Els agricultors/es del nostre país, la ciutadania i els partits polítics, estem força decebuts amb la darrera reforma de la PAC. Per què? Doncs perquè és el mateix que ja teníem i no ens soluciona absolutament res. La nova política agrària torna a primar només els grans agricultors i la gran agroindústria tot oblidant-se dels petits i de les empreses més familiars. Algú creu que de debò els pagesos/es podran sortir de la doble crisi en la que estan immersos/es amb la nova reforma? Per descomptat que no.
Fa un parell de setmanes el Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural... (no sé si em deixo noms), Josep Maria Pelegrí, anunciava el gran consens existent amb la majoria de partits polítics, exceptuant el PP, pel que fa al rebuig a la nova política d’agricultura anunciada per la Unió Europea. El que no explicava el conseller és que les raons per les quals es rebutja la PAC són ben diferents per cada un dels partits convocats. Certament tots estem d'acord amb que la nova reforma no afavoreix l'agricultura catalana però mentre uns apostem per la sobirania alimentària i el respecte pel nostre entorn, els altres continuen veien les propostes de "greenings", és a dir el futur, com una nosa. Sense anar més lluny el conseller amenaçava les empreses ecològiques catalanes amb suprimir el CCPAE http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/18-economia/462867-alarma-entre-les-empreses-ecologiques.html?tmpl=component&print=1&page=
Si més no, la hipocresia de CIU amb els pagesos/es arriba fins a límits insospitats perquè el que no explica al sector és que a la conselleria d’agricultura el mateix govern li ha retallat un 25% del pressupost, més que a qualsevol altre departament, més que a qualsevol altre sector econòmic. Tot això a pesar de ser la conselleria que aplega més responsabilitats diferents (agriultura, pesca, alimentació...) o és que l'alimentació no és la necessitat més important que tenim totes les persones?
Amb aquesta retallada el govern de CIU dóna un clar missatge, òbviament el que vol dir és que en temps de crisi l’agricultura els importa un rave. Seria bo que el sector agrícola comencés a adonar-se’n que amb CIU no ha tingut mai un aliat sinó que com bé deia el conseller Llena, "és la guineu que cuida les gallines".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada