STOP Corruption!

Cada cop són més el casos de corrupció que taquen els partits polítics i càrrecs electes de Catalunya. La corrupció ja no és cosa només del PP al País Valencià sinó que a Catalunya mica en mica cada cop que estirem la manta, aquella amb la que amenaçava el president Pujol, la porqueria va sortint arreu. Bé, no sé si és que l'estirem o és que la manta és tan plena per sota que ja vessa la brutícia pels costats i es fa impossible tapar-la.

N'hi ha que es pensen que tots som iguals i no m'estranya veient la impunitat judicial i la impunitat a les urnes que embolcalla als corruptes com si fossin tocats per gràcia divina. Aquí teniu a CiU, implicat en quatre casos de corrupció (Palau, Adigsa, Crespo i ITVs) i que torna a ser el partit més votat a pesar dels escàndols. Alegria!

Aquesta permissivitat judicial sumada a la dels privilegis de sous vitalicis òbviament ens resten credibilitat a tots plegats, a aquells que intentem fer les coses bé i no em cobrat mai res fora del que toca, també. I n'estem tips, tips de presentar una Llei de Transparència que en comptes de generar consens entre els partits polítics, és rebutjada per una majoria parlamentària una vegada i una altra. No hi ha res més absurd que un partit o un mateix demani ser fiscalitzat i controlat i li diguin que no cal!

Per altra banda quan ens trobem davant d'una operació com la Mercuri a l'Ajuntament de Sabadell, protagonitzat per Bustos del PSC, o bé el cas Pretòria al 2009 que també taca el mateix partit, la pròpia organització política infectada, en comptes d'apartar els polítics en qüestió, el que fa és defensar-los cegament. Perquè saben que difícilment hi haurà represàlies.

No obstant el que fa la societat civil és oblidar i mirar cap a una altra banda, es resigna i s'endinsa de nou a la bassa d'oli catalana, la que fa veure que aquí no passa res. Però passa que en continuar donant credibilitat a aquestes forces polítiques i no castigar els casos de corrupció, ens quedem estancats en una democràcia tercermundista, més semblant a un sistema bananer que blinda privilegiats que a una societat igualitària i avençada políticament. Un sistema caòtic i desendreçat, cada cop més lluny de la societat que somiem i que voldríem. I d'aquí ve que al final tots fem cap al mateix sac i d'aquí també en ve, en bona part, la desafecció política i la manca d'interès de la societat civil per participar en la vida pública dels seus ajuntaments, consells comarcals o governs. És com un cercle viciós que no s'acaba mai, a més desafecció menys control per part de la ciutadania, a menys control més corrupció i llibertat per als corruptes. I així anar fent...

En realitat hi ha cura, hi ha mesures per evitar la corrupció política i sembla que al sud d'Europa aquestes mesures triguen molt a aprovar-se, a tenir consens entre els partits. Quan a les institucions els partits petits no som escoltats, necessitem la mobilització del carrer, necessitem molts 11S, 14Ns, en aquest cas en necessitaríem un contra la corrupció política i empresarial. Fixem-lo al calendari, de ben segur ens faria més profit que no pas segons quina festa hispànica o religiosa. Volem dies temàtics que reivindiquin i recordin, jornades que diguin prou a la presa de pèl dels partits majoritaris i dels seus benefactors. Veient com defensen els seus cada cop que hi ha un cas de corrupció tothom acaba per pensar que el partit és la casa que els fortifica, La Cosa Nostra. El dia contra la corrupció podria ser el mateix jorn en en que van ordenar la presó per Felix Millet, un joiós 17 de juny. És una idea.

Però abans de que arribi aquest dia, n'hi ha que procurarem tornar a insistir en un pacte contra la corrupció i en una llei de transparència que entre altres mesures permeti una fiscalització del finançament públic i privat de tots els partits polítics, i que els comptes dels mateixos siguin clars i públics. En aquest cas també caldria una tipificació penal del finançament irregular per castigar aquells partits que reben verderols d'anònims i empreses a canvi de fer lleis a la seva mida. També seria interessant la publicació de la condonació de deutes a les formacions polítiques i la regulació de les plusvàlues urbanístiques per evitar que s'usin per afavorir interessos privats. Què estrany que a nosaltres La Caixa no ens hagi perdonat mai res! Què poc ens estima... sobretot quan oficiem el seu desnonament simbòlic en plena campanya.

I és que no senyors/es, no som tots iguals, hi ha partits que no portem cap imputat a les llistes per casos de corrupció ni hem tingut cap història que s'hi assembli. El pitjor del cas és que per escriure això que avui escric demà podria rebre de valent però n'estic tan tipa de no poder respirar dins del meu país que ja en tinc prou, que vinguin que els espero aquí asseguda. Cada dia serem més els que no tindrem cap vergonya ni por de ser amenaçats pel fet de sortir a dir prou i dir-los a aquells que han estat imputats en trames de corruptela o bé condemnats, que pleguin! Com més serem, més difícil serà seguir-nos i amenaçar-nos a tots plegats. Així és com es donen els canvis socials.