dimarts, 6 de març del 2012

Gent sense casa i cases sense gent

El primer cop que els vaig conèixer va ser en una de les assemblees de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Lleida. Eren un grup molt heterogeni entre autòctons i immigrants, n’hi havia de ben vestits i vestits a seques, hi vaig reconèixer gent del 15-M i també gent que portava el drama i la por als seus ulls, temença causada per l’amenaça del desnonament.
Al cap de poca estona de ser-hi ja m’hi vaig sentir agust perquè no sabien qui era i em miraven com una més, així hauria de ser sempre. Sense fer diferències em van convidar a fer pinya en les seues intervencions per aturar els desnonaments i després d’escoltar els testimonis i les veus trencades pels abusos d’un sistema bancari despietat, no m’ho vaig pensar dues vegades.
Certament es poden presentar Iniciatives Legislatives Populars, Propostes de Llei i de Resolució, Mocions, es poden fer preguntes al Govern i criticar-lo a morir per no respondre deliberadament a un drama tan urgent però el fet és que cada dia són més les famílies que en perdre la seva feina i en no poder pagar les seves hipoteques, són expulsades de casa seva amb un deute de per vida. Si amb això no n’hi ha prou, el banc s’aprofita més i més de la falta de coneixement legislatiu de la gent senzilla saltant sovint els procediments administratius per tal de fer-ne un negoci  més rodó encara. Les nostres lleis en aquest sentit protegeixen als bancs però en cap cas protegeixen les persones, ni els milers de nens/es que queden sense un sostre. A tot això hi podem afegir la incongruència dels milions de cases que estan buides i sense ocupar ara mateix al nostre país, quin sentit té tot plegat? Cap!
La setmana passada la PAH va aconseguir aturar el desnonament de l’Edith, el seu marit i els  seus quatre fills petits, el més gran amb sis anys d’edat. Les iniciatives a nivell polític no són excloents de la feina que fa la societat civil davant aquesta situació, s’han de donar ambdues en paral·lel per aconseguir el màxim nombre d’èxits possibles, però la feina més efectiva clarament la fan les persones que dediquen temps voluntari a ajudar aquestes famílies.
Si la PAH no existís els bancs encara se’n riurien més de nosaltres i aprofitarien la nostra ignorància per fer dels drames personals un negoci milionari,  per sort aquesta plataforma actua com a mediadora entre les famílies i les sucursals bancàries, pressiona i es planta davant les portes de les cases dels desnonats per evitar que entri la policia i els faci fora. Les seves úniques armes la seva veu i els seus cossos encadenats els uns als altres protegint la família davant les porres de l’autoritat bancària i policial.
És urgent que s’aprovi la Dació en Pagament i que les famílies puguin entregar la casa al banc quan no la puguin pagar però també és urgent que el banc cedeixi la mateixa llar a la família amb un lloguer social perquè no passin ni un dia al carrer, malauradament això sembla que no arriba mai perquè ni PP ni PSOE, han estat mai per la labor. No hi ha voluntat política i consegüentment aquest bipartidisme acabarà per matar-nos a tots plegats, fins quan la gent no en serà conscient de tot això? Malgrat  tot, vull pensar que algun dia sí, el poble de debò, el que és capaç de pensar de forma col·lectiva i no individual, aconseguirà fer un cop d’Estat a la política actual.
Mentre la Dació no arriba, és essencial que tothom s’uneixi a la lluita que hi ha al carrer, a la lluita de la PAH, tots i totes i sou necessàries per demostrar que la nostra força social sí serveix. Aquestes dones i homes afectuoses i incansables, les podeu trobar tots els dilluns a les set de la tarda a prop del Clot de les Granotes i us hi podeu posar en contacte a través de www.facebook/PAHLleida. Estic segura que us abraçaran amb la mateixa força amb la que han sostingut totes les persones que s’hi han afegit dins ara. Gràcies PAH.