Al cap de poca estona de ser-hi ja m’hi vaig sentir agust perquè no
sabien qui era i em miraven com una més, així hauria de ser sempre. Sense fer
diferències em van convidar a fer pinya en les seues intervencions per aturar
els desnonaments i després d’escoltar els testimonis i les veus trencades pels
abusos d’un sistema bancari despietat, no m’ho vaig pensar dues vegades.
Certament es poden presentar Iniciatives Legislatives Populars,
Propostes de Llei i de Resolució, Mocions, es poden fer preguntes al Govern i
criticar-lo a morir per no respondre deliberadament a un drama tan urgent però
el fet és que cada dia són més les famílies que en perdre la seva feina i en no
poder pagar les seves hipoteques, són expulsades de casa seva amb un deute de
per vida. Si amb això no n’hi ha prou, el banc s’aprofita més i més de la falta
de coneixement legislatiu de la gent senzilla saltant sovint els procediments
administratius per tal de fer-ne un negoci més rodó encara. Les nostres lleis en aquest
sentit protegeixen als bancs però en cap cas protegeixen les persones, ni els
milers de nens/es que queden sense un sostre. A tot això hi podem afegir la
incongruència dels milions de cases que estan buides i sense ocupar ara mateix
al nostre país, quin sentit té tot plegat? Cap!
La setmana passada la PAH va aconseguir aturar el desnonament de l’Edith,
el seu marit i els seus quatre fills
petits, el més gran amb sis anys d’edat. Les iniciatives a nivell polític no
són excloents de la feina que fa la societat civil davant aquesta situació, s’han
de donar ambdues en paral·lel per aconseguir el màxim nombre d’èxits possibles,
però la feina més efectiva clarament la fan les persones que dediquen temps
voluntari a ajudar aquestes famílies.
Si la PAH no existís els bancs encara se’n riurien més de nosaltres
i aprofitarien la nostra ignorància per fer dels drames personals un negoci
milionari, per sort aquesta plataforma
actua com a mediadora entre les famílies i les sucursals bancàries, pressiona i
es planta davant les portes de les cases dels desnonats per evitar que entri la
policia i els faci fora. Les seves úniques armes la seva veu i els seus cossos
encadenats els uns als altres protegint la família davant les porres de
l’autoritat bancària i policial.
És urgent que s’aprovi la Dació en Pagament i que les famílies
puguin entregar la casa al banc quan no la puguin pagar però també és urgent
que el banc cedeixi la mateixa llar a la família amb un lloguer social perquè
no passin ni un dia al carrer, malauradament això sembla que no arriba mai
perquè ni PP ni PSOE, han estat mai per la labor. No hi ha voluntat política i consegüentment
aquest bipartidisme acabarà per matar-nos a tots plegats, fins quan la gent no en
serà conscient de tot això? Malgrat tot,
vull pensar que algun dia sí, el poble de debò, el que és capaç de pensar de
forma col·lectiva i no individual, aconseguirà fer un cop d’Estat a la política
actual.
Mentre la Dació no arriba, és essencial que tothom s’uneixi a la
lluita que hi ha al carrer, a la lluita de la PAH, tots i totes i sou
necessàries per demostrar que la nostra força social sí serveix. Aquestes dones
i homes afectuoses i incansables, les podeu trobar tots els dilluns a les set
de la tarda a prop del Clot de les Granotes i us hi podeu posar en contacte a
través de www.facebook/PAHLleida. Estic segura
que us abraçaran amb la mateixa força amb la que han sostingut totes les
persones que s’hi han afegit dins ara. Gràcies PAH.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada