Sra. Àngels Fernández,
Gràcies per la seva carta i
el seu temps. La seva és una interpel·lació plena de prejudicis tot i que vull
pensar que vostè actua de bona fe i que està preocupada perquè com a política
jove que sóc pugui recórrer un llarg i productiu camí. Entenc i comparteixo que
repenjar-se excessivament en la política per viure no és desitjable per mi ni
per ningú i molt menys per la nostra democràcia.
Les dones polítiques que
vostè descriu certament totes elles són funcionàries. Algunes les admiro com a
polítiques, altres no. La majoria a més treballen dins l’ensenyament, fet que
per mi les honora a totes perquè és una professió difícil. Entenc la seva
dedicació a la política perquè no està escrit que a la vida només hi hagi lloc
per una sola vocació.
Si més no hi ha molts tipus
de professionals que aporten i donen molt servei a la nostra societat que no
han estat mai tan valorats ni reconeguts perquè no exerceixen les professions
clàssiques. La nostra sociologia ha canviat molt i sortosament ara les
especialitats són múltiples i molt variades. M’ha entristit que vostè com molta gent hagi
caigut en el mateix parany antiquat de sempre i que no reconegui més
professions més enllà del funcionariat.
Sóc Llicenciada en
Filosofia, tinc un màster en intervenció i investigació en contexts
multiculturals, un altre becat per la UE en ciències polítiques. També he
cursat el DEA en Sociologia i tinc pendent fer una tesi doctoral que he
sacrificat i aparcat per dedicar-me a la política. La meva il·lusió li asseguro
que és reprendre-la però el servei públic a través de la política m’absorbeix
més de cinquanta hores setmanals. Però no es preocupi, a pesar de la meva
formació i dels sis idiomes que parlo també he tingut temps per cotitzar a la
Seguretat Social durant més de quinze anys. He treballat i estudiat alhora com
molts joves d’aquest país. Malauradament els que venen darrera meu ja no poden
fer ni una cosa ni l’altra, pensa criminalitzar-los a ells també per no tenir
una professió clàssica? Sigui conscient que un 90% de gent jove estaran
condemnats per sempre més a la inestabilitat i precarietat laboral. Jo lluito
des de la política i al carrer per a que això no sigui així.
La meva trajectòria
professional s’ha desenvolupat sempre en la intervenció i investigació de les persones migrades i la
cooperació fins l’any 2009. Certament no sóc funcionària, com tampoc ho són el
95% dels treballadors i treballadores del nostre país i no per això es pot dir
que no tinguin professió. Ara bé, ser funcionari/a no treu que una persona s’acabi
repenjant en el món de la política, en conec molts i moltes que a pesar de
tenir una plaça a l’administració no tenen pas cap intenció de tornar-hi.
Li demano respecte i
confiança en una professional que eventualment exerceix la política i que tot
just acaba de començar i que no té cap interès en allargar la seva experiència
excessivament. Així mateix, és del tot injust que digui que jo he tret profit de
les manifestacions a les que he anat, no va ser aquest el motiu pel qual més de
cent companys/es de partit em van votar democràticament com a candidata ni
tampoc el motiu pel qual m’han votat els més d’onze mil ciutadans/es a les
passades eleccions. Li asseguro que aquest és un llarg i dur procés de
selecció, el més difícil que he realitzat mai. Més enllà de competències
professionals cal tenir competències personals que com vostè, no tothom està
disposat a valorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada