Tot just després de l’Aplec i amb cara de ressaca, els
que encara mantenim el privilegi de tenir una feina, hem anat a treballar, amb un
cansament més acusat que el del divendres segurament. Per desvetllar-nos però,
ni cafè ni punyetes, res més efectiu que agafar el Segre per seguir la vida i
miracles d’Àngel Ros.
Així mentre la setmana passada el veiem entaforat en una
avioneta, aquesta cop l’hem descobert assegut al costat del Bisbe amb una vara
a la mà, posant per sobre el protocol abans que els valors de la laïcitat o el que li pertoca a una institució pública d'aquest país que es declara constitucionalment aconfessional. El paer en cap ha quedat ben retratat com a conservador
catòlic que és, ja que a pesar de que el PSOE ha fet per primer cop des de fa
anys un moviment d’esquerres, el nostre Alcalde no s’hi ha volgut sumar, i ara diu
que no presentarà ni recollirà cap moció per a que l’Església pagui l’IBI ni
altres taxes que li correspondria com un contribuent més de l’Estat. Després
ens faran creure que no tenim diners a l’administració i que ens hem d’estrènyer el
cinturó!
El 31 de desembre es va fer efectiu el Reial Decret per augmentar
l’IBI a la ciutadania posant-hi l’excusa de la crisi de rerefons però això no
és així per a l’Església catòlica, la qual probablement sigui el propietari
immobiliari més important del país, més que algunes empreses de la construcció.
Les institucions eclesiàstiques a més, gaudeixen de la mateixa prestació de serveis
públics i es ben sabut que ara mateix els ajuntaments estan patint les
conseqüències d’una baixada d’ingressos important que no els permet sufragar
les dificultats econòmiques que avui pateixen moltes famílies. No voler-li
cobrar l’IBI a l’Església catòlica davant la política d’austeritat que patim
per part del PP i de CIU, és un insult a la ciutadania d’aquesta ciutat.
Amb el cobrament de l’IBI a l’Església es calcula que es
podrien recaptar més de 3.000 milions d’euros arreu de l’Estat, som conscients
de quants quiròfans, CAPs i serveis sanitaris s’haguessin pogut mantenir amb
tres mil milions? És només un exemple per no parlar de l’educació i dels
centres escolars.
En primer lloc cal instar al Congrés dels Diputats a que dins
la Llei d’Hisendes Locals suprimeixi el punt on s’eximeix de l’IBI a l’església
catòlica i altres confessions religioses, les quals tot i que no solen ser propietàries
dels seus locals, també han de pagar, per descomptat. El mateix han de fer els
partits polítics que són propietaris de béns i immobles, contribuint amb la
part que els correspon i d’una manera escalonada, a l’administració pública de
tots. Que cadascú pagui en funció del que té i si hi ha una institució que té i
molt en aquest país, no és ni més ni menys que l’Església catòlica.
També seria necessari que el senyor Ros, demani a l’Estat que es deroguin els acords amb la Santa Seu,
especialment i en aquest cas el d’Assumptes Econòmics i que la Paeria elaboriés un cens dels béns i immobles rústics i urbans que estan censats i registrats a
nom de l’església catòlica i altres confessions i així, avaluar el
cost que suposa per als lleidatans/es que aquestes institucions no estiguin pagant el que els pertoca.
Senyor Alcalde, m’és igual si li porta la contrària al
seu partit “suposadament” laic però el que no m’és igual és que les seves
creences religioses i particulars estiguin interferint en la presa de decisions
que han d’afavorir el conjunt de la ciutadania de Lleida. Primer de tot els
ciutadans/es i després la seva fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada