El passat 21 de febrer llegia un article del senyor Eric López en un mitjà territorial titulat “La veritat sobre la N240”. D’entrada, si un se sent en possessió de la única veritat possible hom pot malfiar i de fet, en llegir-lo, m’adono que el contingut és poc rigorós i menys versemblant encara, a l'inrevés del que l'enunciat vol fer creure.
Per ser rigorosos i no caure en les rivalitats innecessàries és important fer cap a l'hemeroteca que és el que han fet les entitats que han estudiat i reclamat l'alliberament del peatge de l'AP2. Gràcies a la seva feina en aquest article puc resumir cronològicament un seguit de fets contrastats que demostren com els càrrecs territorials, però també el senyor Eric López, van començar reivindicant el rescat del peatge “com a mesura més econòmica, senzilla, ecològica i neta” i com després de que Santi Vila s'agenollés davant els interessos d'Abertis, aquests canvien d'opinió i acaben per demanar el desdoblament.
En definitiva el guirigall de veus i demandes a destemps demostren que l'alliberament per alguns ha estat defensat de forma populista però en realitat no se’l creien.
Feia un bon dia de maig (2012) quan el senyor Mir, alcalde de les Borges, feia declaracions apostant pel peatge gratuït de Lleida a Borges com a mesura provisional a qui Fomento li va respondre amb un compromís genèric per reduir la sinistralitat (sense acotar cap temporalitat).
El mes de juny d'aquell mateix any l'Ateneu Garriguenc i Conca 22publicaven un estudi on es demostra que l'alliberament del peatge suposa un estalvi de 175 milions enfront la construcció del mateix tram de l'autovia A-27. Estudi recolzat pel senyor alcalde. De fet a rel de l'estudi ell amplia l'aposta un bocí més per alliberar el peatge entre Montblanc i Lleida, concretament l’alcalde deia: “des del govern treballarem per aconseguir que l'autopista s'usi com una via ràpida lliure de peatge”.
Veient que tot i els pronunciaments les negociacions per rescatar el peatge eren lentes o inexistents, un mes després la Diputació de Lleida, al costat dels municipis reivindicaven la construcció de les rotondes per reduir la sinistralitat (sense reclamar l'alliberament). Els alcaldes de les diferents poblacions afectades es reunien a les Borges per reclamar mesures urgents a Foment que no arribaven mai i demanen uns dies més tard reunir-se amb la ministra.
A l'octubre del mateix any, una servidora que era diputada d'ICV-EUiAdemana als càrrecs locals que no es fessin enrere amb la seva demanda d'alliberament del peatge ja que és la solució més racional a tots els problemes de la N240. Com que poc importava el que deia la «verda» en aquells moments els alcaldes, que no es posaven d’acord, decideixen demanar actuacions «amb contundència» a l'Estat, sense especificar quines, i finalment la Subdelegada del Govern rep l'alcalde a finals del 2012.
Al 2013 continua morint gent a la N240 i altres queden greument ferits mentre el trànsit per l'autopista cau a nivells de 1990 i es queda al 25% del seu ús potencial i llavors sí, un acte multitudinari va sortir amb força als mitjans, amb manifest inclòs, per demanar l'alliberament del peatge. Fins a una setantena d'institucions, entitats i empreses tarragonines i lleidatanes van oficialitzar el seu suport a la declaració de Montblanc i l'Ajuntament de les Borges aprova el contingut del manifest com a moció al ple. Per fi, tots junts per l'alliberament. Interior recolza la plataforma d'alcaldes afectats i el president de la Diputació de Lleida parla de la «carretera de la vergonya». La Generalitat es compromet a negociar amb Foment «solucions» per a la sinistralitat i fins al gener 2014 la plataforma «Prou Morts a la N240» continua sumant adhesions. Oli en un llum.
Al febrer del 2014 les institucions i les entitats tornen a aplegar-se en un acte on representants institucionals, del teixit econòmic i associatiu exigeixen la immediata gratuïtat del peatge i el posterior rescat. L’acte va estar conduït pel pilot Isidre Esteve i per cert, el seu organitzador, el senyor Eric López, es va oblidar de convidar ICV, no obstant m’hi vaig presentar. A l'alliberament del peatge també s'hi van sumar els tres senadors lleidatans de CiU titllant l'autovia de “dilapidació de recursos”.
Malgrat tot en aquest país a ningú se li escapa que els interessos d'Abertis són molt forts i passen per sobre dels ciutadans pel que molts càrrecs allà presents van fer allò de «on ara diu blat, ara diu ordi», quan poc temps després el conseller Vila anunciava un acord per impulsar les autovies i bonificar el peatge. Enric Mir, en un moment amnèsic sobre les seves demandes de l'alliberament es va aplanar davant el conseller i va mostrar «la seva satisfacció» pel principi d'acord amb l'Estat per desdoblar la N240. L'Ateneu Popular Garriguenc i Conca22 van considerar que la proposta anunciada pel conseller Santi Vila era un malbaratament i un despropòsit.
En aquells moments de perplexitat per als que sí reclamàvem l'alliberament perquè ens ho crèiem i perquè ho volem com una solució definitiva, era febrer de 2014 quan vaig fer una pregunta oral durant el Ple del Parlament (consultable en vídeo) al mateix conseller i vaig presentar diferents esmenes per exigir l'alliberament, les quals, em van ser rebutjades pel PSC (uns altres que despisten).
Finalment un mes abans de les eleccions generals, Foment es compromet a incorporar el projecte de desdoblament als PGE 2016 a demanda (en un altre moment amnèsic de les peticions fetes de l'alliberament) dels Alcaldes de les Borges i Juneda. El 25 de gener d'aquest any Foment inicia les obres de la rotonda de Margalef per 619.399€. Ningú s’oposa a les rotondes però les entitats socials del territori, els transportistes, els agricultors i ecologistes recolzats per en Comú Podem i ERC reclamem sense vacil·lacions l’alliberament.
En canvi PSC, C’S, CiU i el PP a la Paeria ja han presentat esmenes a la moció del Comú per demanar al Govern espanyol agilitzar el desdoblament. Mentre tant les xifres dels beneficis d'Abertis es publiquen cofoies als TN, les de les constructores també. Abertis ha triplicat durant l'any 2015 obscenament els seus beneficis amb 1.880 milions mentre la solució per als morts i accidentats de la N240 encara es preveu molt lluny, sobretot si hem d'esperar a la construcció de l'autovia.
