dimecres, 11 de maig del 2016

Massa merda


Les Terres de Lleida, juntament amb Osona, són uns dels territoris que més dejeccions ramaderes gestionen. Si bé és cert que la ramaderia ha estat una font de riquesa per a les nostres terres, així com l’agricultura, en els darrers temps la quantitat de porcí ha incrementat fins a quantitats insostenibles. També ha incrementat el tamany de les explotacions que ja no són familiars ni repartidores de la riquesa, sinó grans empreses concentrades en poques mans com la Corporació Agrària de Guissona. Si més no el que sobretot ha incrementat és la quantitat de dejeccions ramaderes per gestionar: la merda.

L’oposició a la Planta de Compostatge d’Ossó de Sió no s’entén si no és per l’afartament general d’aquest model que també és aplicable a la fruita i tantes altres matèries primes en les que s’alimenten bombolles econòmiques que en un moment creen riquesa però que acaben per esclatar i deixen el territori de nou arruïnat, però això sí, una mica més espoliat i contaminat.
A Catalunya produïm aproximadament 7 milions de porcs anuals, la cabana ha augmentat considerablement des del 2009  i continua essent la capdavantera amb un 28% de la producció total de l’Estat. Però, quanta producció de porcs poden assumir Catalunya i més concretament Lleida i Osona? Quantes dejeccions ramaderes? Per què els aqüífers estan més contaminats que mai per nitrats?
Al maig del 2014 va néixer la Plataforma Salvem els Plans de Conill com a principal oposició a una planta de compostatge gestionada per CGA S.A. L’Espai Natural Protegit dels Plans de Sió es comprèn de 3700 hectàrees de caràcter estèpic que s’estenen entre les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera. La protecció d’aquest Espai, integrat dins les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) de les Terres de Lleida, es troba emparada per la legislació europea, en estar inclòs a la xarxa Natura 2000 i catalana, en estar inclosos al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) a nivell català.
Aquest mateix PEIN on es vol ubicar la planta de compostatge va ser objecte d’un estudi elaborat l’any 2003 per un equip de biòlegs i ambientòlegs per encàrrec de l’Ajuntament de Tàrrega, va destacar que els hàbitats d'interès comunitari de la zona són els més ben conservats del terme i, alhora, va advertir sobre la seva extrema fragilitat, molt especialment a l’espai de la bassa, on hi habiten espècies d'amfibis de prioritat màxima i gran nombre d'espècies d'aus i mamífers altament protegides per la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies protegides. A poca distància de la bassa s’hi troba Conill, nucli abandonat als anys 70, de gran interès paisatgístic, etnogràfic i arquitectònic, adquirit l’any passat per Emili Vives qui ja ha demostrat ser de gran eficàcia en la gestió de Fonoll per a repoblar-lo.
Malgrat la fragilitat i la bellesa dels Plans a dia d’avui es troba en fase de tramitació un projecte, que pretén obtenir una llicència de construcció d’una instal·lació de “tractament biològic de residus d'alta degradabilitat” (purins). És per això que l’any 2015 es va debatre la incompatibilitat d’aquesta planta al Parlament de Catalunya i que s’hi tornarà a debatre en breu i és per aquest motiu també que el diputat Ernest Urtasun (ICV) va traslladar una pregunta a la Comissió Europea per saber-ne la seva opinió de la que molt possiblement també en sabrem la resposta en breu.
Aquesta planta té múltiples afectacions paisatgístiques i socials, continua potenciant l’avenç d’un model industrial de producció ramadera intensiva que ha sobrepassat els seus límits i que es col·lapsa amb facilitat, com ja hem vist en els darrers anys a conseqüència del veto Rus.
La planta afecta en excés la qualitat de vida dels pobles del voltant pel seu impacte pestilent a Conill i la resta dels pobles veïns, especialment de Santa Maria de Montmagastrell, Riudovelles, La Figuerosa, Claravalls i Altet, els quals, a poc a poc i amb molt esforç, estaven recuperant i rejovenint la població a partir dels potencials econòmics com l’agricultura ecològica, la ramaderia extensiva i el turisme rural.
Si amb això no n’hi ha prou, podríem estar davant d’una il·legalitat d’acord amb la legislació europea: l’edificació d’aquesta planta a la zona implicaria que els projectes de sostenibilitat i desenvolupament definits per la Xarxa Natura 2000, el PEIN o les zones ZEPA quedarien mancats d’aplicabilitat. El projecte pot estar incomplint les normatives comunitàries i, de manera especial i flagrant, la Directiva Hàbitats. Hi ha massa raons per pensar que aquesta planta no s’ha de fer i que aquesta batalla també la guanyarem.

(Article publicat a Nació Digital(