a les grans empreses i l’altra quarta, a les grans fortunes. Concretament
són 93.000 milions d’euros els que es podrien ingressar a l’administració
anualment i que es perden per culpa d’aquest frau.
Una servidora que no vota ni PP ni PSOE i no està d’acord ni amb aquest Govern ni amb l’anterior, ha decidit
sumar-me a la campanya “Desarma els teus Impostos” de la Coordinadora d’ONGs de
Lleida. Mentre les administracions espanyola i catalana retallen de manera
dràstica partides en cooperació, sanitat i educació, l’Objecció Fiscal a la
despesa militar permet a la ciutadania donar l’esquena als exèrcits i derivar
els diners a un projecte o entitat que promogui la cultura de pau. Concretament
deixaré de pagar 84€ que van a parar a la despesa militar i als exèrcits,
corresponents als 84 països amb els que Espanya interactua militarment.
Vuitanta quatre euros que es ben invertiran en processos de pau i convivència
endegats per la Coordinadora d’ONGs de Lleida. Quin descans!
L'objecció fiscal no és frau
fiscal perquè aquests diners es desgraven automàticament en destinar-los a una
ONG i al mateix temps protesten activament possibilitant que passem a l’acció davant la despesa militar que no només és inútil
sinó que és responsable directa de milions de morts, patiment i violacions de
Drets Humans arreu del món.
Aquest any suma’t també a
l’objecció fiscal en despesa militar i desarma els teus impostos!