dimarts, 23 d’octubre del 2012

Cap a la dignitat social i nacional!

No és cap sorpresa si dic que la intenció de la coalició ICV-EUiA a Lleida és la de recuperar l’escó per la circumscripció que es va perdre en les últimes eleccions al Parlament de fa dos anys.
És possible que la davallada d’ICV en part fos merescuda, certament només qui governa s’equivoca, qui no ho ha fet mai, no es podrà equivocar mai. ICV va tenir errors al territori que hi van ajudar però francament la ponderació d’aquests errors van tapar amb escreix la gran majoria d’encerts impulsats pel Departament de Medi Ambient i Interior. Encerts que passaven per augmentar l’habitatge social i fer-ne una llei o endreçar els PEIN i espais naturals de la nació com no ho havien estat abans. El codi ètic de la policia era imprescindible per evitar càrregues repressives, així com les càmeres a les comissaries.  Com a dona valoro a més la feina feta amb el protocol de prevenció de violència masclista. De tot això que va ser tan criticat i que amb el temps s’ha vist tan necessari, ja res en queda amb l’actual Govern.

Després de tot però les perspectives són bones, doncs en aquesta curta legislatura i un cop feta la renovació interna i els DAFO’s corresponents,  l’afiliació a ICV s’ha incrementat en més d’un 20%, a més, la presència de la coalició al carrer ha estat constant, al costat de moviments socials i de la gent que pateix, també impulsant nous moviments unitaris si calia. Val a dir a més que molts dels nostres militants fan part d’alguna entitat social i comparteixen la seva militància amb ICV.   
ICV ha fet en aquests dos anys un treball continuat al territori amb els conflictes mediambientals, empresarials i socials com ara el tancaments de CAPs, la privatització de serveis hospitalaris, les participacions preferents, els desnonaments, els sometents i els permisos per a plantes de biomassa insostenibles que ICV ha portat al Parlament de Catalunya en forma de Propostes de Resolució o preguntes. No teníem diputat però amb l’oficina parlamentària al carrer hem fet de transmissor i hem donat veu a aquests  problemes i inquietuds que moltes organitzacions i plataformes del territori han demanat a la coalició. Hem donat resposta a totes les peticions que les entitats i les persones del carrer ens han fet però també hem anat a buscar-les encara i que no ens hagin trucat. A voltes (poques) aquestes propostes han acabat sent aprovades per unanimitat, d’altres hem aconseguit que el Govern se senti vigilat i es replantegi malifetes i massa sovint se’ns ha ignorat, però això és el que implica no tenir majoria parlamentària. Treballar a ICV és un treball de picar pedra, de formigueta i de constància per al que cal tenir un tarannà i una fe especials. A diferència d’altres partits, tenim una experiència notable en l’activitat parlamentària i en la gestió de conflictes al territori que ens garanteix una continuïtat de la feina i una estabilitat. Ara mateix som el veritable vot útil d’esquerres, oberts a totes les coalicions possibles tant dins com fora del Parlament i aspirant a fer un gran front d’esquerres on hi càpiga tothom i on si cal, renunciarem al nom com ha fet amb Bildu.
En temes de sobirania nacional la postura és molt nítida, ICV deixa molt clar el dret a l’autodeterminació i hem estat punta de llança al Parlament amb la nostra proposta de realització de consulta autodeterminista. Proposta a la que CiU no es va comprometre a acomplir durant la legislatura que ve. Hem estat coherents i hem seguit la tradició històrica del PSUC que sempre des de la seva creació ha defensat el dret a l’autodeterminació com a dret irrenunciable d’un poble que se sent sobirà. Lamentem així la indeterminació del PSC tan pel que fa a la manca de discurs d’esquerres com en la seva “fluixera” nacional ja que encara actualment es troben en una confusió interna que traslladen al seu electorat.  Ros i Pere Navarro juguen i jugaran el doble joc nacional durant aquesta campanya, fet que em sembla poc seriós i ambigu. Podria entendre un doble joc en qüestions de territori però mai en un tema tan important i cohesionat com ha de ser el nacional. Catalunya necessitat Estat propi i recuperar el màxim de competències, així com garantir els drets socials i la dignitat de les persones que hi viuen (tan si hi treballen com si no senyor Pujol).
El programa d’ICV encara no es tancat i l’obrim per a que hi participi el màxim de persones individuals així com entitats del territori. El programa també es basa en les jornades que ICV va fer durant la passada primavera anomenades Iniciativa Oberta en la que hi van participar més de vint entitats lleidatanes diferents i  que treballen l’eix nacional, l’alternativa a una economia neoliberal, l’alternativa a les polítiques de destrucció de l’Estat del Benestar i la nova política. Entenent aquesta darrera com una nova forma de fer política amb més participació vinculant i amb més transparència, que lluiti d’una manera definitiva contra la corrupció.
 En aquesta darrera legislatura, ICV ha estat l’única força d’esquerres que ha fet oposició real al govern de CiU al Parlament i que no s’ha cansat de denunciar en cap moment les polítiques ideològiques de desmantellament, ben al contrari. Ni ERC ni PSC, han estat al nostre costat durant aquests dos anys de ruïna social  i no ho han fet perquè esperaven créixer electoralment aproximant-se cada cop més a les polítiques de centre-dreta. És possible que el creixement d’ICV sigui lent però és més estable i fidelitza el seu suport, doncs tenim clar que quan s’abandona l’eix d’esquerres o el nacional i s’és incoherent amb un mateix per electoralismes, les patacades tard o d’hora arriben.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Declaració d'intencions eleccions autonòmiques 2012

Amigues i amics

Activistes de Ponent, del Solsonès i del Pirineu,
Després del recolzament i l’afecte que molts/es de vosaltres m’heu demostrat al llarg d’aquest temps i pel que us n’estic molt agraïda, he pres la determinació de presentar-me al procés de Primàries per escollir el/la cap de llista de la demarcació de Lleida per a aquestes properes autonòmiques (tan extraordinàries i anticipades!).
La singularitat, la urgència i la trampa en la que es convoquen aquestes eleccions, certament no és la situació més òptima en la que la nostra organització volia afrontar-les. No obstant crec que tenim una oportunitat per donar el tomb a l’electoralisme de CIU i convèncer la nostra gent de Lleida de que cal aprofitar aquestes eleccions per passar factura a la política d’austeritat. Amb esforç i amb determinació, cal fer que aquesta farsa proposada per CIU a través de la instrumentalització dels nostres sentiments nacionals, es converteixi en un autèntic referèndum contra les retallades i la situació de patiment que el Govern ha causat a la nostra volguda societat lleidatana.
Tots sabem, i fins i tot alguns doleu en primera persona, que cada dia hi ha més desnonaments, més famílies senceres amb tots els membres a l’atur i incrementa el nombre d’usuaris als serveis socials que, per altra banda, es veuen desmantellats i abandonats pel propi Govern. Des de Lleida cal dir prou a aquest despropòsit i cal explicar molt vehentment que sí hi ha alternativa!
Propostes com la creació d’una hisenda pròpia; la regulació dels mercats; la creació de llocs de treball segurs i estables en l’àmbit de les energies renovables o l’agricultura i ramaderia ecològica; la banca pública; l’atenció a les persones; més educació; més sanitat i un llarg etc... són i han de ser possibles a través d’una política d’ingressos que defugi dels determinismes del dèficit imposat.
Lleida té moltes possibilitats si hi pensem bé. Durant aquest any des de l’Organització hem readaptat i treballat a fons un model de desenvolupament territorial i també hem procurat exercir amb entusiasme i amb la companyia de gent molt jove i de plataformes socials, una manera de fer política propera al carrer, honesta i poc tàctica, amb més i millor implicació personal més que no pas corporativa. Hem procurat doncs, obeir al que molts/es de vosaltres ens vareu demanar en els nostres inicis com a nova Direcció.
Com alguns ja sabeu sóc sobiranista i catalanista convençuda i m’enorgulleix formar part d’un projecte divers i respectuós com és el d’ICV. Algú que no es trobaria còmoda amb formacions independentistes que sacrifiquen les polítiques socials en favor d’una independència burgesa  i excloent només per continuar podent sobreviure en l’erari públic. La independència serà popular i de les classes treballadores, o no serà. Tenim un projecte nacional senzill i contundent que integra i alhora respecta la voluntat dels i les militants d’ICV però sobretot que aprecia la  voluntat del poble català. Amb el referèndum com a instrument i amb les polítiques de participació vinculants, som un partit profundament democràtic, plural i divers que prioritza el bé comú i col·lectiu per sobre dels electoralismes.
No només la gent genuïnament d’esquerres troba en nosaltres un referent, penseu que les valls, els rius, la fauna i la flora de Lleida estan tots de la nostra part! Tenim les mans per construir amb el cor i amb la ment tot allò que com a homes i dones ens hem proposat. I el més important, si em permeteu: tenim raó!
Per aquests motius i molts altres que m’agradaria poder explicar-te més endavant, voldria comptar amb el teu suport i col·laboració en aquestes properes eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya.  
Gràcies per la teva confiança i afecte,
                                                            
Sara