dijous, 21 d’octubre del 2010

El preu d'una política restringent d'immigració

El discurs contra la voluntat d’integració de les persones migrades s’endureix, tant a Europa com a Catalunya i és que quan les coses van maldades, hom tendeix a recloure’s, a tornar-se conservador i retornar a les mentalitats totalitàries. La por sembrada per la crisi econòmica i social comença a fer els seus efectes, paralitza la musculatura, inclosa la que bombeja la sang que ha d’arribar al cervell. La por a perdre el que tenim provoca la immobilitat i la passivitat davant les misèries i les situacions d’extrema pobresa en les que viuen moltes de les persones, principalment les migrades, a Catalunya. En aquest estat de reticència tanquem els ulls i fem veure que no hi són i com que han estat els darrers d’arribar,  girem el coll cap al costat i sense mirar-los als ulls direm que marxin perquè aquí no tenim res per ells/es. Tan se val si a la butxaca no hi tenen ni un cèntim ni per un bitllet d’autobús que els dugui al poble del costat!
El govern central, en adonar-se que moltes persones migrades no tenien cap intenció de quedar-se en un país hostil que els deixa ben poques oportunitats de millora, endegà els plans de retorn voluntari sense massa èxit però. En tot cas no han provocat l’allau de persones migrades a les oficines autonòmiques amuntegant-se per poder marxar de nou al seu país d’origen, algú se li fa estrany això? No, oi? Contradictòriament i a pesar de les febles ajudes que se’ls donaven per marxar, a Barcelona s’han aprovat gairebé mil plans de retorn voluntari. Analitzem però el fenomen perquè val la pena.
La política de pal de cec feta des dels despatxos, la que no amortitza les investigacions acadèmiques i socials que es realitzen entorn a aquest fenomen, la que no organitza consells ciutadans efectius sinó d’aparador, ha tornat a equivocar-se... què poc costava escoltar les necessitats, els desitjos i les il•lusions de les persones que emprenien un projecte migratori! Amb una petita mostra d'immigrants, independentment de quin sigui el seu país d’origen ens haguéssim adonat que una bona part d’aquestes persones (no totes) tenien un projecte temporal, és a dir, venien a fer diners per invertir-los posteriorment en els seus països d’origen tot obrint petits negocis.
Si més no, de nou la por i la paralització de la musculatura en veure que arribaven en grans quantitats cridats pel nostre mercat de treball, feu que els governs europeus comencessin a endurir enormement les condicions per adquirir els permisos de treball i residència. El resultat d’aquest enduriment és que el procés d’una persona migrada per establir-se a casa nostra arriba a ser tan llarg (10 anys mínim), penós i car, que en oferir-los quatre pagues i carantoines per a que tornin a marxar, la seva resposta ha estat aixecar el dit anular i dir: per què no te’n vas tu!
El Tercer Sector ja havia advertit de les conseqüències d’una mala gestió de la contractació en origen, que mai es va fer en origen, també de l’enduriment i del control de fronteres. Nombrosos estudis coincidien amb que ningú vol marxar i deixar els fills/es, la família, els amics i en definitiva l’entorn on se’l respecta i se l’estima per trobar-se sol davant una societat prepotent que no ha sortit mai de casa, i que el considera inferior i l’explota sense gaires escrúpols.
La Camacho, el Sarkozy i la Merkel no paren de treure porqueria de la boca criminalitzant la immigració per tal de fer vots a costelles de les misèries d'aquests/es Ulisses que paradoxalment es troben en terra de ningú i enyoren constantment el seu país, però no hi poden tornar amb la cua entre les cames després d’haver viscut tot un infern per arribar on són.
Celebro que el govern central hagi plantejat conservar l’antiguitat de la situació administrativa dels qui decideixen retornar, sens dubte és una manera de reconèixer l’esforç i la paciència que han tingut per adquirir-la. No obstant seria més interessant endegar un bon pla integral de codesenvolupament (i no iniciatives parcials) que permeti retornar les persones migrades que així ho desitgin amb dignitat i amb la possibilitat real de fer desaparèixer la pobresa tot fent front als mercats internacionals d’explotació que envaeixen els seus països d’origen. O és que el que passa és que els necessitàvem més nosaltres a ells/es que ells/es a nosaltres? Vet aquí el pla de la dreta: fer discurs xenòfob per a que la ultradreta no guanyi terreny i entretenir la ciutadania amb rucades per a que es rebotin contra els seus veïns/es del barri en comptes de sublevar-se en vers els governs i els milionaris de corbata. Quina esquizofrènia això dels plans de retorn: que marxin però que no marxin gaire, d’altra manera, com ens ho farem quan tornin a escalfar motors les màquines de la producció que requereix mà d’obra barata i abnegada?

6 comentaris:

Alfred ha dit...

Sara, tot i estar força d'acord en el que exposes, permetem fer d'advocat del diable... Ho poso entre cometes per no correspondre exactament al meu pensament... però és una qüestió que s´obvia, fa de mal parlar... i tot i així pràctica i lamentablement està en qualsevol conversa

"Què li diries al 20% de la població catalana en situació de pobresa que veu com els recursos socials els copen majoritàriament els immigrants?... o l'altre 80% -camí de ser-ho- que havent cotitzat tota la vida veu com succeeix el mateix amb els avantatges -guarderies, sanitat, ajuts...- socials, derivats cap a persones que no han cotitzat gens?... La renda ha de ser l'únic criteri per determinar els destinataris d'aquest avantatges-ajuts?... perquè en aquest cas... "

Perquè siguem realistes, el 80-90% de la població, i més en situació de crisi, exclama, es fa estes preguntes -amb resposta incorporada- que -amb certa puteria- em/et faig... la dreta populista se n'aprofita electoralment sense prendre mesures -ni de justícia ni de pau social- i "l'esquerra" esdevé pusil·lànim, massa escrupulosa i paternalista, sense abordar amb fermesa la qüestió, sino inclús generant no volgudament més racisme

Salut! =)

Sergi ha dit...

A aquesta gent que esmentes, Alfred, els diria que llegissin, per exemple això:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=103526 (extret del diari econòmic Expansión),
o bé: http://www.europapress.es/islas-canarias/noticia-semergen-apunta-inmigrantes-usan-40-menos-recursos-sanitarios-espanoles-20101008183432.html

Patricia Rocha ha dit...

Gracias Sergi por los enlaces, los utilizare en clase. Entre los comentarios de estos encontre uno que me hizo reir pero la verdad es que al final creo que el tipo tiene cierta razón "ser racista es cuestión de fe".
Cuando los numeros no les dan la razón terminan diciendo que los inmigrantes olemos mal, en fin la cuestión es echarle la culpa a otro de nuestras propias incapacidades. Os dejo otro enlace interesante, es una investigación pagada por el Ministerio de Trabajo:
http://extranjeros.mtin.es/es/ObservatorioPermanenteInmigracion/Publicaciones/archivos/Inmigracixn_y_mercado_de_trabajo._Informe_2009.pdf

Sara ha dit...

gràcies a tots/es pels comentaris! l'Alfred té part de raó quan diu que la percepció de la població autòctona quan va als serveis socials, a les oficines de treball o a la tresoreria hi ha una sobrerepresentació dels immigrants. Evidentment tot té una explicació, per què allà no hi ha multimilionaris ni homes encorbatats? Ells/es són els seus propis gestors/es perquè no poden pagar-se'n d'altres mentre que molts autòctons fa temps que ho hem deribat a les gestories, és més còmode. La temporalitat dels seus contractes i la precarietat amb la que treballen també fa que siguin molt més sovint a l'oficina de treball i a cursar altes i baixes laborals. La pobresa també és causant d'unan pitjor salut i mala alimentació, mals hàbits d'esport i si és extrema també d'higiene... no estic del tot d'acord tampoc en dir que els immigrants no utilitzen els serveis socials i les ajudes en menor grau, tots sabem que sempre podem escombrar les xifres cap a casa, doncs només cal passejar-se per aquests serveis i veure-ho. Que ells hi siguin presents no vol dir que la resta de conciutadans estiguin desatesos donc el nombre de serveis ha crescut notablement en els darrers anys, no ha daballat!! una altra cosa és que als d'aquí els faci ràbia compartir-los. Pel que fa a les ajudes econòmiques ara més que mai es necessita inversió social, la pobresa creix i en comptes d'això els governs retallen amb inversió social per reduir el dèficit públic, aquí ja la tenim montada!La resposta és doncs, més inversió en ajudes socials tot augmentant el llindà de la renta.
Per altra banda Alfred crec que la teva opinió també està molt mediatitzada, les dretes s'aprofiten dels immigrants per fer vots, les esquerres són bonistes i paternalistes = matins punt sí, matins punt no. Els mitjans ho maniqueitzen tot, sóc d'esquerres i sempre he apostat per la normalitat en el tracte però aquesta no existirà mentre el discurs de la majoria sigui xenòfob i amb una persecució especial pels musulmans. Fer acomplir la carta de Drets Humans de 1948 o la constitució és el que pretén l'esquerra, ni més ni menys. La llei per a tothom igual, però no n'inventem de noves per als immigrants perquè això és fer trampa.

Enric Carbó ha dit...

Dóno classes a un institut i estic astorat dels tòpics xenòfobs que els meus alumnes repeteixen com si fossin veritats, per exemple això de que els emigrants copen els serveis socials. L'altre dia un noi deia que li havien dit que algú havia explicat que havia sentit dir que a una vidua que s'ho passava molt malament va anar als serveis socials i no li van fer cas, llavors es va vestir com una mora i li van donar de tot. Jurava que sabia que era veritat. Li vaig respondre que això és una llegenda urbana com els cocodrils a la claveguera, o que al carrer on s'obre un restaurant xinès desapareixen els gats. De seguida es va aixecar un altre noi per explicar que al seu carrer havia un rest. xinès i que no hi havien gats... :-D Un altre va dir que això del cocodril sí que va passar una vegada...
En fi, de llegendes urbanes n'hi ha moltes, de credulitat també. El problema és que alguna credulitat pot ser molt perillosa -a més de rendible electoralment per a farsants i demagogs

Patricia Rocha ha dit...

http://patriciarochantonelli.blogspot.com/
Per tu Sara.
Para hacer este comertario he robado mucho pero vale la pena.