Legislatura esgotada

Avui m'he llevat a les 6:45 amb una son infernal, sonambulitzada cap a la dutxa amb els ulls mig tancats encara... Mentre feia la bossa per fer nit a Barcelona m'he begut el café bullint i m'he escaldat la llengua, li he posat menjar al gat que em mirava de reüll acusant-me -ja em tornes a deixar sol altra vegada-. Amb els cabells molls cap a l'estació de tren he agafat l'Avant de les 8:00, a aquella hora ja estàvem per sobre dels 25 graus.
De camí llegint premsa local i nacional per estar al dia me n'adono que els diaris minven al mateix temps que minva el temps restant per fer vacances. Durant el camí dos trucades i 20 whatsaps i obro l'ordinador per consultar uns emails d'urgència. Sóc esclava de la tecnología per treballar i socialitzar-me.
Arribo a Sants i de Sants rodalies fins Arc de Triomf, esmorzar a la cafetería del Parlament (café, entrepà i fruita per mig matí 2,87€), avui a la taula del costat hi tenia els del PSC i m'han fet la típica broma de que "si vull seure amb ells sóc benvinguda a can PSC" (és una broma que fem sovint a parlamentaris d'altres formacions, insinuant que el transfuguisme cap al propi grup sempre és benvingut, altra cosa és que se'n vagi un dels teus, òbviament).
A les 10:00h comença sessió de control al Parlament (nada nuevo bajo el sol), les preguntes dels diputats i les respostes de govern després de 2 anys i 8 mesos de legislatura són del tot previsibles, els periodistes badallen i badalla algun diputat tapant-se la boca discretament, en Mas-Colell s'adorm sense discreció. Podria fins i tot endevinar les respostes i qui les formula pel to i per les expressions de tertulià de TV. Tot i que el ritme parlamentari de plens i comissions ha augmentat consideramblement perquè es vol molt peix al cove abans d'acabar legislatura, l'ambient del Parlament és de legislatura esgotada, de "res a fer", pot ser no val la pena presentar gaires més propostes perquè o bé ens ho tomben o no hi ha temps de tractar-les en comissions però això no evita que el pes de la responsabilitat em caigui a sobre, com em cau a sobre el sostre d'aquest palau borbònic, valgui la metàfora sobiranista.
Els ciutadans a fora estan neguitosos perquè no hi ha acords sobre el tema nacional, ni respostes que solucionin la vida de la gent que pateix, i passen els dies... i cada dia ens deixem un ciutadà de més pel camí. Pot ser ja n'hi ha prou d'això, ja fa massa dies que dura la broma no?, és o no és l'hora del canvi?, hem d'anar juntes? No ho sé, sé que hem d'esforçar-nos per fer un gir a aquestes insitucions opaques, previsibles i endogàmiques amb poc lloc per a la improvisació i per la creativitat individual.
La legislatura que ve ha de ser la legislatura de la gent sens dubte, aquí encara hi ha massa diputat i diputada de família influent i benestant lligada al poder empresarial que bloqueja els interessos de la gent normal com tu i com jo, els interessos del territori. Jo que sóc filla d'un poble desconegut com Rosselló, qui m'ho havia de dir que faria cap al Parlament, per què no ho pots fer tu?
A dins a l'hemicicle m'hi ofego, m'hi falta l'aire, m'hi falta gent com tu per obrir finestres i començar a ventilar el Palau, aquí hi falta il.lusió i ganes de treballar per les persones normals amb problemes reals, vens o què?

Contra la desafecció, participació

Les ONG, sindicats i moviments socials ho tenen cada cop més clar: per tal de construir un projecte d'intervenció i assegurar-nos l'èxit, encara i que sigui en un poble perdut de la mà de Déu del Senegal, la primera instrucció d'ús és reunir-se no només amb les autoritats de la vila, sinó amb els ciutadans/es, que com a tals tenen necessitats diferents però també veus comunes. Cal doncs posar en pràctica el valor més essencial de la democràcia i retornar el poder polític al poble i per aquest motiu es fa imprescindible escoltar la nostra gent, trobar el consens entre les seves vicissituds, i a partir d'aquí començar a construir el projecte, marcar els objectius, la metodologia i descriure uns resultats esperats per tal de poder avaluar-ne l'impacte posteriorment. Pot ser aquests objectius passin per assolir una democràcia menys representativa i més inclusiva? Parem-nos a escoltar a veure què en surt.
En definitiva cal assegurar-se que aquest projecte tothom s'hi sent mínimament implicat, quelcom summament difícil però no impossible del tot. Des d'ICV-EUIA enguany ens hem proposat aquest tipus de procés participatiu amb tota la força i esperança, sabent del cert que companys/es molts properes a la nostra ideologia no s'hi apropen per por a la falsedat, a la corrupció política o a ser el ninot d'escarnis mediàtics com els que han patit els líders d'aquesta formació darrerament. Ningú vol participar d'aquest circ que els mitjans de comunicació i els partits han protagonitzat durant els darrers anys. No m'estranya, però alhora, no participar i no fer-hi res, és una solució ben covarda, no us sembla?

Els implicats sabem que amb la participació en les tasques del nostre municipi, a nivell nacional i supranacional (cadascú que trïi el que vulgui segons les seves competències), i només quan veiem que les nostres iniciatives tenen un impacte i una espurna de canvi, per petit que sigui, el resultat és espectacular, som capaços d'obrir-nos com a flors d'ametller i acabem fent del projecte comú un repte individual.

Dit d'una altra manera, ens hem de poder reflectir en les nostres institucions i govern, al igual que Dorian Gray, tots els éssers humans tenim certa tendència narcisista, i només ens interessem per allò que guarda certa identificació amb la nostra manera de fer i actuar. Si a això li sumem els valors d'una societat del consum avocada a pensar en ella mateixa i com a màxim en el seu cercle familiar, els resultats són els que avui en dia patim, una atomització de ideologies i partits esbatussant-se i marcant paquet en allò que creuen que són els preceptes de la seva ideologia, idearis que la ciutadania (poc formada en política i aministració pública) no entén i a més contempla amb incertesa i decepció tot fomentant la resignació del "és el que tenim, és el que hi ha".

No podem parlar de retornar el poder al poble quan aquest mai l'ha tingut de veres. Participar amb un vot d'unes eleccions cada 4 anys resulta del tot insuficient i alienador. Cal que l'administració i la vida política, que en definitiva, és l’interés comú i la nostra pròpia organització social, sigui el més accessible i quotidiana possible, que ocupi un lloc i un espai petit en cada un de nosaltres, doncs a banda de narcissistes, també som animals socials. Tot això passa per crear la consciència en els individus de que la seva pròpia comunitat els necessita. Qui sap si ab la impolicació de tanta gent tindríem així una bona excusa per abaixar sous abusius de càrrecs innecessaris?. Els materials participatius són els següents, animeu-vos i acostumeu-vos a utilitzar-nos si us plau:

a) balanç govern icv i del diputat Francesc Pané (per poder criticar i posteriorment construir cal que partiu d'una base tot sabent el que hem fet i del que no)

b) 200 propostes d'icv http://www.joanherrera.cat/ i esborrany de programa electoral per a Lleida www.iniciativa.cat/lleida (el preprograma i les propostes us seran útils també per no haver de contruir idees de 0)

c) webs de participació (les ja esmenades en el punt B + http://www.participaicvlleida.wordpress.com/ ), aquí podreu esplaiar-vos tan com vulgueu en els temes que us preocupin, des del respecte i de forma constructiva

d) reunions amb entitats del territori (en Francesc, en Joan Miquel, altres companys i una servidora, anem a parlar amb les entitats de les capitals de comarca, no només per escoltar propostes sinó també per aportar solucions immediates a les seves problemàtiques, sempre i quan estiguin a l'abast del diputat o nostres)

e) visites a mercats (la ciutadania que no és a la xarxa 2.0 sovint coincideix amb la que fa la compra a mercat, allà podem parlar-hi i tenen a l'abast el Diputat per fer-li tota mena de preguntes )

f) material suport paper: una publicació amb els desitjos dels ciutadans/es, no necessàriament d'icv, per a la propera legislatura