La clausura de l'acadèmia suposa deixar a l’atur prop d’unes 800 persones del Pallars Jussà i
Sobirà i també en queden repercutides les empreses proveïdores d’aquesta
activitat. Un autèntic trasbals i punyalada drapera per al territori. Per si no
en teníem prou amb la destrucció d’ocupació civil ara resulta que també ens
afecta la militar, a pesar de les gràcies que entre tots/es els hem rigut
durant molts anys (em refereixo òbviament als diners públics invertits en
despesa militar). Aquest impacte tan nefast per a la comarca és una lamentable
notícia certament i és urgent que la Generalitat actuï per mirar de mantenir
l’acadèmia almenys durant un temps més mentre busquem una altra solució.
No
sorprendré a ningú si dic que l’activitat militar no ha estat mai sant de la meva
devoció i crec que ha estat un error
basar la política de desenvolupament econòmic en aquest sector pel que ara més
que mai en rebem les conseqüències. Però si per alguna cosa positiva ens ha de
servir això és per aprofitar l’oportunitat d’endegar sectors econòmics més
segurs i estables al nostre territori, com puguin ser l’agricultura i ramaderia
ecològica de proximitat amb transformació agroindustrial de valor afegit; les
energies renovables distribuïdes; el sector serveis; la cultura; el turisme
rural de qualitat (i no la merderada de l’Eurovegas); les empreses esportives;
les cooperatives i un llarg etcètera de possibilitats que no semblen interessar
gaire a l’administració autonòmica i estatal.
El
cert però és que ara com ara, del tancament d’aquesta acadèmica en depenen els
salaris i l’activitat econòmica de la bona gent, i per aquest motiu toca
mantenir-la durant un temps més fins que no es generin nous filons d’ocupació
en aquesta zona de l’Alt Pirineu. És del tot lloable per tant, la iniciativa de
les administracions pallareses que conjuntament amb els departaments de la Generalitat
corresponents, volen afanyar-se a trobar una alternativa laboral a aquestes
persones que es veuen avenir un futur immediat ben negre.
De
solucions per aprofitar i reconvertir les instal·lacions de l’acadèmia en una
activitat econòmica més nostrada i segura, n’hi ha. Ara bé, cal posar fil a l’agulla i òbviament
cal posar-hi molta voluntat política. Així per exemple aquestes instal·lacions
podrien donar servei a futurs policies, bombers o estudiants i serveis d’esplai
de molts tipus. Estic segura que de volició política no en manca per part de
les administracions locals de la zona però dubto que la tingui la Generalitat i
l’Estat veien els seus plans d’actuació inexistents per a la creació de nova
ocupació. Uns plans que com bé sabem, en aquests moments només estan centrats en
destruir llocs de treball a través de la reforma laboral i les retallades, a fi
i efecte, de satisfer la indiscutible i implacable voluntat
dictatorial dels mercats.
