Lo territori per qui l'estima

tVet aquí una vegada uns joves i uns no tant joves que arran de l’aprovació del VI Plan de Residuos Radioactivos elaborat per Enresa al 2006, van començar a percebre el perill de que tots els residus nuclears de l’Estat Espanyol podien fer cap a Ascó o en el seu defecte a Vandellòs.

Aquests valents i valentes van decidir organitzar-se com a plataforma civil per tal d’aturar aquesta controvèrsia, d’aquesta organització en dirien Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya. Els seus integrants tenien molt clar que no deixarien embrutar més el territori, que ja no es deixarien enganyar més per un grapat de calers ni tampoc hipotecar la seva salut ni  la de la seva gent, a costa de que uns empresaris que formen part d’un poderosíssim  lobby, com és el de les nuclears, omplissin més les seues butxaques podrides de  tants diners.

La feina feta durant tots aquests anys a cops semblava perduda i l’escepticisme sovint apareixia al seu voltant: “això no ho aturareu”, “ja està decidit i no hi ha res a fer”,  però la quantitat d’arguments i la proliferació d’ajuntaments i consells comarcals que votaven mocions en contra del cementiri nuclear, cada cop eren més grans i més nombrosos. Tenien un suport clar per part de la ciutadania així com de la majoria de partits polítics catalans però aquest suport no era fruit de la gratuïtat sinó de la coordinació, insistència i constància de la pròpia CANC.

Durant 5 anys la Coordinadora no s’ha cansat de denunciar i protestar a través de concentracions, comunicats, rodes de premsa i manifestacions,  la manca de transparència i la manipulació constant de la informació per part de l’Ajuntament d’Ascó i l’AMAC. Així mateix ha denunciat la contradicció de que Ascó es pronunciés com a candidat per acollir el cementiri de residus sense que cap partit polític del municipi ho portés al programa; ha comprovat que els terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó eren absolutament inadequats i perillosos tenint en compte els altres candidats espanyols a acollir el cementiri; ha demostrat la manipulació de dades sobre els suposats beneficis econòmics que aportaria la instal·lació d’aquesta infraestructura al territori o els llocs de treball que crearia; ens ha recordat l’elevat nivell de pobresa al que estan sotmesos els territoris nuclearitzats per la manca de competitivitat i la pèrdua constant de població. 

A conseqüència de l’evidència de la informació el suport  a la CANC ha anat creixent a mesura que han passat els anys, no només les institucions públiques i els partits polítics s’han mostrat en contra d’acollir tots els residus nuclears de l’Estat Espanyol sinó que també s'hi han adherit entitats ecologistes, econòmiques, socials i educatives.  Concretament es van presentar més de 7.000 al·legacions en contra i  al Ministerio de Industria s’hi van fer arribar més de 10.000 signatures.

Contradictòriament encara n’hi ha que diuen que “els del sí” o la candidatura d’Ascó era àmpliament recolzada per la ciutadania, però els fets demostren que en cap moment ha existit una plataforma ciutadana per recolzar aquesta candidatura, tampoc manifestacions a favor ni tan sols una mínima organització que demostri que aquest recolzament és efectiu i verídic.

El passat 31 de desembre el Consell de Ministres anunciava que es determinava la candidatura de Villar de Cañas com la més idònia per a la instal·lació, això no és cap casualitat ja que tècnicament no era una de les més ben valorades. Òbviament la feina feta per la CANC i aquesta àmplia oposició al cementiri a Catalunya ha fet que el PP prengués una decisió política “a favor” de Castella la Manxa.

Encara hem d’estar alerta de possibles canvis d’opinió però no obstant la feina feta ja està donant el fruit esperat per tots i totes les que estimem el nostre territori. Els fets ens demostren que l’organització civil i política per salvar la Catalunya profunda d’especuladors i/o de gent només enlluernada pels diners, sovint és molt útil i efectiva. Aquesta és una lliçó que hem d’aprendre tots plegats i alhora és un incentiu per continuar lluitant i mantenir-nos salvaguardats d’empresaris ambiciosos despreocupats per la nostra salut i el medi ambient. Només d’aquesta manera podrem construir i planificar el nostre desenvolupament  a través d’una economia sostenible, justa, neta i diversificada.

Les més sinceres felicitacions a la CANC i la gent que defensa lo nostre territori.