tag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post913323202914393701..comments2017-09-10T21:41:52.431-07:00Comments on Transgressions Territorials i Internacionals: Manifest a favor dels homesSarahttp://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-87437680350319112962010-03-17T11:41:54.888-07:002010-03-17T11:41:54.888-07:00Gràcies Xavier!! primer escrit, primer escrit, tam...Gràcies Xavier!! primer escrit, primer escrit, tampoc... però això del bloc està clar qeu va bé per donar-se a conèixerSarahttps://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-11977111699438873982010-03-17T08:35:11.034-07:002010-03-17T08:35:11.034-07:00Sara, senzillament gràcies per reconèixer que és p...Sara, senzillament gràcies per reconèixer que és possible que una part (per petita que sigui) de la meitat hem evolucionat cap al que una part (per petita que sigui) desitgem, i està be perquè mai rebem felicitacions quan no és cap mèrit... i, per cert, per ser el teu primer escrit apuntes amunt eh !! jo de moment ja t'he posat als links del meu bloc i m'he convertit en un seguidor del teuAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/02343708440838320868noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-2430431892548154702010-03-07T11:33:59.327-08:002010-03-07T11:33:59.327-08:00And you and other men like you, are the reason why...And you and other men like you, are the reason why I keep on learning and bealiving. Thanks.Sarahttps://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-21962126126624405372010-03-07T10:25:37.749-08:002010-03-07T10:25:37.749-08:00M'ha agradat molt el posat paradoxal del teu a...M'ha agradat molt el posat paradoxal del teu article. La "forma" fa que el "fons" destaqui més. I, a banda, ja està bé de queixar-se: aconsegueix més un petó que no pas una clatellada. Sara, you are like a sunshine of the reason.Ramon Camatshttp://rcamats.wordpress.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-87772189506629976592010-03-07T03:27:07.298-08:002010-03-07T03:27:07.298-08:00No sé qui ets, i no saber amb qui parlo em desconc...No sé qui ets, i no saber amb qui parlo em desconcerta, al teu bloc, pel qual et felicito, no hi ha cap rastre de tu... només dels teus pensaments. <br />és veritat que tinc les idees clares, però les hi tinc ara, ara que tinc 30 anys. He nascut i crescut en una casa on els rols estaven i estan molt diferenciats, això sí, amb l'exemple d'una mare molt valenta tot i que confosa per la gran quantitat de responsabilitats que ella mateixa s'ha atorgat dins la família. m'ha costat anys, patiment personal i estudis, adonar-me'n del que ara sé i expresso, ha sigut difícil reconèixer la manca d'autostima. tot i considerar-me crítica i amb suficient intel.ligència per adonar-me'n del que passa al voltant, ningú mai m'havia ensenyat a estimar-me a mi mateixa, doncs una cosa és l'educació de la raó crítica i l'altra ben diferent, l'educació de les emocions. més aviat en ser la petita de la casa, m'havien ensenyat a callar i a admetre la meva opinió no tenia validesa. N'he hagut d'apendre tota sola, la qual cosa em diferencia dels meus germans que sempre han dut aquest poder a sobre, casualment ells no s'han deixat trepitjar per ningú, i jo més sovint del que hagués volgut, sóc més ruc? no ho crec pas, senzillament he seguit el model de la mare i padrina. La meva experiència és extrapolable a milions de dones al món, i moltes, encara no han tingut ocasió, ni la tindran, de descobrir per si mateixes les seves pròpies capacitats. Ja ho veus, em sap greu decepcionar, no sóc cap dona de ferro, pot ser només ara començo a ser senzillament, jo mateixa.Sarahttps://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-55974452528234673422010-03-07T00:16:28.753-08:002010-03-07T00:16:28.753-08:00No m'agrada aquesta entrada. No m'agrada q...No m'agrada aquesta entrada. No m'agrada que hem diguin que sóc diferent.<br />Estic divorciat i cuido del meu fill quan toca, visc sol, i faig les feines de la llar per mantenir el meu pis en les condicions amb les que m'agrada viure. No cuino tant com m'agradaria per que cuinar per mi sol no m'agrada, prefereixo compartir el que cuino. Vaig a treballar i quan torno de casa tinc la roba per rentar, per planxar i per plegar. Se que si deixo un got mal posat encara estarà allí al cap d'una setmana. <br />Mimo a la gent que vull mimar al igual que m'agradaria que em mimessin, quan m'enamoro, ho faig perdudament fins al punt d'equivocació de valorar més la vida de la meva estimada que la meva pròpia. Quan tinc un desengany m'emprenyo, ploro i demano ajuda a les meves amistats.<br />No valoro el físic ni l'estatus social d'algú per que valoro a les persones pel seu interior.<br />Igualtat, diferència de gèneres, violència de gèneres, esforç per canviar la societat... són paraules que no m'agraden que circulin pels mitjans, però veig que la societat s'entesta en tenir-les a mà. <br />Una persona ha d'estar en el seu lloc per les seves capacitats, no pel seu sexe. <br />Mai he arribat a entendre aquests rols dels homes masclistes del que esteu parlant. Suposo que a casa sempre he viscut protegit d'això, encara que veig qui porta més el pes a casa dels meus pares, sent la meva mare qui més cuina i qui més fa les tasques de la llar, el meu pare mai ha deixat d'anar a comprar, o de cuinar o de cuidar a la meva mare si és necessari. <br />No estic fent cap esforç per canviar a ser l'home que demanes, jo sóc així, amb els meus errors i les meves virtuts. <br />El que m'ha agradat més del teu escrit (deixa'm que et tutegi) és que demostres ser una persona valenta, amb les idees clares i que mai et deixaràs trepitjar per un home ja que abans tindràs els teus valors clars per no tenir un home així al teu costat. <br />O sigui que jo prefereixo lluitar per que les dones s'adonin i tinguin la força per no voler al seu costat el que tu “denuncies”. <br />M'ha agradat molt llegir-te.<br />http://jonohientenc.blogspot.com/Cool in Quiethttps://www.blogger.com/profile/18164126771355123565noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-62471159393636913552010-03-06T07:08:13.373-08:002010-03-06T07:08:13.373-08:00mmmmmmm... la flaira d'aquest arrós arriba fin...mmmmmmm... la flaira d'aquest arrós arriba fins aquí, sabia que no m'equivocava feliciant-vos. Petons a tota la familiada.Sarahttps://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-34638398677527174552010-03-06T06:17:10.396-08:002010-03-06T06:17:10.396-08:00jajaja, Sara, pico el teclat amb el delantal posat...jajaja, Sara, pico el teclat amb el delantal posat, des de la cuina, mentre faig la paella i omplo la llista de la compra (aquesta tarda m'escapo al Capra...), i de mentre la Sònia, la meva estimada Sònia, angel dels meus somnis i suport dels meus malsons, neteja el cotxe al garatge, brut de menjar de les nenes, que aquest matí he dut, amb bici i casc posat, a casa de la Cristina, la seva amiga de l'ànima.<br />Moltes felicitats per l'escrit, un escrit que ben aviat no tindrà res d'estrany ni sorprenent, o així ho esperem, et deixo que se m'enganxa l'arròs. petonàs al mig del nas.<br /><br />jimmij.romeuhttps://www.blogger.com/profile/03951047643599892967noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-20195895901002448472010-03-06T03:46:38.387-08:002010-03-06T03:46:38.387-08:00Sé que és un percentatge petit però tot i això se ...Sé que és un percentatge petit però tot i això se us ha d'animar i felicitar, doncs mai és fàcil formar part d'una minoria. A més sé que hi ha dones que feu el que feu no us ho reconeixeran mai i us tractaran amb despreci.. això és un greu error d'un femenisme malenés i poca solta. El bon feminisme sap ser just amb tots els sexes (els 3)Sarahttps://www.blogger.com/profile/13589106715200201515noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6332830868492232878.post-19265119333412035332010-03-06T02:29:12.181-08:002010-03-06T02:29:12.181-08:00Encara que molts estiguem implicats en el canvi de...Encara que molts estiguem implicats en el canvi de rol de la societat i en el paper igualitari dels homes vers les dones i de les dones vers els homes, ens queda el dubte de quin percentatge podem representar dins de la societat encara masclista, com és la d'avui en dia.<br />Continuarem lluitant i treballant per ampliar el cercle, avui per avui encara molt petit.<br />Els homes que hi estigueu interessat's entreu al web homesigualitaris.cat, i comencem plegats a fer alguna cosa.Joan Miquelhttps://www.blogger.com/profile/06833137887183121624noreply@blogger.com