És el primer cop que
assisteixo a una Assemblea d’ICV, assemblees del meu partit n’hi ha moltes a
diari arreu de Catalunya però per no confondre’ns en donem un altre nom ja sigui
consell intercomarcal, comissió executiva, consell nacional etc... totes solen
ser obertes a tots els afiliats però és important que el temps dels i les militants
(que és voluntari) i els recursos econòmics condeixin alhora de treballar i per
això cal fer-ho organitzadament i amb intel·ligència. Òbviament no hi podem ser
pas tots i totes en tot moment.
Aquesta 10a Assemblea ho era
en majúscules perquè hem canviat estatuts, òrgans, objectius polítics, gestió,
representacions i càrrecs entre moltes altres
qüestions. Amb tota transparència puc dir que la trobada a Viladecans (flanc
més àlgid de la resistència contra l’Eurovegas), ha anat d’allò més bé, hagués
pogut ser diferent i no seria d’estranyar en els temps que corren, però la
calma i la serenitat amb la que es fan els canvis en el marc d’aquest partit és
francament envejable per qualsevol altra organització sigui política o no (i n’he
format part d’unes quantes).
Si això és així és gràcies en
part, a la manera de fer dels responsables sortints com han estat Joan Saura,
Jordi Guillot, Imma Mayol, Francesc Pané, Jaume Bosch... i tants d’altres que
han aguantat estoicament al capdavant en organitzacions nacionals i
territorials com la de Lleida, gent que deixa pas a les noves generacions i que
amb tots els seus defectes però també amb les seves virtuts han sabut
transmetre serenitat, generositat i humilitat per sobre de qualsevol altra manera
de fer. Aquesta és la marca del partit, el segell que portem: discussió i debat
a dojo, però mai esclata ni la ira ni la gelosia. Generalment el que es deixa
dominar per aquests sentiments negatius tard o d’hora acaba per agafar un altre
camí perquè la marea verda i roja d’ICV és sòlida i sap encaixar tota la seva
diversitat d’opinions, de gènere, d’edats, de tendències, de territoris, de
cultures, de llengües... el respecte per la nostra heterogeneïtat i diversitat
i prendre-ho com a riquesa més que no pas com a barrera, ens fa més fortes i
més sàvies sens dubte.
La desfilada de les persones
d’arreu del planeta que han vingut a veure’ns, a compartir les seves
experiències, i que hem pogut escoltar han estat un autèntic luxe: 904 delegats i delegades del
conjunt d'agrupacions territorials d’ICV a més de representats de formacions
polítiques d'arreu de l'Estat, d'Europa i de Llatinoamèrica com IU, Iniciativa
del poble valencià, la Chunta Aragonesista, Iniciativa Balears, l'Espazo
Ecosocialista Galego, Equo i Aralar, Partit Verd Europeu, Sinistra Ecologia e
Libertá, Syriza, Alianza País d'Equador, Partit dels Treballadors de Brasil i
del Frente Amplio d'Uruguay, sindicats i moviments
socials autòctons. Però el que suposo ens ha fet tots més il·lusió, pel que
representa i perquè marca un abans i un després dins la nostra història com a
partit: Arcadi Oliveres. Saliveu? Doncs ja sabeu el que heu de fer en properes
ocasions.
A ICV i en altres
organitzacions si bé recordeu, abans de les eleccions autonòmiques ja es començava
a parlar de la necessitat d’un nou procés constituent, de canviar-ho tot emmirallats
en Islàndia. Ja fa mesos (i algun any!) que en el si del nostre partit anem
cuinant tot un munt de canvis interns i ens preparem per abandonar els
corporativismes, per passar a formar part d’una altra massa social. D’un nou
PSUC si voleu més modernitzat i adaptat als temps que corren. Un front d’esquerres
on hi pugui caber ICV, la CUP, Revolta Global, els moviments socials com el 15M
i la PAH, les entitats de territori, els i les desencantades del PSC i d’ERC,
la gent de base catalana i la castellanoparlant d’esquerres (que sol ser la més
desafavorida). Hom que vulgui ser part reactiva i activa d’aquest nou procés constituent
que endegarem per guanyar el nostre Estat propi i la Justícia Social des de
tots els racons de la nació.
Ja no ens valen les reformes
ni els pedaços, no ens valen les manies i les fixacions pels matisos. Hi ha
massa patiment en joc. ICV ha mogut fitxa i aposta clarament pel front comú d’esquerres,
la revolució pacífica sense reformismes. Canviem-ho tot de baix cap d’alt. Som-hi?
