Declaracions institucionals contraproduents

El dijous 24 de juliol els diferetns grups del Parlament de Catalunya van voler aprovar una declaració que demanava l'alto el foc a Israel i Palestina per aquest ordre. Alguns mitjans han criticat ICV-EUiA per impedir que aquesta declaració fos aprovada per unanimitat i llegida al ple del Parlament, especialment els mitjans que expliquen els bombardejos sobre Gaza com una defensa d'Israel (La Vanguardia, Ara, El Singular etc ...). ICV-EUiA es va negar a donar suport a aquesta declaració per moltes raons que desenes d'entitats i moviments socials també comparteixen. Entitats que treballen des de fa anys incansable i favorablement per als drets del poble palestí i per a que el Govern de la Generalitat abandoni les seves relacions polítiques, econòmiques i culturals amb Israel, (moviment BDS i No Més Complicitat amb Israel).

El grup d'ICV-EUiA coincideix en una part de la declaració sobretot pel que fa referència a "garantir el compliment de les resolucions de les Nacions Unides, el respecte dels drets humans i una sortida al bloqueig de Gaza. També per descomptat veu important que "el Parlament respecti les conclusions de la sessió especial celebrada al Consell de Drets Humans de l'ONU sobre les violacions de drets humans i del dret humanitari".
Malgrat aquesta coincidència no vam signar sobretot pel primer paràgraf de la declaració on es tractava el conflicte d'una forma neutral i equidistant. Pensem que els parlaments i els governs d'occident no poden mantenir-se neutrals davant una situació que no és ni equidistant ni es pot resoldre en igualtat de condicions considerant ambdues parts igualment culpables. Concretament aquesta intenta posar sobre el mateix pla i comparar "l'ofensiva de l'exèrcit israelià" amb "els atacs dels grups armats palestins", fet que resulta força indignant per la seva desproporció. Les declaracions neutrals que hem escoltat per part de la comunitat internacional en cap moment han frenat la violència per part de l'exèrcit d'Israel cap al poble palestí sinó tot el contrari. Aquest tipus de declaracions solen reforçar l'eterna i falsa excusa d'Israel, "el dret a defensar-se".

La declaració descriu amb força eufemismes un alto el foc que satisfà els còmplices del sionisme (CiU i PP). D'aquesta manera "l'escalada de violència” no té lloc “al Pròxim Orient" com descriu en el text, sinó a Palestina. Cal dir les coses pel seu nom.
Un altre dels eufemismes que podem trobar-hi és que el que l'exèrcit israelià comet sobre Gaza "és una ofensiva". Gairebé ens resulta una burla parlar en aquests termes tenint en compte que els més de mil morts palestins i cinc mil fertis només tenen una descripció possible: una massacre. Irònicament mentre se signava la declaració del Parlament per part dels altres partits, inclosa la CUP, l'exèrcit israelià bombardejava una escola de la UNRWA on van morir 16 persones i 150 més han estat ferits, la majoria d'ells nens i nenes.

La història demostra que les negociacions per la part del Govern d'Israel són fictícies i inexistents per tant no hi ha res a "reprendre", com demana la declaració, sinó que el Govern israelià ha de complir obligatòriament amb les resolucions de les Nacions Unides de 1948 i 1967 així com amb els acords d'Oslo signats el 1993 sense excuses ni més demora.

Segons els companys internacionals que es troben ara mateix a Gaza, "aquest tipus de declaracions són contraproduents perquè solen ajudar a netejar la imatge dels partits que donen suport a Israel però en realitat si ens mantenim neutres davant la injustícia ens postulem al costat de l'opressor i això no ens és de cap ajuda en aquests moments". Aquestes són paraules de Manu Pineda, president de l'associació Unadikum, el qual es troba ara mateix a la Franja de Gaza i des que va començar l'operació Marge Protector d'Israel, uns mesos més tard de que s'aconseguís un Govern d'unitat per part de les forces palestines.

Així mateix els moviments pro-palestins coincideixen, igual que ICV-EUiA, en que les intitucions no han de caure en el parany de signar aquest tipus de declaracions si el que realment volen és ser d'utilitat al poble palestí. Els moviments socials i les entitats recorden que el més útil que poden fer les institucions i parlaments, és pressionar perquè els seus governs trenquin les relacions econòmiques, polítiques i culturals amb el Govern d'Israel i sumar-se així a les accions que sí que són efectives com les del moviment BDS.

Sembla doncs que de nou es compleix la premissa de que només el poble salva el poble, cap declaració institucional que faci olor a neutralitat pot empènyer el Govern israelià a moure's de la seva posició ni un centímetre.