Personalment
crec que quan els ciutadans s'aixequen en acte de protesta,
s'organitzen, s'informen, construeixen argumentaris i prenen tant
temps del temps que no tenen després de treballar, no sol ser per
caprici ni perquè sí. Ningú pren tantes molèsties per una causa
col·lectiva si no creu que està carregat de raons, no obstant cal
ser el màxim de prudent, especialment si no som de la comarca i per
això cal mirar d'informar-se detalladament sobre el projecte.
Bàsicament en no ser de les Garrigues o del Pla i si no tenim una
planta de biomassa a la vora del poble, d'entrada el que hauríem de
fer és desconfiar del nostre propi criteri ja que les coses no es
veuen de la mateixa manera quan les has de tenir davant de casa.
Amb això em
refereixo a que cal estar atent als arguments d'ambdues bandes i en
fer-ho m'he adonat que no només hi ha dues opinions sinó que també
n'hi ha una tercera: l'opinió indefinida, els que encara no saben si la volen o no. El no opinar és una tècnica que s'aplica molt als municipis,
sobretot en aquells on hi ha una gran indústria on hi treballa molta gent de la zona, en aquest cas, cal tenir en compte que de l'empresa Nufri en depenen molts
treballadors/es de la comarca. Tanmateix no pronunciar-se també pot
ser degut a una clara intencionalitat de no mullar-se o bé de mirar
de mantenir les bones relacions amb tothom i procurar no aixecar
polèmica.
Aquesta
situació de divisió social es repeteix des de fa molts anys i
no és només pròpia de les plantes de biomassa sinó que n'hem vist
en anteriors ocasions sobretot en els territoris de l'interior de
Catalunya. Això és el que passa quan algun tipus d'empresa arriba amb un macroprojecte ja
siguin plantes de tractament de residus o el darrer cas del
cementiri nuclear a Ascó. També han provocat controvèrsia les
incineradores, els abocadors de Seròs o Argençola etc... Com veieu,
són projectes poc atractius i amb clara intencionalitat de fer del
territori una font de diners que gairebé mai van a parar a aquest
propi territori sinó als empresaris de torn.
Certament
una planta de biomassa no hauria de ser el mateix que un abocador de
residus però també té els seus perjudicis, els quals queden ben
recollits per la feina feta per la plataforma Salvem el Territori
(www.plataformasalvemelterritori.blogspot.com) . També hi ha experts/es ambientòlegs i
epidemiòlegs que sostenen que les grans dimensions en la que està
projectada pot tenir repercussions en la salut de les persones, per
no citar les molèsties de pudors i fums, així com problemes
derivats de la seva sostenibilitat ambiental, justament per la seva dimensió macro.
A ICV estem
a favor de l'energia feta per la biomassa, és sens dubte una energia
neta, juntament amb la solar i l'energia eòlica conformarien els
tres tipus d'electricitat no contaminant, a més és una energia
segura tant per al medi ambient com per a les persones, a diferència
de la nuclear. Però el perill de la biomassa és que tot depèn de
què és el que s'acabi cremant a la caldera, malauradament existeix la possibilitat de
cremar-hi arbres plagats de residus fitosanitaris o altres tipus de
residus que no siguin massa forestal.
Els veïns
del Poal i del Palau d'Anglesola en són conscients de tot això i també que la biomassa pren sentit quan està construïda a la vora de territoris boscosos
perquè s'aprofita la llenya caiguda al mateix temps que
s'aconsegueix una neteja del sota bosc, però on és la massa
forestal del Pla d'Urgell i de les Garrigues? A primera instància és
escassa, i per molt que canviéssim tots els cultius de la zona per
arbres, amb les repercussions ecològiques que això pogués
comportar, no en tindríem ni per ensalivar. Per tant, bona part de la
massa forestal per cremar s'ha de portar de fora (Pirineu català i
aragonès), amb la despesa ambiental i energètica de camions amunt i
avall que això comportaria. I l'aigua? Quanta aigua necessitem per
fer funcionar la macro planta? Com quedaran afectades les terres de la
zona? I pel que fa a l'impacte paisatgístic o econòmic... a quina
distància finalment es trobarà la planta del nucli urbà del Poal?
Com repercutirà en l'ocupació laboral de la gent de la zona? els
treballadors/es seran de la comarca o de fora? I com perjudicarà la
planta als pagesos/es i als petits comerços de la zona? Hi ha tantes
al·legacions i preguntes plantejades sobre aquest projecte que de
moment resten sense resposta!
Per aquest
motiu abans de prendre una decisió sobre la seva viabilitat, la
Generalitat i l'empresa interessada en dur-lo a terme, haurien de
sentir l'obligació de donar el màxim d'informació a la ciutadania
afectada i per descomptat amb la màxima transparència possible. No
sé per què ja m'oloro que això no passarà i de fet, no està
passant. A ICV Lleida fa setmanes que esperem resposta de la
Generalitat a totes les preguntes plantejades a través del Diputat
Josep Vendrell sobre aquest projecte tan poc nítid. Tenen clar els
convergents que a la llarga sempre acaba sortint més car per a
l'administració donar permís d'execució a projectes mal fets? Per sentit comú valdria la pena replantejar-se refer aquest projecte, i reconvertint-lo si s'escau, en diferents plantes de dimensions més humils, sostenibles i properes a zones forestals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada