És possible que la davallada d’ICV en part fos merescuda, certament només qui governa s’equivoca, qui no ho ha fet mai, no es podrà equivocar mai. ICV va tenir errors al territori que hi van ajudar però francament la ponderació d’aquests errors van tapar amb escreix la gran majoria d’encerts impulsats pel Departament de Medi Ambient i Interior. Encerts que passaven per augmentar l’habitatge social i fer-ne una llei o endreçar els PEIN i espais naturals de la nació com no ho havien estat abans. El codi ètic de la policia era imprescindible per evitar càrregues repressives, així com les càmeres a les comissaries. Com a dona valoro a més la feina feta amb el protocol de prevenció de violència masclista. De tot això que va ser tan criticat i que amb el temps s’ha vist tan necessari, ja res en queda amb l’actual Govern.
Després de tot
però les perspectives són bones, doncs en aquesta curta legislatura i un cop
feta la renovació interna i els DAFO’s corresponents, l’afiliació a ICV s’ha incrementat en més d’un
20%, a més, la presència de la coalició al carrer ha estat constant, al costat
de moviments socials i de la gent que pateix, també impulsant nous moviments
unitaris si calia. Val a dir a més que molts dels nostres militants fan part
d’alguna entitat social i comparteixen la seva militància amb ICV.
ICV ha fet en
aquests dos anys un treball continuat al territori amb els conflictes
mediambientals, empresarials i socials com ara el tancaments de CAPs, la
privatització de serveis hospitalaris, les participacions preferents, els desnonaments,
els sometents i els permisos per a plantes de biomassa insostenibles que ICV ha
portat al Parlament de Catalunya en forma de Propostes de Resolució o
preguntes. No teníem diputat però amb l’oficina parlamentària al carrer hem fet
de transmissor i hem donat veu a aquests problemes i inquietuds que
moltes organitzacions i plataformes del territori han demanat a la coalició. Hem
donat resposta a totes les peticions que les entitats i les persones del carrer
ens han fet però també hem anat a buscar-les encara i que no ens hagin trucat.
A voltes (poques) aquestes propostes han acabat sent aprovades per unanimitat,
d’altres hem aconseguit que el Govern se senti vigilat i es replantegi
malifetes i massa sovint se’ns ha ignorat, però això és el que implica no tenir
majoria parlamentària. Treballar a ICV és un treball de picar pedra, de formigueta
i de constància per al que cal tenir un tarannà i una fe especials. A
diferència d’altres partits, tenim una experiència notable en l’activitat
parlamentària i en la gestió de conflictes al territori que ens garanteix una
continuïtat de la feina i una estabilitat. Ara mateix som el veritable vot útil
d’esquerres, oberts a totes les coalicions possibles tant dins com fora del
Parlament i aspirant a fer un gran front d’esquerres on hi càpiga tothom i on
si cal, renunciarem al nom com ha fet amb Bildu.
En temes de
sobirania nacional la postura és molt nítida, ICV deixa molt clar el dret a
l’autodeterminació i hem estat punta de llança al Parlament amb la nostra
proposta de realització de consulta autodeterminista. Proposta a la que CiU no es
va comprometre a acomplir durant la legislatura que ve. Hem estat coherents i
hem seguit la tradició històrica del PSUC que sempre des de la seva creació ha
defensat el dret a l’autodeterminació com a dret irrenunciable d’un poble que
se sent sobirà. Lamentem així la indeterminació del PSC tan pel que fa a la
manca de discurs d’esquerres com en la seva “fluixera” nacional ja que encara
actualment es troben en una confusió interna que traslladen al seu electorat.
Ros i Pere Navarro juguen i jugaran el doble joc nacional durant aquesta
campanya, fet que em sembla poc seriós i ambigu. Podria entendre un doble joc
en qüestions de territori però mai en un tema tan important i cohesionat com ha
de ser el nacional. Catalunya necessitat Estat propi i recuperar el màxim de
competències, així com garantir els drets socials i la dignitat de les persones
que hi viuen (tan si hi treballen com si no senyor Pujol).
El programa d’ICV
encara no es tancat i l’obrim per a que hi participi el màxim de persones
individuals així com entitats del territori. El programa també es basa en les
jornades que ICV va fer durant la passada primavera anomenades Iniciativa
Oberta en la que hi van participar més de vint entitats lleidatanes diferents i
que treballen l’eix nacional,
l’alternativa a una economia neoliberal, l’alternativa a les polítiques de
destrucció de l’Estat del Benestar i la nova política. Entenent aquesta darrera
com una nova forma de fer política amb més participació vinculant i amb més
transparència, que lluiti d’una manera definitiva contra la corrupció.
En aquesta
darrera legislatura, ICV ha estat l’única força d’esquerres que ha fet oposició
real al govern de CiU al Parlament i que no s’ha cansat de denunciar en cap
moment les polítiques ideològiques de desmantellament, ben al contrari. Ni ERC
ni PSC, han estat al nostre costat durant aquests dos anys de ruïna social i no ho han fet perquè esperaven créixer
electoralment aproximant-se cada cop més a les polítiques de centre-dreta. És
possible que el creixement d’ICV sigui lent però és més estable i fidelitza el
seu suport, doncs tenim clar que quan s’abandona l’eix d’esquerres o el
nacional i s’és incoherent amb un mateix per electoralismes, les patacades tard
o d’hora arriben.
