tag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post4968016271451472457..comments2017-09-10T21:41:52.431-07:00Comments on Transgressions Territorials i Internacionals: La del pot petit, és la bona confituraSarahttp://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-17308799285310268822010-09-08T18:43:34.361-07:002010-09-08T18:43:34.361-07:00Teoricamente es posible, pero los romanos decían q...Teoricamente es posible, pero los romanos decían que había que cambiarlo todo para que nada cambie. Amo este pequeño gran país, pero no estoy segura que el tamaño condicione para bien todos los aspectos, sobre todo los sociales por ejemplo Suizacon sus 41.290 km² bien administrados (obviemos el tema paraíso fiscal), el país perfecto pero sólo para los que tienen un poder adquisitivo que debería dar verguenza. Sólo en 1971, se expresaron dos tercios del electorado masculino a favor del sufragio femenino, permitiendo por fin el ejercicio de los plenos derechos políticos a sus copaisanas y tienen lo que se llama democracia directa. Creo que Catalunya con sus 32.114 km2 lo haría mejor que Suiza, pero aun cuando finalmente seamos la Europa de las naciones habrá que invertir en algo más que en administrar si no que Catalunya deberá continuar cuidando de la diversidad y no caer en el modelo excluyente suizo o lombardo, lease Liga Nord.Patricia Rochahttps://www.blogger.com/profile/11564719334413902362noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-10994415280978949112010-07-30T12:54:16.800-07:002010-07-30T12:54:16.800-07:00gràcies per les correccions sr. anònim!gràcies per les correccions sr. anònim!Sarahttps://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-23362389270754132382010-07-29T04:52:27.909-07:002010-07-29T04:52:27.909-07:00Benvolguda,
al meu país, Catalunya; i en la meva l...Benvolguda,<br />al meu país, Catalunya; i en la meva llengua, el català; els anàlisis són femenines, les avantatges són masculins i les desavantatges, segons com, sonen millor com a inconvenients.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-35084596531521373992010-07-18T04:23:04.151-07:002010-07-18T04:23:04.151-07:00Sara, em fas pensar un munt en un antropòleg: Marv...Sara, em fas pensar un munt en un antropòleg: Marvin Harris, i les seves teories sobre la formació dels estats i dels cabdillatges a partir d'estudis sobre diferents graus de desenvolupament en uns i altres en diferents pobles d'aquells que anomenem "primitius". I què curiós adonar-se que la construcció de superestructures polítiques -més enllà de les estríctament imprescindibles- sovint no facilita les coses ni fa més feliços aquells que les han de suportar.Ramon Camatshttp://rcamats.wordpress.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-29572471882954442062010-07-14T10:19:27.126-07:002010-07-14T10:19:27.126-07:00Estimat anònim,
ningú parla pas de quedar-se ni ta...Estimat anònim,<br />ningú parla pas de quedar-se ni tancar-se a casa, sinó d'equilibrar i corregir precisament el sistema actual, que no funciona, per una altra estructura que ens permeti controlar els impostos, la justícia social i les oportunitats que tots i totes mereixem a través del decreixement dels grans estat. Els quals foren creats amb finalitats imperialistes, de competència i de defensa al mateix temps. El decreixement o el regionalisme no està renyit amb els factors positius de la globalització. No es preocupi que també podrà agafar l'avió... això sí, no per anar a fer negocis ni explotar cap país en vies de desenvolupament.<br />Li agraeixo el seu interès i li envio una forta abraçada.Sarahttps://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-53194297474599470952010-07-13T14:43:22.519-07:002010-07-13T14:43:22.519-07:00Interessant article. Estic totalment d'acord a...Interessant article. Estic totalment d'acord amb la crítica a l'eficiència de les nostres grans supraestructures de poder. <br />Ara bé, penso que vostè s'ha passat un xic a l'hora de proposar la tornada a les petites organitzacions territorials autònomes com a solució als desequilíbris i abusos de l'actual sistema. La força de la democràcia recau en la possibilitat d' equilibri de poder, i, en un món, cada cop més petit (o en una vila, cada cop més gran), aquest només s'assoleix amb la inclusió de totes les parts, de manera organitzada. Si les nostres organitzacions no funcionen, haurem de corretgir els seus errors, o canviar-les, però no tancar-nos al pati de casa. En aquest punt, servidor pensa en axiomes tan recurrents, com la unió fa la força o, com més serem, més riurem.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-1190629913627160732010-07-07T10:33:39.408-07:002010-07-07T10:33:39.408-07:00Gràcies Jimmi. Aquesta és la proximitat que anhelo...Gràcies Jimmi. Aquesta és la proximitat que anhelo i busco des de fa temps, contrdictòriament he tingut una vida força internacional però és bo recórrer camí per entendre què és el més important a la vida després de tot. Generalment no escric mai entre línies, ni parlo entre línies, no en sé. El tema de l'autodeterminació és ben clar, crec que no hi ha sobirania popular ara com ara i cal que ens sublevem, sense pors i el que decideixi el poble de Catalunya, m'estarà bé. Això sí, abans penso que cal fer una bona campanya informativa i pedagògica sobre què suposa cada una de les opcions...<br />una abraçada i força en la lluita company!<br /><br />saraSarahttps://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-62392591225196836072010-07-07T08:39:25.168-07:002010-07-07T08:39:25.168-07:00Molt be Sara, cada cop em dona més la sensació que...Molt be Sara, cada cop em dona més la sensació que cada cop tots estem més aprop. Que el pensament comú, tot i divers, troba els punts de connexió i solapament positiu.<br />Em sorprén gratament que el tema de l'autodeterminació et suposi un handicap atractiu(o això és el que entrellegeixo al teu article). Que vulguem ser més petits, més concentrats, més propers els uns als altres i també propers al que consumim és un repte important ja que suposa, als ulls del temple "Telecinco", anar endarrera inconscientment, però tant se val, aquesta especie cada cop serà menys trascendent (aspetto).<br />Un cop més felicitats per la llum que floreixes amb lletres i pensaments.<br />una abraçada.j.romeuhttps://www.blogger.com/profile/03951047643599892967noreply@blogger.com