Al Partido Socialista (Obrero) Español li ha caigut la O, s’ha oblidat definitivament dels objectius pel qual fou creat. La defensa dels drets dels obrers/es i el seu benestar, que són alhora el sector més vulnerable del mercat laboral, ja no és un dels principals motors de l’ofici d’aquest partit polític. Diagnosi: els experts/es en gestió d’organitzacions públiques, privades i no lucratives coneixen que quan una entitat perd de vista els objectius per la qual fou creada, aquesta entra en crisi adusta i les opcions que li queden generalment són transformar-se o palmar.
Així doncs si el PSOE ja no correspon als motius pels quals fou organitzat, té dues alternatives: desaparèixer (que no ho farà, ni és bo que ho faci) o bé convertir-se en una altra cosa i deixar de desbaratar els ciutadans/es d’esquerra. Els consultors/es professionals aconsellarien reconduir la crisi a mitjançant diferents mesures com ara la renovació dels seus dirigents, el replantejament dels objectius, l’adaptació de l’organització al context d’actualitat i finalment un canvi de nom i d’imatge (jo dono idees). Ara bé, si el PSOE decideix quedar-se com està proposo que en les seves inicials hi facin desaparèixer l’o d’obrer tot reduint-les a PSE. Tot i que ben mirat també haurien de fer caure l’essa, car el concepte “socialista” també em faria dubtar després de veure la frivolitat amb la que s’han apuntat a fer desaparèixer drets socials i comunitaris en benefici de l’economia. Deixem-
ho en un Partido Español a seques, així no se sabrà qui són ni què fan però tampoc enganyaran ningú.
De ben cert que continua havent-hi una comunitat obrera resignada dins el PSOE que encara creu cegament en les polítiques del ministre Corbacho però a hores d’ara és una comunitat que com l’actual executiva d’aquest partit, en deu conservar poc d’obrera i que tot gaudint de l’època d’esplendor de la nostra economia, van passar a millor vida. És manifest que van virar a una classe mitja alta que duu roba de disseny, això sí, “supermega” alternativa, i viu en pisos super fashions però compte, que estan reformats i són al casc antic (què xuli!) Sigui el que sigui està clar que han desaprès les penúries de les classes desafavorides i en conseqüència ja no consideren important la defensa de la mà d’obra d’una societat industrialitzada, aquesta s’ha convertit en mera estadística que ja no forma part de les seves vides quotidianes d’estrella “mitxelín”.
El conservadorisme amb el que s’està duien a terme la reforma laboral per part del PSOE ens sembla una broma de molt mal gust, definitivament una presa de pèl per tots aquells/es que en el seu dia votaren als malnomenats representants dels obrers/es, els sindicats i els que ens considerem d’esquerres. Sortirem de la reforma laboral facilitant els acomiadaments dels treballadors/es i el contracte temporal, demonitzant els aturats però això sí alegrant la vida dels grans empresaris panxacontents, que tan sols tenen l’objectiu d’acumular capital mentre els demés paguem els seus impostos i les infraestructures que trepitgen. És més, tampoc els exigirem un percentatge de creació d’ocupació, i ara pobrets, que no s’estressin!
No s’invertirà en investigació, no s’ampliarà la insignificant base fiscal que tenim, tampoc hi haurà reformes per al sector energètic, és a dir, no s’exigirà res a les elèctriques que acumulen 5.000 milions anuals de beneficis a costa de l’empobriment i explotació de zones i municipis rurals. No hi haurà requeriments als bancs per incentivar el crèdit a les famílies i a la petita i mitjana empresa, no! Fos pas cas que es desvetllessin del seu agradable son.
Els psoistes es disculparan tot dient que la inèrcia de l’economia mundial és aquesta i que no s’hi pot fer res, que ara toca retallar drets i austeritat per a tots/es, que això és com una gran família (com si en les famílies no n’hi haguessin de pocavergonyes que viuen a costa dels seus parents). També diran que tots els dirigents mundials han pres mesures similars.
El que no els explicaran és que a nivell mundial el que impera és la dreta i els mercats laborals, que España és dels pocs països d’esquerra en condició d'invitat permanent del G20 i una esperança fins i tot per als votants d’esquerra de països més desenvolupats que el nostre. Però el síndrome d’inferioritat del PSOE és tant gran, que en tenir l’oportunitat de donar exemple de valentia aplicant reformes veritablement d’esquerres dins el mandat de la UE, ha preferit abaixar el cap tot dient amén a la Merkel i al Sarkozí.
Però ni ara ni mai no decaiguem, i a cridar ben fort durant la manifestació del 29 tot recordant que les mesures que sindicats i ICV-EUIA proposen no són tan diferents que les que proposava l’actual govern durant el mandat del PP. I és que de fet, dins les propostes transformistes del PSOE, uns quants tallers de recuperació de la memòria, no hi farien nosa.
Així doncs si el PSOE ja no correspon als motius pels quals fou organitzat, té dues alternatives: desaparèixer (que no ho farà, ni és bo que ho faci) o bé convertir-se en una altra cosa i deixar de desbaratar els ciutadans/es d’esquerra. Els consultors/es professionals aconsellarien reconduir la crisi a mitjançant diferents mesures com ara la renovació dels seus dirigents, el replantejament dels objectius, l’adaptació de l’organització al context d’actualitat i finalment un canvi de nom i d’imatge (jo dono idees). Ara bé, si el PSOE decideix quedar-se com està proposo que en les seves inicials hi facin desaparèixer l’o d’obrer tot reduint-les a PSE. Tot i que ben mirat també haurien de fer caure l’essa, car el concepte “socialista” també em faria dubtar després de veure la frivolitat amb la que s’han apuntat a fer desaparèixer drets socials i comunitaris en benefici de l’economia. Deixem-
ho en un Partido Español a seques, així no se sabrà qui són ni què fan però tampoc enganyaran ningú.De ben cert que continua havent-hi una comunitat obrera resignada dins el PSOE que encara creu cegament en les polítiques del ministre Corbacho però a hores d’ara és una comunitat que com l’actual executiva d’aquest partit, en deu conservar poc d’obrera i que tot gaudint de l’època d’esplendor de la nostra economia, van passar a millor vida. És manifest que van virar a una classe mitja alta que duu roba de disseny, això sí, “supermega” alternativa, i viu en pisos super fashions però compte, que estan reformats i són al casc antic (què xuli!) Sigui el que sigui està clar que han desaprès les penúries de les classes desafavorides i en conseqüència ja no consideren important la defensa de la mà d’obra d’una societat industrialitzada, aquesta s’ha convertit en mera estadística que ja no forma part de les seves vides quotidianes d’estrella “mitxelín”.
El conservadorisme amb el que s’està duien a terme la reforma laboral per part del PSOE ens sembla una broma de molt mal gust, definitivament una presa de pèl per tots aquells/es que en el seu dia votaren als malnomenats representants dels obrers/es, els sindicats i els que ens considerem d’esquerres. Sortirem de la reforma laboral facilitant els acomiadaments dels treballadors/es i el contracte temporal, demonitzant els aturats però això sí alegrant la vida dels grans empresaris panxacontents, que tan sols tenen l’objectiu d’acumular capital mentre els demés paguem els seus impostos i les infraestructures que trepitgen. És més, tampoc els exigirem un percentatge de creació d’ocupació, i ara pobrets, que no s’estressin!
No s’invertirà en investigació, no s’ampliarà la insignificant base fiscal que tenim, tampoc hi haurà reformes per al sector energètic, és a dir, no s’exigirà res a les elèctriques que acumulen 5.000 milions anuals de beneficis a costa de l’empobriment i explotació de zones i municipis rurals. No hi haurà requeriments als bancs per incentivar el crèdit a les famílies i a la petita i mitjana empresa, no! Fos pas cas que es desvetllessin del seu agradable son.
Els psoistes es disculparan tot dient que la inèrcia de l’economia mundial és aquesta i que no s’hi pot fer res, que ara toca retallar drets i austeritat per a tots/es, que això és com una gran família (com si en les famílies no n’hi haguessin de pocavergonyes que viuen a costa dels seus parents). També diran que tots els dirigents mundials han pres mesures similars.
El que no els explicaran és que a nivell mundial el que impera és la dreta i els mercats laborals, que España és dels pocs països d’esquerra en condició d'invitat permanent del G20 i una esperança fins i tot per als votants d’esquerra de països més desenvolupats que el nostre. Però el síndrome d’inferioritat del PSOE és tant gran, que en tenir l’oportunitat de donar exemple de valentia aplicant reformes veritablement d’esquerres dins el mandat de la UE, ha preferit abaixar el cap tot dient amén a la Merkel i al Sarkozí.
Però ni ara ni mai no decaiguem, i a cridar ben fort durant la manifestació del 29 tot recordant que les mesures que sindicats i ICV-EUIA proposen no són tan diferents que les que proposava l’actual govern durant el mandat del PP. I és que de fet, dins les propostes transformistes del PSOE, uns quants tallers de recuperació de la memòria, no hi farien nosa.
1 comentari:
Quantes lletres ja li han caigut a ICV? No és partit, ni club ni associació, és "iniciativa" el mateix nom que podria adoptar un grupuscle neonazi, o un grup d'empresaris. Conserva la C "històrica" per tal que ningú pensi que són d'un altre món. I li han afegit la V de verds, que no vol dir res. Ja sé que no servirà de gaire que et digui que feu pena. No et molestis en intentar contestar, no tornaré a entrar al teu blog (hi he caigut per casualitat)i tant me fa si no el publiques, només que em dol que ataquessis al partit al qual heu ajudat a governar durant aquests darrers anys. Com si no hi tinguessiu cap responsabilitat. No et demanis perquè de tants pocs comentaris que rep el teu blog n'hi ha un de tant cru: jo era militant del PSUC.
Publica un comentari a l'entrada