Manifest a favor dels homes

Hi ha certes relacions dogmàtiques entre la intel•lectualitat mediàtica i els mitjans que no m’agraden gens, una d’elles és que els i les articulistes hagin d’escriure segons època de l’any i esdeveniment de la setmana, és a dir, si ara va de braus, tots a parlar de braus i si va de la dona treballadora, tots enlairem les plomes en defensa del feminisme més revolucionari. No puc fer-hi més, no m’hi sento còmoda en aquests adreçadors mediàtics. Així que tenint en compte que som als volts del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, m’he decidit a donar el tomb a l’assumpte. Avui va d’homes.
No tremoleu ni espereu trobar en aquest manifest una crítica irònica o sarcàstica cap a les actituds, els comportaments i les tradicions dominants del gènere masculí. En tot cas si busqueu bastonades no en trobareu cap, doncs avui m’he entestat en donar les gràcies, és clar que no sé si en els meus agraïments tots els homes hi podran trobar el seu lloc. Si no és així, és possible que sigui per que encara no formin part d’aquest conjunt meravellós d’homes que sí existeixen i no són de cap altre planeta. Són homes que han vist clar que la transformació de la societat quant a sexismes només serà possible amb la seva pròpia implicació. Així que noies, s’ha acabat això de fer actes i més escrits de les dones per a les dones, els homes en són i han de ser partícips, doncs ells també pateixen les conseqüències d’aquests rols desfasats. Enlairo la meva ploma per vosaltres, homes, i apunto contra el teclat:

Agraeixo la tasca i la valentia de tots aquells homes que heu sabut entendre la necessitat de crear una nova masculinitat, i deixar de banda el model de mascle violent i arrogant carregat d’un excés de testosterona absurda.

Agreixo que hi hagi homes sensibles i ploraners que hagin volgut fer aflorar els sentiments, els quals se'ls ha obligat a amagar però que tot i el que els dictaminava el si de la societat, han plorat sense embuts i han expressat els seus sentiments davant altres homes i en públic

Agraeixo als homes que teniu cura dels vostres fills i famílies, els que procureu que no els falti de res, els que no heu dubtat a col•locar-vos el davantal, agenollar-vos per netejar i així assegurar no només els drets més bàsics de sustent sinó també els drets afectius, tot ensenyant valors d'igualtat

Agraeixo als homes que en el transcorregut de la nostra incorporació al mercat laboral, lenta i plena de resistències de sectors masculinitzants, heu sigut pacients i ens heu sabut trametre amb delicadesa els vostres coneixements i experiències

Agraeixo que hi hagi homes que saben com estimar les seves parelles amb tendresa, amb dedicació, amb honestedat i lleialtat, per sobre del que els rols masculins animats per la publicitat consumista subscriuen

Agraeixo als homes que ens encoratgen i són conscients de que aquesta lluita per la plena igualtat de tracte encara no està acabada i que dediquen el seu temps i esforços a l’empoderament de les dones i a la transformació de la masculinitat caduca

A tots us vull continuar animant en aquesta difícil i brava tasca de destrucció dels rols sexistes que durant milers i milers d’anys han imperat en la nostra cultura. És evident que el canvi ha estat molt gran des de principis del segle passat si més no el camí encara és llarg i auster, hi haurà resistències per part de molts homes i dones, hi haurà resistències religioses, polítiques i corporativistes, però amb la vostra implicació i la suma de futures implicacions, tot serà més fàcil. A tots, moltes gràcies.