“El vel. me l'imposo jo"

Naïma és una de les poques dones procedents de l’Aràbia Saudita residents a Lleida, és llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat d’El Caire i ha realitzat un màster en Relacions Internacionals a la Universitat de Gènova. Fa tres anys quan es va casar amb Khaled, un Egipci propietari d’una cadena de Halals de la nostra ciutat, va decidir fer ús del vel integral. Conscientment llençà els luxes i els cosmètics a la paperera, per dedicar-se a cultivar la ment i l’esperit a través de la religiositat, tot renunciant alhora al contacte directe amb altres persones desconegudes i renunciant molt especialment a evitar qualsevol senyal amistosa o sexual per part de cap home que no fos el seu espòs.
Naïma era conscient que la seva decisió li comportaria problemes amb el marit, perquè ell no és partidari de l’ús del vel integral. A Egipte la gran majoria de dones no l’utilitzen, i per tant, ell no hi està avesat ni per tradició ni per cultura: el considera absolutament inapropiat. Khaled estava enfadat i confús, volia animar la seva dona a treure-li aquesta esbojarrada idea del cap però abans que pogués fer cap pas, el seu propi germà havia anat a veure’l a casa escridassant-lo: “Khaled, per què ho fas això? Per què li prives la llibertat a la teva dona d’aquesta manera?”. I així és com la decisió privada d’una dona sense tenir en compte l’opinió del seu marit, es convertí en una problemàtica estesa a tota la família. Posteriorment s’hi involucrà tot el barri, per passar després a ser un tema municipal i finalment, una qüestió d’Estat.
Hi ha molt de pervers en tots aquells discursos conservadors de la dreta i alguns partits d’esquerra dubtosa, quan surten en defensa de la prohibició de l’ús del vel integral (mal anomenat pel mitjans i la ciutadania, “burka”). Segons el partidaris de prohibir l’ús d’aquesta peça, la raó majoritària és la igualtat de gènere i el respecte per la llibertat de la dona. Essent així, dins la mateixa llibertat femenina, no hi hauríem d’incloure el dret de les dones a decidir sobre la seva roba, sigui la seva una decisió encertada o no? Qui posaria la mà al foc per dir que aquestes usuàries del vel integral (una ínfima minoria) han estat forçades? Després d’haver conversat amb diverses dones tapades de cap a peus, amb una formació acadèmica similar a la meva, jo no la hi posaria, la mà al foc.
Prou d’hipocresia. Als contraris de l’ús públic del vel integral, ben poc els interessen les històries que hi ha darrera del vel de cada dona, ni què l’ha portat a decidir utilitzar-lo. Aquells que apel•len a les llibertats de les dones en la prohibició de l’ús del vel integral són els mateixos que es manifesten contra la interrupció voluntària de l’embaràs, i si els destapem, veurem que no és sinó una manera de dissimular sense gaire èxit l’autèntic motor que els impulsa al debat i a les mocions municipals: la islamofòbia i el seu rebuig cap a la comunitat musulmana en totes les seves expressions. Sobre la xenofòbia contra musulmans podem trobar-ne molts estudis, i també partits polítics com Plataforma per Catalunya. En canvi, sobre les dones obligades a dur el vel integral a Occident, d’estadístiques ben poques.
Davant la ignorància, el millor que podem fer es tractar aquestes dones amb respecte, és a dir, no ser paternalistes sobre les seves decisions. El paternalisme és una altra manera de mirar-les com a éssers inferiors que necessiten ser tutelats per l’Estat. En tot cas si tenim indicis clars de que es tracta d’una imposició, no farem diferències amb altres casos de violència masclista, ho haurem de denunciar, com faríem amb qualsevol dona de la qual en visualitzéssim signes evidents de maltractament. Al cap i a la fi, les coses no són tan complicades, les fem complicades quan hi afegim sentiments ocults.